Per què de vegades els ruscs de vespa velutina no es retiren immediatament?
En el que va d'any, s'han retirat de la via pública sis nius d'aquesta espècie invasora
Imatge d'arxiu d'una vespa velutina / Foto: CC
SocietatPublicat el 12/set/21 per Redacció
L'Ajuntament ha retirat durant aquest 2021 sis ruscs de vespa velutina de la via pública. En cas de trobar-ne un, per evitar un eventual atac, cal no apropar-se al niu ni manipular-lo i avisar al consistori perquè se'n faci càrrec, a través d'una empresa contractada. Ara bé, en algunes ocasions els ruscos no es retiren immediatament. Cugat Mèdia ha preguntat a fonts municipals els motius pels quals s'ha d'esperar abans d'actuar.
Una vegada rebut l'avís, l'empresa de control de la vespa velutina es persona al lloc en qüestió. Si el niu és prou gran, vol dir que ja hi ha una colònia amb reina establerta i, per tant, es pot retirar. Ara bé, en cas que el rusc sigui petit, pot voler dir que encara no té reina i, si s'inactiva, només moriran unes poques vespes obreres. Així, es tornaria a formar un altre niu a prop.
En cas que el niu es trobi en un espai inaccessible, com a la part alta d'un arbre, l'empresa de control d'aquesta espècie invasora pot decidir inactivar el rusc, però no retirar-lo. No és una situació perillosa, ja que aquesta vespa no els reutilitza.
En el que va d'any l'Ajuntament ha eliminat sis nius de la via pública. En el cas que el rusc es trobi en una propietat privada se n'ha de fer càrrec la propietat.
Què faig si trobo un niu de vespa asiàtica?
Cal tenir en compte que si som davant d'un niu i les vespes se senten amenaçades, ens poden atacar molts exemplars. Per tant, el més prudent és no apropar-se al niu i, sobretot, no manipular-lo. El regidor de Benestar Animal, Francesc Carol, explica que si trobem un niu a la via pública, hem d'avisar l'Ajuntament, que té un contracte amb una empresa que es dedica a retirar-los. "El nostre projecte és habilitar Protecció Civil per fer aquesta funció" anuncia Carol, "ja tenen permís per utilitzar eines, ara ens falta aconseguir l'habilitació per utilitzar els productes químics que es fan servir". Això, aclareix el regidor, "ens permetrà estalviar recursos econòmics i ser més ràpids".En el cas de trobar el niu en un espai privat, com a casa o al jardí, caldrà que es contracti una empresa de control de plagues especialitzada.
Si el trobem al Parc Natural de Collserola, s'ha d'avisar els agents rurals, que derivaran el cas al consistori pertinent, que és qui té les competències. "Els agents del parc fem seguiment dels nius i si són molt a prop de la via fem alguna actuació, però són molt limitades", explica Garcia.
Quina estratègia hi ha sobre la taula per controlar aquesta espècie invasora?
Ara per ara, no hi ha un depredador natural per aquest tipus de vespa, per això cal controlar i neutralitzar els nius de vespes velutines. Les parts implicades insten la ciutadania a avisar les autoritats quan detectin aquests nius per poder-hi actuar i aturar l'expansió d'aquesta vespa.Els apicultors utilitzen unes trampes electrificades amb una patent pública, anomenades arpes per la seva similitud amb l'instrument, que permeten eliminar de forma selectiva la vespa velutina. "Els apicultors ens hem adonat que és un sistema que funciona, tot i que tampoc és la solució definitiva", explica Barbero.
En cap cas és recomanable col·locar trampes que no siguin selectives per a la vespa velutina, ja que en ser inespecífiques també perjudiquen molts altres insectes.
Com distingim la vespa velutina de l'autòctona?
Reconèixer la vespa velutina no és difícil: si té les potes grogues i unes dimensions d'entre tres i tres centímetres i mig, segur que és velutina. Aquesta espècie té una picada que no és més perillosa que la d'una vespa comú; tot i això, cal anar amb compte.Més enllà de les conseqüències sobre les persones, un dels efectes més preocupants de l'expansió d'aquesta vespa és l'efecte que té sobre les poblacions d'abelles, i altres pol·linitzadors, i per tant, sobre la biodiversitat. Un dels principals problemes és que la vespa asiàtica no té un depredador natural a casa nostra, i per això el control implica utilitzar unes trampes precises que evitin la captura d'altres insectes necessaris per a l'ecosistema.