El fons documental de l'escriptor, guionista i actor Jaume Picas i Guiu ingressa a l'Arxiu Nacional de Catalunya

L'Arxiu Nacional de Catalunya ingressa el fons personal de Jaume Picas i Guiu, escriptor, crític, guionista, actor i promotor cultural. Amb una personalitat polifacètica, Picas es va moure en tots els camps de la comunicació, principalment la televisió i el cinema, amb un paper destacat pel seu servei a la cultura popular catalana. Amb l'adquisició del seu fons personal, l'Arxiu Nacional recupera el testimoni d'un dels grans creadors de la cultura catalana de masses, en ocasió del centenari del seu naixement. Es tracta d'un fons documental significatiu per conèixer la resistència i la lluita per la llengua i la cultura catalanes.

El fons documental de Jaume Picas i Guiu ingressat a l'Arxiu Nacional té un volum de 2,3 metres (23 capses estàndard) i està constituït per la documentació textual (paper), les imatges i els àudios produïts al llarg de la seva vida, conservats al seu domicili. L'abast cronològic va de 1930 a 1982, amb un clar predomini a partir de la dècada de 1950. A la seva mort, el fons va passar a mans de la seva vídua, Concepció Blasi Gironès, i després de la seva filla Elisenda Picas Blasi, amb qui el Departament de Cultura ha acordat l'adquisició dels documents i drets d'autor de l'obra del productor.

El fons ha rebut un primer tractament arxivístic i les 253 unitats de catalogació que la conformen, part textual del fons, ja estan instal·lades i descrites al portal 'Arxius en Línia'. El contingut del fons es pot dividir en diferents agrupacions documentals: la documentació personal (certificats, carnets, agendes ...); l'obra creativa (guions, novel·les, contes, lletres de cançons ...); correspondència; documentació vinculada a l'Esbart Verdaguer (projectes escènics entre d'altres); una petita autobiografia inèdita i a més, un recull de retalls de premsa d'articles publicats per l'autor i de crítiques a les seves obres.

El conjunt es completa amb un nombre molt significatiu d'imatges fotogràfiques (471 imatges de les quals hi ha 313 positius en blanc i negre, 11 positius a color, 137 negatius en blanc i negre, 1 placa de vidre, 2 diapositives, 7 carrets) i cintes d'àudio (13 cassets i 23 cintes d'àudio).

Jaume Picas, comunicador de masses
Jaume Picas i Guiu (Barcelona, 1921-1976) comença la seva formació a la Facultat de Medicina, però l'abandona amb l'inici de la Guerra de 1936, en què participa amb només 17 anys. Més tard, s'exilia a Montpeller on estudia història de l'art i geografia humana, alhora que fa amistat i estableix llaços de col·laboració amb Alexandre Cirici i Pellicer, i altres exiliats, com ara Josep Pallach, Roser Bru, Josep Maria Lladó i Heribert Barrera.

L'any 1941 torna a Barcelona, on estudia dret i on s'implica en la resistència cultural al franquisme. És en aquest moment quan funda l'Esbart Verdaguer, participa en la Comissió Abat Oliba i contribueix a la creació del Moviment Socialista de Catalunya.

Durant el franquisme i l'inici de la transició, Picas, juntament amb altres companys de la generació de la Guerra, són els responsables de la supervivència de la nostra llengua dins d'una cultura de masses. Entre altres projectes, Picas és qui escriu el llibret de l'òpera Amunt!, de Joan Altisent, estrenada al Liceu la temporada 1958-1959. Com a col·laborador de la revista 'Ariel', és autor de moltes lletres per a artistes de la Nova Cançó; treballa amb La Trinca com a lletrista durant els primers anys de la formació musical; adapta de l'anglès i el francès molts temes interpretats sobretot per Núria Feliu; estrena la comèdia 'La Innocència jeu al sofà' (1967) i publica novel·les com 'Un gran cotxe negre' (1968) i 'Tren de matinada' (1968), font per la pel·lícula 'Paraules d'amor', del director Antoni Ribas, protagonitzada per Joan Manuel Serrat.

Picas col·labora com articulista a 'Tele/Estel', entre d'altres, i com a crític cinematogràfic a Fotogramas, des del començament de la publicació (1946) fins a la seva mort, i al diari 'Avui' en els seus inicis (1976). A més, fa d'actor en una vintena de pel·lícules, principalment de l'Escola de Barcelona. Des de finals dels anys cinquanta, treballa a Ràdio Barcelona com a director i guionista. Destaca en aquest camp 'En totes direccions', programa íntegrament en català, de temàtiques culturals i d'actualitat, emès l'any 1971, del qual va ser-ne creador, director, guionista i entrevistador.

Des del 1964 fins al 1976 va ser realitzador de programes dramàtics al centre de Miramar de TVE a Catalunya, des d'on crea el 1964, el primer programa de la història de la televisió emès en català. Es tracta d'una adaptació de 'La ferida lluminosa', de Josep Maria de Sagarra. Jaume Picas és autor de la lletra de les cançons que formen el projecte editorial 'Història de Catalunya amb cançons', amb música d'Antoni Ros-Marbà. Juntament amb Josep Maria Espinàs, crearà el 'Cant del Barça', l'himne actual del FC Barcelona.