Cugat Mèdia ha parlat amb cinc persones de Sant Cugat repartides pels cinc continents
Cinc santcugatencs que viuen a l'estranger / Foto: Cugat Mèdia
Societat
Publicat el 12/mai/21 per Martí González
Segons dades de l'Idescat, 2.845 santcugatencs viuen a l'estranger. Per què marxen? Tenen pensat tornar? Cugat Mèdia ha contactat amb cinc persones de Sant Cugat que viuen cadascuna en un continent diferent: el Jordi Martínez-Carrasco, a Alemanya, la Mariona Busquets, a la República Centreafricana, el Xavier Mayol, a Mèxic, l'Andrea Pinto, a Austràlia i l'Anna Bernadó, als Emirats Àrabs Units.
Jordi Martínez-Carrasco (Alemanya)
El Jordi Martínez-Carrasco va marxar a Alemanya per feina. "Sempre havia pensat a marxar", i tot i que va fer entrevistes a empreses d'altres països, al final es va decidir per Karlsruhe, una ciutat del sud-oest del país germànic. És enginyer i fa inspeccions de canonades de petroli i diu que, tot i que podria treballar a Catalunya en el seu àmbit, les condicions laborals són "molt millors" allà. No es planteja tornar de moment, tot i que la seva parella, de València, sí que ho vol fer. Troba a faltar el clima mediterrani, i això que Karlsruhe, diu, és de les ciutats més assolellades del país. I a part d'això reconeix que és difícil socialitzar amb gent d'allà, que "són diferents", més enllà de l'idioma, que també "és una barrera". A més, destaca que a Alemanya són molt "quadrats" amb la feina i això té la seva part positiva: tot i el teletreball, respecten sempre els horaris a no ser que hi hagi una emergència, però també la negativa, amb una poca flexibilitat, també en qüestions burocràtiques, de vegades "poc comprensible". Els alemanys, diu, ja eren "poc de sortir de casa", però amb la pandèmia això s'ha accentuat.
Mariona Busquets (República Centreafricana)
La Mariona va marxar de Sant Cugat per estudis perquè tenia clar que volia dedicar-se al món de la cooperació i les ONG humanitàries. Fa uns quatre anys que viu a l'estranger i des d'octubre de 2020, a la capital de la República Centreafricana, Bangui. Li agrada la feina i la vida que té allà, tot i que reconeix que s'enyora i troba a faltar família i amics. No té una data fixada, però assegura tenir clar que acabarà tornant "més aviat que tard" per passar com a mínim una època a Sant Cugat. Respecte al canvi de vida, diu que no fa una vida molt diferent de la que feia a Sant Cugat, malgrat la cultura i el context. Va a treballar, de vegades es desplaça fora de la capital, i quan acaba fa esport i vida social. Reconeix, per això, que té "uns avantatges" si es compara amb "una persona mitjana" centreafricana. També canvia, d'un lloc a un altre, l'accés a la salut, a l'electricitat i a l'aigua, tot i que amb el seu sou "europeu" ho té més fàcil, diu, que una persona autòctona.
Xavier Mayol (Mèxic)
El Xavier Mayol va marxar a Mèxic per una oferta professional en el món del futbol. És responsable d'un projecte a la lliga mexicana de futbol i a la selecció d'aquell país, que ha d'acollir el mundial del 2026, i amb el qual el santcugatenc col·labora com a científic de l'esport, principalment en la preparació física, per apropar la competició al nivell europeu. Tot i que reconeix que troba a faltar la família i que es planteja tornar per això, assegura que pel tipus de feina que té no fa "plans més enllà de sis mesos". També explica que la seva vida allà és molt diferent de la de Sant Cugat. Troba a faltar el menjar i confirma, en part, el tòpic: la cultura mexicana "és molt més relaxada", i "t'hi has d'acostumar", amb la seva part "bona" i la seva "dolenta". Assegura que la gent mexicana sol arribar al voltant d'una hora tard quan quedes amb ella i que això dificulta, en part, la feina. Sobre la pandèmia, diu que també allà ha estat un any difícil, tot i que no ha viscut cap tancament total perquè molta gent treballa "al dia" i econòmicament el país no ho hagués pogut aguantar. De fet, explica que Mèxic és un país productor i quan es va el món el peso, la moneda d'allà, es va desplomar.
Andrea Pinto (Austràlia)
L'Andrea Pinto explica que "sempre havia volgut viure l'experiència de viure fora de casa", però no trobava el moment. Després d'acabar els estudis universitaris va començar a treballar, però tres anys després va decidir deixar-ho i "fer el break" per no entrar "massa a la roda de l'estabilitat de Barcelona". L'Andrea va estudiar disseny d'interiors i va anar a Austràlia simplement per viatjar i per aprendre anglès. Poc després d'arribar-hi va començar la pandèmia i va estar gairebé cinc mesos sense treballar, vivint dels estalvis que havia generat a Catalunya. Ara ja treballa, al sector de la restauració, mentre busca feina en el seu món. Assegura que l'oferta de feina allà és "molt alta" i que les oportunitats "són molt millors", tot i que sí que té previst tornar algun dia. Explica que Austràlia "és un país gegant, amb una qualitat de vida realment molt alta" i que "és difícil o gairebé impossible" comparar un lloc amb l'altre. Tot i això, reconeix que "casa sempre serà casa".
Anna Bernadó (Emirats Àrabs Units)
L'Anna Bernadó és periodista de formació i va marxar ara fa 10 anys a París a treballar de relacions públiques en el sector de la moda i el disseny. També ha viscut a Nova York, Munic i des de fa tres anys a Dubai, als Emirats Àrabs, on treballa en comunicació corporativa per Amazon. Diu que té ganes de tornar per estar a prop de la família, però que no s'ho planteja a curt termini, perquè les oportunitats i condicions laborals que té a Dubai no les pot tenir a Sant Cugat. Explica, a més, que més enllà de les diferències culturals, que tenen a veure principalment amb qüestions religioses, tampoc fa una vida tan diferent de la d'aquí, com a persona expatriada. Treballa, va a la platja o a la piscina, i en comptes de fer excursions a la muntanya les fa al desert. El clima sí que és diferent, per això, i mentre que als estius "no es pot estar al carrer", perquè estàs a més de 40 graus, els hiverns són "molt més agradables".
DECLARACIONS
Jordi Martínez-Carra
L'idioma és una barrera, tot i que ara ja començo a parlar alemany. I a part d'això, la gent és molt diferent, crec que és el que trobo més a faltar. I a mi m'agrada la manera de fer alemanya, però no hi ha sorpreses.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Xavi Mayol
El tipus de gent, el mexicà és molt diferent. Té les seves coses bones, són super oberts: de tots els llocs on he viscut o visitat, són la gent més acollidora que m'he trobat amb diferència. Però a l'hora de treballar són més difícils, aquí les coses són molt relaxades i ho complica molt.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Mariona Busquets
Sí que òbviament és molt diferent, són països molt diferents, països, cultures i context molt diferents. Però depèn de amb què ho comparis, la meva vida no és tan diferent: jo treballo les meves hores al dia i després vaig a fer esport, o a fer una cervesa amb amics.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Andrea Pinto
Realment no té res a veure un lloc amb l'altre. És difícil o gairebé impossible de comparar. Austràlia és un país gegant i la qualitat de vida és molt alta, però per a mi casa sempre serà casa.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Anna Bernadó
La veritat és que el dia a dia pels expatriats als Emirats Àrabs tampoc és tan diferent. Òbviament hi ha diferències culturals, sobretot en certes èpoques de l'any, com el Ramadà, quan no pots menjar ni beure en públic perquè hi ha molts musulmans que estan fent dejú.
