Sant Cugat podria evitar una cinquantena de morts cada any si els nivells de contaminació caiguessin al mínim
Segons un estudi d'ISGlobal, l'àrea metropolitana de Barcelona ocupa el sisè lloc europeu amb més mortalitat a causa de les emissions de NO2
Imatge d'arxiu del cel de Sant Cugat durant un episodi de contaminació per partícules / Foto: Cugat Mèdia
Societat
Publicat el 21/gen/21 per Sergio Morales
Sant Cugat podria evitar 51 morts cada any si s'apliquessin completament les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre la qualitat de l'aire i els nivells de contaminació caiguessin al mínim. És el que s'extreu d'un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) en col·laboració amb investigadors del Swiss Tropical and Public Health Institute i la Universitat d'Utrecht amb dades de 2018. Del treball es desprèn que reduint els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) es podrien haver evitat 22 defuncions a Sant Cugat; reduint els de partícules fines (PM2,5), 29 més. Al conjunt del miler de ciutats europees analitzades, es podrien haver salvat més de 200.000 vides.
NO2
La ciutat emet anualment una mitjana de 34,1 micrograms per metre cúbic (µg/m3) de diòxid de nitrogen (NO2), només sis punts per sota del que recomana l'OMS. Segons l'estudi, si Sant Cugat hagués complert les recomanacions de l'OMS i s'haguessin reduït els nivells de contaminació al mínim (prenent com a referència la ciutat amb menys morts, Tromso, de Noruega), s'haguessin evitat 22 morts prematures.
Al rànquing europeu de municipis amb una mortalitat més elevada tenint en compte el CO2, Sant Cugat s'inclou a l'àrea metropolitana de Barcelona, que se situa a la sisena posició, amb 1.883 defuncions que es podrien haver evitat si s'haguessin seguit les recomanacions de l'OMS i s'haguessin reduït al mínim els nivells de contaminació. En l'estudi, l'espai metropolità inclou les següents ciutats: Viladecans, Terrassa, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Rubí, el Prat de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Castelldefels, Barcelona i Badalona.
El diòxid de nitrogen és un dels principals contaminants de l'aire: és un gas tòxic i irritant que afecta el sistema respiratori i que s'emet, principalment, per la combustió dels vehicles de motor. Pot agreujar malalties respiratòries i, a llarg termini, pot provocar patologies i augmentar la susceptibilitat a patir infeccions.
Partícules fines
L'estudi no només té en compte el NO2. També recull dades de les conegudes com a partícules fines (PM2,5), un altre dels elements principals contaminants de l'aire, que contenen una barreja d'elements sòlids i líquids suspesos, com pols, metalls, ciment i matèria orgànica, així com el carbó negre, producte de la combustió incompleta dels combustibles dièsel. Les partícules fines, d'un diàmetre d'entre 0,1 i 2,5 micres, poden penetrar al sistema pulmonar a través dels alvèols.
L'OMS recomana que el valor màxim de partícules fines no superi les 10 µg/m3, mentre que la Unió Europea (UE) eleva aquest topall a 25 µg/m3. En el cas de Sant Cugat, la mitjana anual d'aquest element és de 16,1 µg/m3. Tenint en compte aquest indicador, segons l'estudi d'ISGlobal, si s'haguessin complert les recomanacions de l'OMS quant a la qualitat de l'aire i s'haguessin reduït els nivells de contaminació al mínim (prenent com a referència la ciutat amb menys defuncions en aquest sentit, que és la capital d'Islàndia, Reykjavík), s'haguessin evitat una trentena de morts a la ciutat.
Amb les partícules fines com a referència, l'àrea metropolitana de Barcelona, al rànquing europeu, s'allunya dels llocs capdavanters quant a mortalitat i se situa a la posició 157a. Segons l'estudi, respectant les recomanacions de qualitat de l'aire de l'OMS s'haguessin pogut salvar 1.297 vides; si, a més, s'haguessin baixat al mínim els nivells de contaminació, s'haurien evitat 2.448 morts.
"És certament alarmant"
En declaracions a Cugat Mèdia, la regidora de Sostenibilitat i comissionada per l'Emergència Climàtica, Alba Gordó. Qualifica les xifres d'"impressionants" i posa en valor que estudis d'aquesta mena es facin públics perquè "els governs, les societats i tots plegats prenguem solucions valentes".
Per contribuir a revertir una situació que Gordó veu com a "certament alarmant", l'Ajuntament té previst portar properament al ple l'aprovació definitiva de l'ordenança per a la zona de baixes emissions. L'executiu també treballa per promocionar la mobilitat sostenible, amb ajuts per adquiriri bicicletes o la instal·lació d'aparcaments per a aquests vehicles. "Crec que les xifres avalen més que mai aquesta estratègia i, fins i tot, ens esperonen a accelerar-les", apunta Gordó.
Més de 200.000 morts evitables
El projecte liderat per ISGlobal calcula que si totes les ciutats europees analitzades complissin amb les mesures de l'OMS per reduir els nivells de partícules fines i NO2 es podrien evitar 52.000 morts prematures cada any. La gran majoria (51.000) s'associen a la reducció dels nivells de PM2,5, mentre que 900 morts menys s'aconseguirien complint amb els límits de NO2. Si, a més, s'assolissin els nivells mínims, la xifra de vides que es podrien haver salvat es dispararia: 125.000 tenint en compte les partícules fines i 80.000 més prenent com a referència el NO2.
La pandèmia dona una treva
Els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) van quedar per sota dels nivells permesos a Catalunya l'any 2020 per primer cop, segons les últimes dades recollides per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic. El descens s'atribueix, principalment, a les restriccions de mobilitat associades a la crisi sanitària de la Covid-19. La baixada ha estat més significativa a les estacions de les Zones de Qualitat de l'Aire 1 (Àrea de Barcelona) i Zona Qualitat de l'Aire 2 (Vallès - Baix Llobregat), sobretot a les estacions urbanes amb influència del trànsit. En el cas de Sant Cugat, l'any passat es va registrar una mitjana de 19 µg/m3, sis punts menys que el 2019. En canvi, als punts de mesurament rurals del país els nivells s'han mantingut similars als de l'any 2019.
DECLARACIONS
Alba Gordó
Són unes xifres impressionants. És important que estudis com aquest es posin sobre la taula perquè els governs i les societats prenguem decisions valentes que puguin salvar vides.
