Criatures i tecnologia en temps de pandèmia i confinament
La directora de l'Institut Escola Catalunya i el director del Col·legi CreaNova parlen sobre el paper de les pantalles en el procés educatiu
La pandèmia ha fet explorar i explotar més les tecnologies en el procés educatiu dels infants / Foto: Cugat Mèdia
SocietatPublicat el 11/gen/21 per Mar Castro
La pandèmia ens va portar, a part d'un confinament estricte per als més petits, un món tecnològic que per a moltes famílies va ser un nou paradigma al qual enfrontar-se. Les pantalles, que sovint són motiu de discussió a les cases, es van convertir de sobte en unes aliades per continuar avançant en l'aprenentatge, malgrat no poder anar a escola. I això va arribar per quedar-se en aquest curs tan atípic. La directora de l'Institut Escola Catalunya, Núria Mora; i el director del Col·legi CreaNova, Ignasi Bau, expliquen a Cugat Mèdia com viuen els seus centres educatius aquest procés, quin ha de ser el paper de les famílies i com han de conviure aquestes eines en el procés educatiu i de lleure de les criatures.
Com viviu des del vostre centre la introducció de les noves tecnologies? Sobretot en edats molt primerenques?
NÚRIA MORA: Durant el confinament vam veure la necessitat de donar un impuls a la comunicació per vies, que fins llavors havíem explorat i explotat poc. Vam iniciar videoconferències, a partir de 4t ja estava instaurat l'ús de plataformes digitals ('classroom') i això va facilitar-ho. Actualment tenim creat un 'classroom' per cada grup, amb materials disponibles per a possibles confinaments i a partir de primària, es treballa de manera regular dins l'aula per una banda per fer modelatge d'us i per una altra per anar treballant la competència digital, ara que està més contextualitzada i és més significativa que mai. A educació infantil, per a grups que s'han confinat o alumnes que han hagut d'estar a casa, s'han fet videconferències, s'han creat dinàmiques amb materials disponibles penjats al 'classroom', però el que millor es valora des de les famílies és el seguiment de grup i personalitzat i les propostes de treball "físic" que es fan. Per tant, a infantil es comparteixen materials i s'utilitza sobretot per a la comunicació.
IGNASI BAU: Ja fa temps que la tecnologia forma part del projecte educatiu de CreaNova i està inclosa en el nostre dia a dia: en les programacions anuals, a l'aula, entre el cos docent i administratiu, etc. Cal però, un equilibri important per diferenciar-ne l'ús adequat i fer-ne un mal ús o un abús i això depèn de molts factors: edat dels alumnes, tipus d'activitats, objectiu a assolir, estil d'aprenentatge, interès, motivació...A CreaNova partim de l'aprenentatge des de la pràctica. L'experimentació, basar-nos en el dia a dia, en fets quotidians i analitzar què passa? quan passa? com passa? o on passa? ens fa reflexionar sobre "el per què passa". L'aprenentatge significatiu és el que realment ens evidencia un avançament en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Considerem que és important la manipulació i poder compartir experiències, resultats i diferents punts de vista. Per aquest motiu, en les edats primerenques, el contacte amb la "pantalla" és puntual.
Us ha canviat a l'hora d'enfocar el projecte educatiu?
NÚRIA MORA: Està clar que la competència digital s'ha posat sobre la taula, ha entrat amb força i ha vingut per quedar-s'hi. Això modifica alguns aspectes del projecte educatiu, sobretot el pla TAC, que contempla que les eines digitals deixen de ser exclusives de "l'hora d'informàtica" per incorporar-se al dia a dia de l'aula, en la recerca d'informació, en l'ús d'apps, en l'ús de dispositius disponibles per processar informació, fer presentacions, treballar en grup i de manera cooperativa, etc.
IGNASI BAU: La situació excepcional que ens ha tocat viure ens ha fet reflexionar a tots sobre els models d'ensenyament-aprenentatge presencials a l'hora d'haver-los de traspassar al món virtual. En el nostre cas, els fonaments bàsics del Projecte Educatiu de CreaNova s'han enfortit i consolidat mentre hem estat confinats. L'acompanyament emocional, el tenir cura de l'individu i del seu moment maduratiu i interessos i el seu ritme d'aprenentatge han estat també les necessitats i objectius primordials (i potser encara més!) en la realitat i el dia a dia virtual. Per tant, més que haver-nos trobat en un "canvi", ens hem trobat en una "evolució" del Projecte Educatiu.
Com ho viuen les criatures? Amb normalitat? amb angoixa? hi ha rebuig? o pel contrari els hi agrada?
NÚRIA MORA: Els nens i nenes que tenim als centres són nadius digitals. Ho tenen incorporat perquè han vist famílies amb mòbils sempre i donant ús d'agenda, despertador, mitjà de comunicació escrit, accés a les notícies, a la informació, etc. Els nens i nenes més petits, infantil i cicle inicial, ho viuen com a una manera de comunicar-se, però tenim clar que evolutivament no és el mitjà més adequat. Ells/es es relacionen fent. Es relacionen jugant, compartint moments. Intentar transportar aquest moments en un moment video-conferència, és complicat, cal regular-ho tenir-ho clar, estructurat i pautat, perquè de manera habitual no queden per parlar... es troben per jugar, per compartir, etc. A nivell que són més grans, les noves tecnologies ofereixen un ventall amplíssim d'usos. Gamificació, aplicacions per a l'aprenentatge de diferents aspectes, treball en 3D, robòtica, etc. Està incorporat al dia a dia de la seva vida, i per tant, ha d'estar incorporat també al dia a dia del centre.
IGNASI BAU: Tot i que nos es pot generalitzar, cal destacar, per sobre de tot, l'haver-nos "adaptat" a la nova situació des del primer moment i comptar no només amb la col·laboració i predisposició del professorat i dels alumnes, (amb les eines del 'classroom', el ?xat?, el 'meet', etc.) sinó també amb la implicació de les famílies! L'èxit ha estat mèrit de tots i ha variat pel que fa a l'assistència depenent de les edats dels alumnes, activitats i projectes. Una clara evidència era (és) que com més petits són els nens i nenes, més necessària és la dependència i ajut per part de l'adult: tant per part del professorat com per part de l'acompanyament des de casa (mare i/o pare). Aquest aspecte és clau, i l'hem hagut de treballar entre tots, no només com a grups d'edat sinó, sobretot, a nivell d'unitat familiar, ja que cada casa és un món, segons disponibilitat horària, mitjans i recursos, flexibilitat, etc.
Com han d'afrontar les famílies més "antipantalles" (sobretot amb criatures petites) el fet que ara siguin fins i tot necessàries per comunicar-nos i aprendre?
NÚRIA MORA: Nosaltres en tenim poques En el cas d'educació infantil, parlem d'educació no obligatòria, per tant qui no vol fer les propostes, no les fa. Pel que fa a primària, hem de tenir clar que l'escola ha de ser un engranatge social d'equitat, per tant hem de garantir l'accés a tothom. Qui tria no fer-ne ús, normalment és perquè té altres opcions (o bé treball d'altres tipus a casa, acompanyament familiar, experiències riques, etc). En cas que idenifiquem famílies que no en fan ús perquè no en tenen, els ho facilitem des del centre. I en cas d'alguna famíila que no vol fer-ne ús i que creiem que es perd una part important de la vida al centre, el que hem de fer és convèncer, acompanyar, donar informació, deixar veure l'ús que en fem,... i argumentar que està incorporat al projecte educatiu del centre, que arriba un moment, que igual que no es pot triar un llibre o quadern de treball, tampoc no es pot triar si es fa ús o no del que el centre considera una eina de treball imprescindible. Pel que fa a secundària, el treball amb chromebooks és la base del treball per projectes. Per tant, qui tria el centre per a fer-hi l'ESO, d'entrada ja sap i ha d'acceptar l'ús de dispositius informàtics.
IGNASI BAU: La filosofia seguida a CreaNova, aquest 'learning by doing - aprenem fent!' ha afavorit la col·laboració de les famílies. Fer-los partícips (no mestres!) del procés d'ensenyament-aprenentatge els ha permès estar implicats i congratular-se/nos conjuntament i gairebé de manera immediata dels èxits dels seus fills i filles. Com hem indicat anteriorment, ha calgut fer un seguiment acurat i individualitzat perquè aquesta "adaptació" s'adeqüi a cada cas i realitat familiar.
Us preocupa un efecte contrari? Persones adultes més tancades en si mateixes per haver viscut unes relacions d'infància tan tecnològiques?
NÚRIA MORA: Penso que tots els adults ens trobem en un moment de viure en un món digital, sent orfes digitals. Les nostres famílies no ens ho van ensenyar, no hi havia mòbils. Ara a les famílies i als centres, ens toca fer un acompanyament, al mateix temps que estem aprenent-ne nosaltres. Penso que una de les bondats de la tecnologia ha de ser la d'acostar persones, democratitzar l'accés a la informació i la comunicació. Si això serveix per allunyar està clar que no n'estarem fent un bon ús. La pandèmia ens ha posat en relleu la necessitat de la presencialitat perquè les pantalles poden ser una bona eina en moments puntuals, però està clar que gran part de la vida passa fora les pantalles, i aquí és on els adults, tenim un paper important en l'acompanyament dels nostres infants i joves.
IGNASI BAU: Perquè no hi hagi situacions de rebuig i/o tancament cal fer un seguiment continuat i "proper". Fent bé la feina, per part de tots, s'aconsegueixen bons resultats que es resumeixen en un bon ús de les tecnologies. L'alumne "més distret" i "mogut" en un entorn presencial on té molts elements distractors ha pogut centrar-se i focalitzar la seva "energia" en els objectius a assolir; l'alumne amb més dificultats comunicatives a l'aula, sovint ha pogut "obrir-se més" des del darrere de la pantalla, trobant-se protegint i sobrepassant el "pànic escènic" que es pot tenir a l'hora d'exposar un treball davant dels companys i companyes presencialment.
Quins límits proposeu per poder conviure amb el "món real" i el món tecnològic?
NÚRIA MORA: Pel que fa a ús de mòbils, les famílies (molt més que els centres) han de tenir clar quines són les condicions d'ús, què es comparteix i què no, què és ètic i què no ho és i el centre pot treballar en acompanyar des de la formació, tant a famílies com a alumnes. Penso que el límit ha de ser per una banda de temps d'exposició. Cal negociar temps d'ús de tauletes, mòbils, etc. Per una altra banda el límit ha de ser d'espai d'ús, està clar que no es pot fer servir el telèfon dinant, sopant, tenint una conversa amb algú, en els moments de lleure que han de servir per establir altres tipus de relació, etc. I llavors penso que ha d'haver-hi un acompanyament i un límit en el contingut. Cal que expliquem als nostres fills/alumnes que no tot el que hi ha a les xarxes és veritat, que han de valorar què pengen i on, què diuen i en quin context i també quin ús es pot fer del que han penjat o del que han compartit. Perquè el seu rastre digital serà immensament més ampli que el nostre, i les conseqüències de les seves actuacions afecten a la seva imatge, autoimatge i poden afectar a altres persones. Però està clar que primer de tot, qui n'ha de fer un bon ús són els adults que fan de referents! Per tant, penso que el primer límit que hem de posar és un límit ètic i emocional. Tan fàcil i tan complicat
IGNASI BAU: Cal aconseguir el correcte equilibri entre el "món real" i el "món tecnològic". Hem d'entendre que no són dos móns diferents sinó que bona part de la tecnologia ja forma part del món real i és part del nostre dia a dia. Només cal fer-ne un bon ús, tant pel que fa a quantitat com a qualitat. Fàcil de dir però no gens fàcil de fer i és un dels grans reptes que com a "educadors" (mestres i mares i pares) tenim i hem d'aprofitar la situació excepcional en la quual ens trobem per renovar i replantejar-nos bona part dels models educatius tradicionals i obsolets.