Estel·la Pareja: 'Les migracions són una realitat que ha vingut per quedar-se'
La directora de la Comissió Catalana d'Ajuda als Refugiats ha sigut la protagonista de la conferència del cicle 'Enraonar' d'aquest dilluns
Societat
Publicat el 15/mar/21 per Laura Casserres
La directora de la Comissió Catalana d’Ajuda als Refugiats, Estel·la Pareja, reflexiona en la conferència del cicle 'Enraonar' sobre la resposta que donem a nivell individual, col·lectiu i polític als moviments migratoris creixents. La politòloga apunta cap a l’acció col·lectiva i insisteix en la responsabilitat que hi tenim tots i totes.
Els titulars més destacats de la conferència:
Les migracions són una realitat que ha vingut per quedar-se i està augmentant de manera exponencial perquè són realitats multifactorials: conflictes, canvi climàtic, pobreses amb origen a les desigualtats estructurals, etcètera.
Estem en un sistema depredador del medi natural, de les persones i dels sistemes tradicionals, és molt difícil canviar aquesta realitat.
El que passa al món té a veure amb l’acció i omissió de polítiques exteriors dels nostres països i les nostres empreses.
A Catalunya hem entès que els temes de migració ens toquen a totes i ho hem de gestionar amb unes ulleres de Drets Humans i no de seguretat. Sant Cugat és un dels municipis que, a més d’haver-se declarat ciutat acollidora, ha passat el pas declaratiu per començar a aplicar polítiques acollidores.
El 2015, la pressió que va exercir la ciutadania en confluència amb els mitjans de comunicació va ajudar a crear un estat d’opinió que va generar una sèrie d’accions polítiques. Fa més de deu anys que em dedico a aquesta qüestió i no ho havia vist mai.
Moltes de les persones que treballem consideren que no tenen dret a res. Cal el reconeixement de l’altre com a subjecte actiu de drets, perquè els drets humans són universals, inalienables i indivisibles.
'Relato inverosímil' és sovint la resposta a la sol·licitud d’asil. Es deneguen el 95% de sol·licituds interposades. La negació té un impacte legal i econòmic, però l’impacte més fort és l’emocional, el 'no s’han cregut el que m’ha passat'.
Que tinguem la sensació que és un no parar de gent que arriba amb barques a unes illes no és perquè sí. S’està construint una política i un imaginari per a una política que va molt més enllà. La cosificació de l’altre no com a ésser humà sinó com 'l’altre' i la imatge de la invasió respon a poder justificar una sèrie de polítiques que ja estan en marxa.
Tots ens hem de sentir corresponsables del que passa, tant de les coses bones com de les dolentes, perquè només així serem capaços de donar-li la volta a tot plegat. És el que ens interpel·la com a persones en acabar el dia.