Consells i recomanacions per evitar les estafes virtuals més recurrents a Sant Cugat
Durant el 2021 els Mossos han registrat 273 denúncies per estafes, la majoria lleus i relacionades amb les dades bancàries
Els Mossos han registrat 273 estafes a Sant Cugat el 2021 / Foto: Cugat Mèdia
Societat
Publicat el 11/mai/21 per Martí González
Termes com 'phishing' o 'scam', relacionats amb les estafes virtuals, són cada vegada més habituals. Recentment s'ha fet públic el cas d'un fals militar que ha utilitzat un nou model d'estafa, l'anomenada de 'l'enamorat virtual', per aconseguir 118.000 euros d'una dona de Lleida que havia conegut a través de les xarxes socials, i també les primeres estafes a través de Bizum. A Sant Cugat, segons dades dels Mossos, els confinaments i l'augment de l'ús de la tecnologia no han provocat un increment d'aquest tipus de delictes, que sí que han crescut progressivament els últims anys. Aquest 2021, el cos ha registrat 273 denúncies per estafes, la majoria lleus i relacionades amb les dades bancàries, i una quarantena de les quals virtuals (a través de correu electrònic, web, xarxes socials, SMS...). Una xifra que, segons el caporal de proximitat de la comissaria de Sant Cugat, Joan Ferri, 'no és alarmant'. Al municipi, a més, no s'ha registrat cap cas d'estafa directament relacionada amb la pandèmia. Tot i això, els Mossos recomanen no confiar en estranys, en ofertes exagerades per compres per internet ni en webs, aplicacions i correus desconeguts.
S
Tipus d'estafes virtuals més freqüents a Sant Cugat
'Phishing' i les seves variants: El 'phishing' és una de les tècniques més utilitzades per estafar per internet i aconseguir dades o contrassenyes de les víctimes. Es tracta de fer-se passar per un banc, una xarxa social o qualsevol empresa que ofereixi serveis i demanar a la víctima, per exemple, que confirmi dades personals o ompli formularis. Pot ser per correu electrònic, amb 'spam' (publicitat enganyosa) o 'scam' (missatges falsos destinats a una víctima en concret). També existeix l'anomenat 'vishing' (a través del telèfon, per veu), l''SMishing' (per SMS) i el 'pharming', en comptes d'enviar-te un correu electrònic, l'estafador aprofita la vulnerabilitat d'una web real per posar un enllaç a la web fraudulenta.
Comprar per internet, de segona mà o no, i que no arribi el producte ni la devolució dels diners.
Lloguer de pisos o apartaments vacacionals que no existeixen.
Bloqueig de comptes de xarxes socials, pels quals et demanen diners per recuperar-los.
Encriptació d'arxius, pels quals et demanen diners per recuperar-los.
Inversió en criptomonedes o en empreses fictícies.
Renovació o activació de certificats de seguretat del dispositiu (l'anomenada 'estafa Microsoft').
Consells per evitar ser víctima d'una estafa virtual
Desconfiar d'estranys que contacten per internet.
Desconfiar d'ofertes exagerades i preus molt baixos.
Protegir els dispositius amb antivirus actualitzats.
Utilitzar xarxes wifi conegudes i, sempre que sigui possible, privades.
Desconfiar de webs desconegudes, amb errors ortogràfics, gramaticals o tipogràfics o en idioma estranger.
Informar-se i llegir la política de privacitat (que la tinguin actualitzada) abans d'acceptar-ho.
Pagar amb sistemes segurs a través d'internet (confirmació per diverses vies, targetes virtuals amb imports concrets).
Informar-se abans de pagar i guardar rebuts i justificants.
Els últims dies s'ha conegut un tipus d'estafa virtual nova, relacionada amb l'aplicació per fer transferències de diners immediates Bizum. Aquesta aplicació permet fer enviaments de diners a través del número de telèfon mòbil, però també permet reclamar diners a un contacte. Doncs el modus operandi detectat a La Rioja va ser el d'un comprador d'un cotxe que li va dir al venedor que li enviava per Bizum 400 euros de paga i senyal, però enlloc d'enviar els diners, els reclamava. I el venedor, despistat, va acceptar pensant que era la transferència cap a ell.
Ante una estafa acude a la @policia. Desde Bizum no podemos garantizar la buena voluntad del vendedor, pero sí colaborar con las autoridades facilitando información registrada en los sistemas. Siempre hay un rastro a seguir para, tarde o temprano, “cazar” al presunto estafador.
No ens hem d'alertar. Tot i que ens preocupa qualsevol nombre d'aquest tipus de delictes, però no és un fet que hagi augmentat amb la pandèmia, ja fa anys que la gent fa pagaments i transaccions per aquestes vies.