L'acollida de persones migrades, més enllà dels titulars
Cugat Mèdia s'endinsa en aquest reportatge en la tasca de Migra Studium a Sant Cugat a través de l'experiència d'un jove acollit i una família
Societat
Publicat el 28/jul/21 per Anna González
Les imatges de persones arribades a territori espanyol per la frontera espanyola-marroquina a Ceuta o a les costes de Canàries han omplert de notícies i debats els mitjans de comunicació les darreres setmanes. El tractament, molt sovint, com advertia Mèdia.cat, s'associa amb una visió negativa o de perill de la migració. A l'altra banda, entitats com Migra Studium treballen en l'acolliment de persones migrades que arriben a Barcelona des de dues vessants: acompanyar en el camí cap a l'autonomia d'aquestes persones davant una administració exigent en tràmits i condicions, i promoure la cultura de l'hospitalitat. Des de fa més d'un any, Migra Studium ho fa també a Sant Cugat, amb el Casal Arrupe, on hi viuen joves migrants, i amb famílies que acullen. És el cas de l'Ali Mabrouk i la família Rosés Garcia. Tres pilars que demostren que acollir és molt més que donar un sostre on viure. Tot ells expliquen en aquest reportatge de Cugat Mèdia la seva experiència.
El Casal Arrupe és una metàfora en sí mateix. Aquesta antiga casa de colònies ubicada al Centre Borja és ara un espai autogestionat per joves -cinc ara mateix- que han arribat des de diferents països i amb històries que evidencien la tenacitat en la cerca d'altres oportunitats.
La de l'Ali Mabrouk inclou diversos intents, l'últim sota un camió més de vuit hores fins arribar a Almeria, el pas pel calabós i un centre per a menors. Això era el 2017 i l'Ali va tenir "la sort" de ser considerat menor, però això no li va evitar de dormir al carrer a Barcelona, previ pas per Madrid.
A Barcelona, va estar un temps al carrer, també en un centre per a menors, en un hotel, en un pis, en un alberg i, finalment, es posa en contacte amb Migra Studium. L'entitat li obre les portes del Casal Arrupe, juntament amb altres joves, i després de sis mesos, passa a conviure amb una família de Sant Cugat.
És la família Rosés Garcia, amb tres fills, per a qui acollir ha estat tota una experiència i un aprenentatge. Durant quatre mesos, els de pre-confinament, l'Ali ha estat un membre més. Els dubtes inicials es van convertir en una experiència 'recomanable' que repetirien. La xarxa d'hospitalitat de Migra Studium compta a Sant Cugat amb quatre famílies com els Rosés Garcia.
I l'Ali ara, gràcies a un contracte amb Migra Studium, té un pis propi que comparteix amb amics i està en vies de poder regularitzar la seva situació. Tot plegat, un camí a tres bandes que no és fàcil.
Abans d'arribar fins a aquest punt, aquests joves passen uns tres anys de manera irregular abans no obtenen un primer permís de residència o de treball.
"És un laberint d'obstacles en situació administrativa irregular per fer feines poc remunerades", diu Pau Vidal, coordinador de la xarxa d'hospitalitat de Migra Studium. Una xarxa que es va posar en marxa amb l'arribada de sirians que fugien del seu país i que s'ha anat adaptat a la realitat actual.
De fet, Migra Studium també atén menors d'edat, principalment del barri Gòtic de Barcelona. Per això, lamenta que s'utilitzi aquests menors amb finalitats polítiques i sota un acrònim despectiu com és MENA (Menors Estrangers No Acompanyats). "Utilitzar la vulnerabilitat és lamentable", afirma Vidal, que viu a la seu de Migra Studium a Barcelona, on també hi conviu amb joves acollits per l'entitat. Un espai -de fet un antic palau- que ofereix a aquests joves tallers i cursos per poder incorporar-se al mercat laboral, pas imprescindible per poder regularitzar la seva situació.
Vaig estar amagat vuit hores fins arribar a Almeria. Em van trobar i en van enviar al calabós. Em van fer la prova i va sortir que era menor d'edat. D'allà em van enviar a un centre de menors i vaig marxar a Madrid i després a Barcelona.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Sergi Rosés
Ha estat una experiència extraordinària. Ha estat molt fàcil la convivència i la relació que s'ha establert és com de germà gran. Segur que repetiriem.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Pau Vidal
Utilitzar la vulnerabilitat de persones menors d'edat per interessos polítics em sembla lamentable i indignant. Utilitzem MENA, que és despectiu, en comptes d'acollir-los.
