Exigir responsabilitat directa a les grans empreses, el canvi de model per garantir els drets humans
El professor de dret constitucional Marco Aparicio reflexiona al Curs d'Estiu de la Unipau sobre el paper de les empreses en la vulneració de drets
El ponent, Marco Aparicio, durant la conferència del Curs d'Estiu de la Unipau a La Unió / Foto: Unipau
Societat
Publicat el 13/jul/21 per Martí González
El sistema socioeconòmic capitalista ha construït una 'arquitectura d'impunitat' de les grans empreses, sovint transnacionals, per evitar la responsabilitat de la vulneració dels drets humans. Aquesta és una de les principals reflexions de la conferència del professor de dret constitucional Marco Aparicio al 36è Curs d'Estiu de la Unipau, en què també ha explicat avenços en aquesta matèria, en diversos àmbits territorials i també en el debat públic i en el marc normatiu.
I aquest debat jurídic, per desenvolupar un marc normatiu que permeti tenir més mecanismes d'exigir la garantia dels drets humans a les empreses també ha de servir, segons el ponent, per posar el focus en aquestes grans companyies en el debat públic. Aparicio explica que és un "gran avenç", malgrat el concepte "reformista" del sistema, que no qüestiona el problema d'arrel, desplaçar la responsabilitat dels estats a les empreses: de la part pública a la part privada.
El conferenciant ha posat sobre la taula el "dispositiu neoliberal" que ha generat, globalment, "l'acceleració exponencial del poder privat" a partir dels anys 70. El paper dels estats llavors era (i encara ho és avui en dia) acompanyar el creixement i la generació de riquesa privada pel concepte de "la riquesa privada acaba arribant a tothom". Per Aparicio, el poder corporatiu, que diversos moviments i mobilitzacions intenten combatre, sobretot en l'última dècada, que en el context capitalista és "il·limitable"; resisteix qualsevol limitació que se li imposa. I ho fa per la lògica competitiva de trobar solucions per a la generació de més riquesa. Segons el ponent, cal superar el binomi públic-privat presentat com una manera "virtuosa" de funcionar, en què la part privada és l'encarregada de generar riquesa i la pública de controlar i garantir els drets bàsics i "no deixar ningú enrere", ja que "cal qüestionar-se el sistema d'arrel". Tot i això, la idea "revolucionària" de reformular-ho tot des de zero, que per Aparicio té un origen burgès, és poc pràctica i cal concentrar-se en "batalles específiques".
Les grans empreses no prenen riscos per aquesta "impunitat" construïda socialment (per exemple en el rescat públic de la banca), tant per la no rendició de comptes davant de vulneracions (moltes vegades se sap qui és la víctima, però no el responsable) com per, sovint, no identificar que hi ha una vulneració (un "injust jurídic"). Segons el ponent, hi ha molts "danys socials" (per exemple en desnonaments, execucions hipotecàries, el cas Castor, el Prestige) que no tenen resposta jurídica per manca de normativa. I el mateix passa amb la responsabilitat de les grans empreses que obtenen un benefici econòmic de vulneracions de drets que fan altres empreses de la seva anomenada "cadena de valor" o "cadena de subministrament". Hi ha una empresa "matriu" i després d'altres empreses que, per exemple, distribueixen a la matriu. El que defensa Aparicio és que l'empresa matriu sigui la responsable "directa" que tota la seva cadena de subministrament garanteixi els drets humans.
I per a augmentar aquesta "vigilància" que lluitar contra el poder corporatiu hi ha diversos àmbits: des del debat a les Nacions Unides per crear un marc jurídic internacional que faci responsables no només els estats, sinó també individus i empreses. Un tribunal supraestatal, amb jurisdicció universal, que identifiqui el responsable primari. Aparicio té "poques esperances" en els resultats d'aquest procés, tot i que valora que, després "de molts anys d'impunitat" es posi en el focus a les grans corporacions.
I també hi ha altres processos en marxa, tant en l'àmbit estatal, amb determinades lleis, com amb les clàusules de contractació d'Ajuntaments com la creació d'un centre públic català, en el qual s'hi està treballant, que garanteixi que totes les empreses que operen a Catalunya compleixin "escrupolosament" amb el respecte dels drets humans, tant en territori català com en la seva acció exterior. Tot plegat per exigir a les empreses una "deguda diligència" sobre la traçabilitat i la transparència de l'origen dels productes amb els quals comercialitza.
DECLARACIONS
Marco Aparicio
Que avui en dia sigui molt difícil parlar de drets humans si no poses en el focus la responsabilitat directa de les empreses és un avenç necessari. Fins ara quedaven sota el paraigua de l’acció o la inacció dels estats. Ara, amb aquest tipus de debats, es posen les empreses al centre.