Pep Codó: 'El meu avi va voler convèncer una monja que Jesucrist havia estat un republicà'

Enguany, es commemora el 90è aniversari de la Segona República i els actes a Sant Cugat tenen un nom. Roc Codó, alcalde republicà. Una figura important per al Sant Cugat d'avui en dia, però potser desconeguda per a molts. No és el cas de l'artista Pep Codó, net d'aquell alcalde que ens aproxima la figura del seu avi.

Escolta-ho

Fem una primera aproximació. Digui'm una paraula per definir el seu avi
Simpàtic.

Aquell home simpàtic vivia al carrer Santa Maria, on tenia el negoci d'espardenyes, estava vinculat a la Unió Santcugatenca, feia tertúlia i arriba a alcalde el 1931. Havia sortit elegit regidor i el comitè republicà el nomena alcalde. Va a buscar la vara a casa del llavors alcalde (Antoni Sallés) i proclama la República al balcó de la Casa de la Vila i penja la bandera republicana. Havia arribat a parlar amb el seu avi d'aquell moment?
De coses tan concretes, no. Ell havia estat represaliat i evitava parlar d'aquests temes. Tot i que ell mantenia sempre un optimisme. Sobretot, em va transmetre la idea que la República era un ideal.

Aquesta escena dona pas, amb una reelecció pel mig, a un període on es posa en marxa la primera escola pública de Sant Cugat, la primera biblioteca, una nova seu per a l'Ajuntament, la de la plaça de Barcelona, nous jutjats, obra pública... Creu que la ciutat ha reconegut a l'alcalde Codó tot això? Creu que ha estat justa amb la memòria del seu avi?
Jo crec que no, no només amb ell, sinó amb tota la colla de l'època. Els republicans tenien la República com un ideal i una millora de la vida i la societat. Això per ells era molt important. Una de les coses que van fer, per exemple, va ser adquirir el local de l'antic ajuntament per convertir-lo en el consistori. Fins aquell moment es reunien en llocs llogats o deixats. Això va ser una millora conceptual. Sant Cugat tenia l'orgull de tenir un consistori propi.

De fet, les visites de Macià i Companys a Sant Cugat són sota el seu mandat. Què li explicava el seu avi?
Ell parlava de la República d'una manera abstracta. No concretava històries, les he après després. Em deia que la República era necessària per a la societat.

Una vegada vaig assistir a una discussió d'ell amb una monja. Ell la volia convèncer que Jesucrist havia estat un republicà. Aquella dona segurament va pensar que el meu avi era ximple, però el meu avi hi creia de veritat.

Tant és així que l'alcalde Codó va estar empresonat en dues ocasions. La primera després de la proclamació de l'Estat Català, pels Fets d'Octubre del 1934. És una condemna a sis mesos i un dia per auxili a la rebel·lió.
El record que tinc d'ell sobre aquests episodis és d'optimisme. No ho entenia llavors i ara encara em costa. Ell ja era un home gran i fet, i quan el van empresonar creia en els seus ideals i no el va afectar tant com em pensava. Ell explicava anècdotes i vivències que transmetien un cert optimisme en el futur.

Va estar a la presó, però no per independentista perquè ell era federalista. Va pagar un preu per les seves idees. Des d'aquí vull recordar el Raül Romeva.

De fet, l'alcalde gestor que el va substituir va acabant sent el seu consogre no?
Sí, és molt pintoresc. A Sant Cugat hi havia dretes i esquerres com arreu. Jo tinc un avi que era d'esquerres i un altre que era de dretes. Els seus fills es van enamorar i van acabar casant-se. Semblava una història de Capuletos i Montescos. No els van reprimir mai.

Com recorda vostè el seu avi?
El record que en tinc, més enllà de la política, és el d'una persona molt creativa i imaginativa. Jo com a nét sempre esperava una cosa sorprenent d'ell. Per exemple, ell era el meu padrí i mai em va fer una mona comprada, sempre les feia ell, això per mi era sorprenent, ja que era l'únic padrí del poble que feia aquest tipus de regals. Penso que tenir un avi així és molt important.

El seu avi l'ha influenciat en el seu vessant artístic?
Jo crec que sí, per una banda jo ja tenia una predisposició nata, però per una altra banda ell me la va fomentar. Quan va veure que era hàbil dibuixant, m'encarregava dibuixos. Rumiant-ho ara el meu avi era més un home de la renaixença que no pas un noucentista, que és el que li hauria tocat per època.

Després de la presó, torna com a alcalde el 1936 i envia un telegrama a Lluís Companys per manifestar-li la seva adhesió, però esclata la Guerra Civil i la ciutat queda sota el control del Comitè de Milícies. És apartat pel seu perfil moderat. Era republicà abans que separatista?
Exacte, ell no era separatista, era federalista, que crec que en aquella època ja era molt. Considero que hauria sigut molt important, ja que Espanya estava predisposada a la creació d'espais federals, no com ara. Ara sembla que sigui o tot o res.

De fet, l'any 1939 amb l'entrada de les tropes franquistes a Sant Cugat molts marxen, però ell decideix quedar-se. Per què?
Ell deia que no havia de fugir perquè volia demostrar que estava net de qualsevol culpa que es pogués atribuir en aquella època. Tot i això ho va pagar amb la presó, encara que no va estar tant temps com estava previst. És possible que la gent de Sant Cugat al judici testifiqués a favor d'ell, fins i tot gent de dretes.

De fet, consta que la segona estada de la presó va ser tres anys i set mesos dels 12 anys als quals havia estat condemnat. En part, aquesta reducció del temps, va ser gràcies a les signatures de suport ciutadans de l'època fins i tot d'importants figures de la ciutat. Veu similituds entre la història del seu avi i el que està passant actualment a Catalunya?
I tant, cada dia penso en la injustícia que és tenir aquests polítics a la presó quan el que volien era millorar la vida del ciutadà. Des d'aquí, jo m'ofereixo a anar a la presó a omplir una part del temps que ha de passar el Romeva. M'agradaria que es creés una associació per a aquest fi.

No sé si la llei preveu això que planteja, però és cert que en tots dos casos el compromís amb les idees els ha portat a la presó. Què queda del Sant Cugat del seu avi avui en dia?
Va haver-hi un trencament molt gran i a mi, com a nét, ja m'ha costat seguir el fil directe. Va haver-hi una època de silenci molt gran, pares i tiets no t'explicaven coses, ho aprenies després quan ja tens més cultura.

Vostè ha fet certa tasca de recerca del que va suposar la figura del seu avi a Sant Cugat?
La veritat és que no. Jo tinc apuntades les poques coses que m'ha explicat la meva família. Em fa més pena els fills del Roc Codó que ell mateix, ja que van estar marcats per la repressió de la postguerra.

Després de sortir de la presó va tornar a l'àmbit polític, o va seguir vinculat a la unió o a l'activitat cultural de la ciutat?
No, ho va deixar tot. Dins l'àmbit polític ell després de la presó parlava de la República com a idea, no dels partits. Culturalment i personalment a mi em va influenciar amb lectures per exemple.

Té un carrer amb el seu nom, però alguns han reivindicat la seva trajectòria amb propostes com posar el seu nom a l'antic edifici consistorial.
Això crec que és el que vol fer l'actual consistori i els néts hi estem molt agraïts.

Al marge de les idees polítiques dels representants del consistori, creu que la figura del seu avi és una figura a reivindicar?
Considero que el meu avi no era una figura tan important. Simbòlicament si, però com a personatge i polític no ho era tant.

I una escultura en homenatge a Roc Codó?
He fet una proposta a l'Ajuntament de posar un retrat del Roc a la façana de l'edifici on expliqui que va ser alcalde. Confio que encara que el Roc fos republicà, tingui el seu reconeixement.