Un dels moments més complicats de la seva vida va ser quan li van comunicar que tenia el virus del VIH. "Si algú sabia que tenies el VIH et deien sidós de merda, maricona sidosa...", explica. A més d'assumir que s'havia contagiat i de fer front a la malaltia, una de les coses més difícils va ser explicar-ho als seus fills. "Els meus fills no em jutjaran per la vida que he portat, sinó per si he sigut un bon pare. I això és el que jo he d'intentar, ser un bon pare", assegura.
Però aquest no ha estat l'únic entrebanc a la vida de l'Ignasi. Museòleg de prestigi, va crear una de les empreses de restauració més reputades del país, però aquesta va fer fallida i els bancs encara el persegueixen. "Soc com un adolescent, no puc tenir ni targetes de crèdit al meu nom perquè no m'ho embarguin", confessa.
Tot i això, l'Ignasi no perd el somriure. Es defineix a sí mateix com "un optimista amb depressions". I és que el dolor, fruit de la malaltia i de tota la medicació que s'ha pres per contrarestar-la, forma part del seu dia a dia. "En comptes de mirar el temps, miro l'home de les pastilles: demà hi haurà forts mals de cap, mal al peu... i ja m'ho prenc tot abans no arribi", bromeja, "sempre m'he dedicat a la conservació preventiva i faig el mateix amb el meu cos".
Aquesta conversa és el novè capítol de 'Lliçons de vida', l'espai de reflexió de Cugat Mèdia en què els espectadors poden conèixer grans històries de veïns i veïnes de Sant Cugat.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.