'Sembla que no tens dret a sentir un dol si la mort del nadó és durant l'embaràs'
Associacions com Anhel, del Vallès Occidental, acompanyen famílies que viuen aquesta situació, que passa en un de cada quatre embarassos
El cementiri de Sant Cugat té un espai dedicat al dol perinatal / Foto: Cugat Mèdia
Societat
Publicat el 24/mai/21 per Clara Bardají
El dol perinatal és un dels dols més invisibilitzats en la nostra societat. Així i tot, des de Anhel, l'associació de famílies en dol del Vallès nascuda al Vallès Occidental i amb presència a Sant Cugat, expliquen que 'un de cada quatre embarassos no acaba en un bebè viu en braços'. Les famílies que passen per aquesta situació, la pèrdua del seu fill o filla, se senten amb poc suport social i, a més, han de sentir frases com 'ja en tindreu un altre', 'sou molt joves' o 'no sé per què esteu tan malament si no el coneixíeu'. Anhel és un exemple d'associació que es dedica a acompanyar famílies que passen un dol en etapa de maternitat i paternitat, ja sigui per la mort perinatal del nadó, per no aconseguir un embaràs, per haver-lo d'interrompre o per haver tingut el bebè de manera prematura.
La psicòloga especialista en dol perinatal, i cofundadora d'Anhel, Marta Cabasa, detalla que l'associació treballa a partir de tres objectius: acompanyar les famílies, visibilitzar aquests dols i oferir tallers, formacions i xerrades sobre aquest dol en la maternitat. Cabasa també remarca que les xifres que dona l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) "no reflecteixen la realitat". Segons l'Idescat, el 2019 van morir 281 nadons en etapa perinatal. Així i tot, "no hi ha una obligació legal" de comunicar al registre civil la mort dels nadons de menys de 180 dies de gestació -sis mesos- o menys de 500 grams. Aquestes morts no estan incloses en la xifra de 281 defuncions. Davant d'això, les associacions que acompanyen el dol perinatal utilitzen la dada que un de cada quatre embarassos "no arriba acaba amb un bebè viu en braços".
Una altra de les realitats a les quals fan front aquestes associacions i les famílies que pateixen una mort perinatal és la "invisibilització" del dol. "Si ja és difícil parlar de la mort", explica Cabasa, quan aquesta pèrdua passa durant la gestació, "ens costa mirar-ho de cara". L'entorn de les mares i pares que viuen aquesta situació intenten "passar-la per alt" i utilitzen frases com "ja en tindreu un altre", sense ser conscients que això és "un menyspreu del dol d'aquestes famílies i el seu dolor". L'associació Anhel busca donar-los "un espai" on parlar dels seus fills o filles "sense sentir-se jutjats".
La Montse Garcia Pubill és mare de tres infants, la Mar, en Pau i la Noe. En Pau va morir en el primer trimestre de l'embaràs. El primer que va rebre va ser una reacció "molt freda" per part de l'hospital, que li va dir que "això són coses que passen" i que "ho havia de superar". La Montse recorda que va sortir d'allà "molt malament" pensant que "havia de seguir la seva vida", però li hagués agradat que els professionals del centre l'haguessin guiat o explicat si hi havia serveis d'acompanyament. Tampoc la va ajudar l'acompanyament social, el qual va durar "un mes" i, després, "sembla que tothom s'oblida i tu segueixes igual".
La Montse està convençuda que la societat "minimitza" el dol perinatal. Sembla que, com que la mort del nadó ha sigut durant l'embaràs, "no tens dret a sentir un dol". Remarca que l'infant "ha nascut igual", però com que "ningú l'ha vist", queda "invisibilitzat a ulls de tothom".
Un espai per al dol perinatal El 2019, s'inaugurava al cementiri de Sant Cugat un espai per al dol perinatal. Es tracta d'un recinte d'uns 30 metres quadrats amb un monòlit amb la frase 'A tu i a tots els bebès que ens vau deixar abans d'hora' i que té la possibilitat de deixar-hi estrelles personalitzades amb el nom dels nadons que han mort i, en cas que vulgui la família, les seves cendres.
La psicòloga Marta Cabasa afirma que és un espai "per retre homenatge" a les famílies que passen per aquesta "devastadora situació". També remarca la importància d'aquest espai perquè "visibilitza" aquestes morts i "les equipara a les altres morts". Una altra de les ofertes de l'associació són els Grups d'Ajuda Mútua (GAM), un espai de trobada que permet a les mares i pares reunir-se amb altres persones que "senten el mateix" que ells. En aquests grups poden parlar "sense filtres ni tabús" dels seus fills i filles i del seu dol, "allà se senten acompanyats", conclou la psicòloga.
DECLARACIONS
Marta Cabasa
Moltes vegades, les persones de l'entorn intenten passar-ho per alt, per exemple amb frases com "ja en tindreu un altre", "sou molt joves", "no sé per què esteu tan malament si tampoc el coneixíeu", això menysprea el dol d'aquestes famílies i el seu dolor. Al final, no acaben tenint un espai on parlar dels seus fills o filles sense sentir-se jutjats.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Montse Garcia Pubill
Quan tens una pèrdua d'aquestes sembla que, com ha sigut en embaràs, no tens tan dret a sentir un dol com si hagués estat una persona gran o, si hagués nascut i l'haguessin vist, ja tindries dret. Ha nascut igual però ningú l'ha vist, i això el fa invisible a ulls de tothom.