[Contracrònica] Un Sant Jordi a Sant Cugat (cua-si) com sempre

El Sant Jordi d'aquest 2021 passarà a la història com el de la 'cua-si' normalitat. Els carrers de Sant Cugat s'han omplert com quasi cada 23 d'abril, però 'gràcies' a la pandèmia, les habituals aglomeracions davant les parades de llibres es van transformar en cues d'una civilitat britànica. A cada racó de la ciutat hi havia gent fent cua, per comprar l'últim llibre de Xavier Bosch, per comprar una rosa -o tres- a preu d'una orquídia, o per demanar taula per dinar al Mesón. Aquest Sant Jordi tan ordenat ha vingut per quedar-se?

Els humans som aquella espècie que sempre volem el que no tenim i enyorem allò que detestàvem un cop ho hem perdut. El Sant Jordi no és Sant Jordi sense persones amuntegades remenant 'best sellers' que podríem comprar el 22 o el 24 d'abril sense cops de colze? I enguany que tot això ha desaparegut perquè la Covid-19, i el Procicat, obliga a evitar les multituds, sembla que ens falta alguna cosa.

La gent ha sortit al carrer com cada any. Ha fet campana de l'escola -o ho deixat la càmera i el micròfon apagats de la classe online- com cada 23 d'abril. Ha buscat les mateixes excuses de sempre per marxar de la feina "un moment" per anar a fer un encàrrec urgent que no es podia fer cap altre dia ni en cap altre moment. Des de bon matí els carrers s'han omplert de santcugatencs amb ganes de normalitat. La plaça d'Octavià no ha bullit com abans de l'arribada del 'bitxo coronat', però tothom ha fet veure que no passava res. La passejada aquest cop ha sigut més llarga: de l'Alexandria del carrer Villà a la Rambla del Celler, d'aquí a la Paideia de Santa Maria passant pel Pati de Llibres del carrer Xerric, per acabar de nou a l'Abacus d'Octavià. I a tot arreu, cua. Ordenada i civilitzada, però cua. També cua per comprar-li la rosa a la parella o a la mare. Roses no a l'abast de totes les butxaques, però Sant Jordi és Sant Jordi.



Les cues només s'han reduït cap al migdia. Unes cues, però, que com la matèria, ni es creen ni es destrueixen, es transformen. Les llargues fileres de persones han passat de la parada de llibres, o la porta de la floristeria, als bars i restaurants. Trobar taula per fer el vermut o dinar al migdia a Sant Cugat ha sigut una odissea. Si veies una taula buida i t'hi apropaves, apareixia, traïdor, el cartell de 'reservat'. La cua més llarga, sense discussió, la del Mesón. Victòria per golejada.

Malgrat tot, les cares dels santcugatencs, o més ben dit els ulls sobre la mascareta, eren de felicitat. Aquella felicitat de tornar a fer una cosa 'cua-si' com abans, 'cua-si' com sempre. I és que fins i tot Sant Pere es va aliar amb Sant Jordi, i després d'uns dies previs rúfols, el sol ha decidit enlluernar un dels dies més bonics de l'any.

El Sant Jordi del 2021 és el primer gran esdeveniment ciutadà que hem pogut viure amb una certa normalitat. I com tantes coses que ens ha portat la pandèmia, per exemple el teletreball, les cues ordenades per qualsevol cosa es mantindran fins i tot quan les vacunes ens retornin la normalitat completa?