Els senglars: per què s'apropen a les ciutats?

El mes d'octubre és quan comença la temporada de caça major de senglars, i també és així a Collserola i a la zona del parc que és dins el terme municipal de Sant Cugat. Això fa pensar que els senglars són una problemàtica recurrent a la ciutat i voltants, ja que a vegades se'ls troba en zones urbanes i periurbanes, i fins i tot al centre del municipi. Per què passa això? Com hem d'actuar si trobem un senglar? Per saber-ho, Cugat Mèdia ha parlat amb diferents experts que ens en donen el seu punt de vista. Són Ferran Bargalló, veterinari de la clínica Zoològic Veterinaris de Badalona; Manel López, doctor en veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Àlex Cuesta, membre de la Plataforma Animalista de Sant Cugat (PAS), una associació sense ànim de lucre que treballa per una societat més responsable amb els animals.

Escolta-ho

D'entrada, Bargalló té en compte que els senglars estan cada cop més a prop de les zones urbanes per diverses raons. La primera és que hi ha una clara tendència de creixement de la població de senglars, a causa d'una absència de depredadors d'aquesta espècie i a la seva alta taxa reproductiva: "a partir dels 30 quilos de pes i cap als sis mesos d'edat, ja poden començar a criar, i per tant hi ha hagut un increment important de la població", assegura el veterinari. Un altre factor que hi ajuda és que la gent els alimenti, perquè això fa que els senglars es desplacin cap a aquestes zones d'alimentació. Així doncs, per Bargalló això és una cosa que cal controlar.

López hi està d'acord: "els senglars troben a les ciutats allò que els manca a medi obert, principalment fonts d'aigua i aliment abundant i de fàcil accés. Les persones afavorim que hi hagi aquestes fonts d'aliment, amb la qual cosa el que gairebé fem és vincular contínuament aquests animals a la zona urbana. I en realitat, el que hem de fer és intentar dur-los al medi obert, que és on haurien de ser". El doctor de la UAB també comenta que l'aliment que troben a les zones urbanes afavoreix la seva reproducció.

Per la seva banda, Cuesta assegura que les nostres ciutats són molt atractives per als senglars: per exemple amb els parcs urbans, on troben terra humida, o amb els contenidors de brossa plens, que també els atreuen perquè fan molta olor. A això, el membre de la PAS hi afegeix la nostra interacció "perquè nosaltres volem sortir al medi, i per tant interactuem amb ells". "Hi ha una interacció doble: d'ells cap a la part urbana i de nosaltres cap al medi", conclou.

Si els preguntem per la vacuna contraceptiva - que s'utilitza per esterilitzar-los - com a mètode de control de la seva sobrepoblació, López sentencia que no hi ha cap mètode únic de gestió del senglar, que es tracta d'una associació d'accions. "La contracepció només és un mètode complementari, en zona urbana i periurbana, dels molts que ha de fer la ciutat: evita altes taxes reproductives a aquestes zones on la taxa reproductiva està incrementada". Per tant, cal afegir-hi que la gent sigui conscient que no ha d'alimentar els senglars en cap espai urbà o periurbà, i que s'ha d'adequar el mobiliari perquè no puguin tenir accés a aliment.

Cuesta hi coincideix, i a banda qualifica la vacuna com una eina "molt pacífica" perquè no perjudica l'activitat natural dels senglars ni de les persones. "Altres activitats com la caça, per exemple, sí que delimiten la nostra activitat en el medi", segons Cuesta, que afegeix que cal educació al voltant de com cal actuar quan trobes un senglar i sobre quines accions hi ha que no perjudiquin la bèstia ni les persones. "Es tracta de conviure, no d'eliminar una de les dues parts perquè l'altra estigui més tranquil·la" determina el membre de la PAS.

Pel que fa a la caça, per Bargalló no és un mètode efectiu en el control de la sobrepoblació de senglars: "tot al contrari: s'està veient que en els punts on es caça hi ha fins i tot un increment de la taxa de natalitat". Per tant, explica que cal fer altres coses, entre les quals hi ha la vacuna, que diu que té bons resultats. De totes maneres, el veterinari insisteix que juntament amb el vaccí calen solucions a escala de conscienciació perquè la gent no doni menjar als senglars. A més, hi suma la necessitat de reflexionar al voltant que allò que s'ha fet en gestió del senglar o altres espècies de fauna salvatge en els últims 50 o 100 anys no és suficient: "hem de ser més imaginatius i acceptar que podem buscar altres mètodes que hi ajudin", recalca.

Per acabar, la tertúlia s'ha tancat preguntant als convidats com actuar si trobem un senglar. El veterinari de la clínica Zoològic Veterinaris ho té clar: "No ens hem d'apropar mai a un senglar, per molt tranquil que sembli". Assegura que els senglars tenen un caràcter tranquil, però que poden ser agressius si estan ferits o si se senten amenaçats. A més, diu que les femelles que estan amb cries són més perilloses. López ha tancat relacionant l'agressivitat amb l'obtenció de menjar: "moltes vegades l'agressivitat està relacionada amb el fet de voler obtenir l'aliment, perquè els atacs tenen lloc molts cops perquè busquen menjar i els estem acostumant que nosaltres els en proporcionem". D'aquesta manera, el doctor en veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona ha conclòs afirmant que evitar donar menjar als senglars és un favor que fem a la convivència entre senglars i humans.

Trobaràs més contingut que sobre la crisi climàtica a l'espai dedicat al Medi Ambient de Cugat Mèdia.