Doctor Torrequebrada: 'Es pot reentrenar el cervell per recuperar l'olfacte després de la Covid-19'

El doctor Agustí Torrequebrada és especialista en Medicina Física i Rehabilitació. Exerceix a l'Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT) des de fa més de 15 anys, on s'ha dedicat a la Rehabilitació Neurològica i Pediàtrica. Actualment és un dels metges adjunts de la Unitat d'Olfacte que s'ha creat dins del Servei d'Otorrinolaringologia de l'HUMT, juntament amb el Servei de Rehabilitació. L'objectiu d'aquesta nova unitat mèdica és la rehabilitació de pacients que han perdut l’olfacte a causa de la Covid-19.

La pèrdua d'olfacte és un dels símptomes més peculiars de la covid. Per això l'HUMT ha creat una Unitat de l'Olfacte, que a través del servei de rehabilitació intentarà, amb el treball del cervell, que aquest 20% de pacients que no ha recuperat l'olfacte pugui tornar a distingir les olors.

Com és que el coronavirus afecta l'olfacte?
Bé, no és una cosa molt estranya d'entrada, perquè molts virus respiratoris produeixen afectació al sistema nerviós i a les cèl·lules de la mucosa del sistema olfactori.

I per quins motius es creu que alguns pacients sí que recuperen l'olfacte un cop passen el virus i altres en canvi encara no l'han recuperat?
És de suposar que a la fase aguda hi pot haver una inflamació de la cavitat nasal i això s'acompanya d'una pèrdua d'olfacció. Si s'ha produït un dany més consistent de l'epiteli olfactori, afecta aquestes neurones, llavors un cop passada la fase aguda no hi ha una recuperació de la capacitat d'olfacció i són aquells que tenen una pèrdua més llarga o que tenen la recuperació incompleta.

I en què consisteix el tractament de rehabilitació de l'olfacte?
A grans trets és igual que qualsevol altre tractament que es podria fer a rehabilitació neurològica, com podria ser la que es fa després d'un ictus. S'ha d'intentar reentrenar el cervell perquè els estímuls que li arriben des del punt de vista respiratori es reinterpretin i es recuperi la memòria d'aquestes olfaccions que estan guardades, però no s'hi pot accedir.

El tractament consisteix en un entrenament amb una sèrie d'olors. En concret hi ha quatre olors, que són les que s'utilitzen inicialment. Aquestes olors són rosa, llimona, eucaliptus i clau. Cal olorar aquestes essències durant trenta segons, dos cops al dia, durant un període de quatre mesos, i al mateix temps observant unes imatges que corresponen a la cosa que s'està olorant. És a dir, quan s'olora la rosa, el mateix kit que es fa servir per entrenar, porta associat una imatge d'un vídeo en què es veuen les flors, de manera que la persona al mateix temps que olora va mirant les imatges per intentar associar olors amb imatges.

És molt curiós que només quatre olors puguin fer que obris el ventall a l'hora d'olorar-ne d'altres, no?
Perquè aquestes olors que s'han escollit representen les famílies d'olors principals. I un cop iniciat el tractament, les olors es poden anar canviant per ampliar el ventall o per treballar amb olors que el pacient tingui un especial interès. Però realment a partir d'aquestes quatre olors es pot generalitzar una mica el benefici.

I quina durada té, aproximadament, el tractament?
Els estudis que s'han fet són entrenaments una mica llargs, d'entre quatre i sis mesos. Nosaltres hem dissenyat un protocol de quatre mesos d'entrenament, fent aquest tractament dos cops al dia.

És una espècie d'entrenament que podria fer també un enòleg per aprendre a distingir les olors en un vi?
Suposo que deu ser més complicat i que s'han de tenir unes qualitats especials. Però en principi qualsevol persona que entrenés l'olfacte podria millorar les seves capacitats d'olorar, discriminar o identificar olors.

Per tant creuen que hauria de ser efectiu per tothom, aquest tractament?
En principi se suposa que pot ser efectiu per tothom. El que passa és que el benefici pot variar en funció del grau de pèrdua d'olfacció inicial. És a dir, aquelles persones que hagin perdut molta olfacció, encara que hi hagi benefici, potser el guany global no serà tan important. Ara, si la pèrdua l'olfacció és més lleu i hi ha aquest guany, pot significar una diferència més substancial. Però en principi podria beneficiar a tots els pacients.

Té coneixement vostè d'altres tractaments similars que ja s'hagin dut a terme en pacients en altres unitats?
Unitats d'olfacció després de la covid, almenys a Catalunya crec que no se n'han desenvolupat. Sí que poden haver-hi experiències d'altres unitats abans de l'era de la covid que sobretot potser tractaven pacients amb anòsmia postvírica o per altres malalties. Però és una cosa que està molt poc estesa. Hi ha algun lloc a Espanya on sí que es fa, però no està generalitzat.

I no els han demanat ajut des d'altres centres hospitalaris ara que han desenvolupat aquest protocol?
Això acaba de sortir i encara no ho sabem. Hi ha hagut un interès bastant important des que s'ha començat a posar en marxa. Potser a altres llocs també prenen iniciatives semblants i posen en marxa unitats. De moment no hem rebut aquestes peticions, però si les rebem n'estarem encantats.

Aquest mateix tractament de recuperació de l'olfacte es podria aplicar a persones que ja haguessin perdut l'olfacte per altres motius o que de naixement no el tinguessin gaire desenvolupat?
Sí. Les causes més freqüents de pèrdua d'olfacció són les infeccions víriques, però altres causes locals de la cavitat nasal o malalties neurodegeneratives com podria ser la fase inicial d'una malaltia de Parkinson o després d'un traumatisme cranioencefàlic, són situacions en les quals és de suposar que aquest entrenament d'olfacció ha de ser igual d'eficaç. Amb la qual cosa és possible que el ventall de pacients que ens arriben s'ampliï més endavant.

Ara mateix quants pacients tenen en tractament?
Ara acabem de començar i portem un parell o tres de setmanes visitant pacients. Estan a punt de començar a fer el tractament, però ja tenim en espera entre cinc i deu pacients.