El 'Connectats' recull quatre testimonis del primer any de pandèmia
El magazín de tardes de La Xarxa produït per Cugat Mèdia recull històries personals marcades pel virus que ha canviat el món
Imatge d'arxiu d'una prova PCR / Foto: ACN
Societat
Publicat el 13/mar/21 per Ignasi Duran
El magazín 'Connectats' de La Xarxa, produït per Cugat Mèdia, fa una mirada als 12 mesos de pandèmia. Pel programa hi han passat diferents testimonis que expliquen com han viscut aquest any.
Escolta-ho
En primera línia Marta Serra és metge de família i va patir el sobreesforç del sector sanitari en els mesos més durs. En el seu cas, va haver de canviar de feina: va passar del CAP Valldoreix a formar part d'un equip d'atenció de les residències de Sant Cugat. Reconeix que al principi va afrontar la situació amb por, per la poca preparació que hi havia: "No teníem les eines ni les habilitats per enfrontar-nos a una situació així". Ara bé, admet que professionalment ha estat un any satisfactori, tot i les desgràcies viscudes i la dificultat de mantenir l'estabilitat personal i emocional durant les llargues setmanes de feina, de dilluns a diumenge.
El 'Connectats' també recull el testimoni del carnisser santcugatenc Jordi Feliu, que explica com el coronavirus li ha canviat a vida: s'ha recuperat després d'haver estat dos mesos en coma a causa de la malaltia. Els metges li donaven poques opcions: "Després d'una setmana malalt, van avisar la meva família per visitar-me a tall de comiat", relata. Afortunadament, ara ja pot fer vida pràcticament normal, però les seqüeles no li permeten treballar i ha hagut de tancar el seu negoci. Tot i això, el mal tràngol l'ha ajudat a veure la vida amb mentalitat positiva per tirar endavant.
L'arribada del teletreball El teletreball i la convivència de pares i fills ha estat el dia a dia de moltes famílies. En el cas de l'Inma, la condició de família monoparental va agreujar el seu dia a dia i va sofrir molt estrès i angoixa, ja que havia de combinar la feina amb l'atenció a una filla de quatre anys. Les mesures d'obertura i desescalada l'han alliberada: "Veure que les escoles han engegat molt bé m'ha permès respirar i tornar a la feina presencial", explica.
La crisi econòmica El cas del Jordi reflecteix la crisi del sector de l'hostaleria i la restauració a causa de les mesures de contenció i prevenció del virus. Es dedica a la distribució de bars i restaurants i tot plegat va canviar d'un dia per l'altre. L'empresa va haver d'acollir-se a un ERTO, però es va passar tres mesos sense cobrar per problemes administratius: "Els números de compte no quadraven i ningú agafava el telèfon, l'empresa no sabia qui havia de fer la reclamació", es queixa. El Jordi actualment només pot treballar quatre hores i s'ha hagut de buscar la vida per arribar als ingressos mínims fins que es flexibilitzi la situació de l'hostaleria. Reclama, sobretot, que se'ls deixi "fer la nit".
DECLARACIONS
Marta Serra
"A la facultat no ens preparen per a una situació així. Ho vius amb por perquè no tens les eines ni les habilitats"
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Inma
"Vaig haver de teletreballar sent família monoparental. Havia d'estar a càrrec d'una filla de 4 anys que reclamava l'atenció 24 h. M'ha provocat estrès i molta angoixa"
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Jordi Feliu
"M'he anat buscant la vida perquè a casa hem de fer uns ingressos, tot i que teníem una mica de coixí. Segueixo fent 4 hores. El futur de l'hosteleria depèn de si deixen obrir més hores, sobretot la nit"
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Jordi Feliu
Després d'arribar a l'Hospital de Terrassa, el meu món es va acabar. Vaig estar 2 mesos entubat, en coma. No recordo res fins que em vaig despertar. Em van explicar que, després d'una setmana, van trucar la meva dona perquè la cosa no anava bé i s'estava acabant, per si em volien veure"