Daniel Gamper: 'No tolerem allò que ens agrada, sinó allò que ens desagrada'
El doctor i professor de Filosofia per la UB reflexiona al cicle 'Enraonar' sobre com la religió perfila els límits de la llibertat
Societat
Publicat el 2/nov/20 per Sergio Morales
La religió i la fe són condicionants clau a l'hora de definir què és la llibertat, ja que sovint delimiten les característiques i les regles dels estats i de les institucions que han de vetllar per ella. És una de les reflexions que ha fet el doctor i professor de Filosofia de la UB Daniel Gamper en la xerrada 'El dret a obeir la pròpia consciència', del cicle 'Enraonar' i que s'ha emès des del plató de Cugat Mèdia. Gàmper ha enllaçat les reflexions sobre la llibertat amb la tolerància, una actitud amb què es reconeix i es respecte allò que a un li resulta incòmode.
Gamper ha fet una divagació sobre què es pot entendre per llibertat: el dret a "pensar sense obstacles externs" i actuar en conseqüència. Quan es parla de dret, però, cal que hi hagi algun tipus d'institució que el tuteli i que estigui disposada a acceptar, fins i tot, pensaments divergents.
En tot plegat, la religió té un paper prominent. Per exemple, el mateix Locke defensava la separació entre l'Església i l'Estat i ho justificava argumentant que els individus són "propietat de Déu" i que, per tant, no es podia sotmetre el pensament de ningú. Sota aquesta reflexió, fins i tot, quedaria justificat el dret a canviar l'opinió i, evidentment, també de creença religiosa. Un dret que havia de ser respectat a través de la tolerància, segons el pensador anglès, "la justificació religiosa de la llibertat de consciència".
L'espagueti volador Gamper ha reflexionat sobre com els Estats han d'exercir la tolerància i ho ha exemplificat amb la presència de símbols religiosos a les escoles, com per exemple l'ús del vel per part de les noies de fe musulmana o els crucifixos a les aules. Tenint en compte la diversitat cultural i religiosa present als estats europeus, Gamper s'ha preguntat com s'ha d'entendre la diversitat. En aquest sentit, ha posat el focus en aquelles lleis que, amb la voluntat de no discriminar ningú, acaben tenint l'efecte contrari.
Ara bé, Gamper ha posat en qüestió "qui decideix quines toleràncies són bones i quines no". I vertebra la reflexió amb l'exemple de la religió de l'espagueti volador, amb què un grup de pensadors ateus austríacs van posar de manifest les febleses de l'estat a l'hora d'entendre com a excepcions les necessitats religioses. La legislació del país europeu determinava que en la foto del carnet de conduir, el ciutadà havia de mostrar tota la cara, sense barrets ni altres peces de roba. L'excepció eren aquells casos per motius religiosos. Per criticar-ho, van fundar una religió, el pastafarisme, que determinava que havien de portar un colador de pasta al cap per fer-se la foto de carnet. I l'estat va haver d'acceptar-ho.
Mira aquí la xerrada íntegra
Conferències
9 de novembre. 'Salus populi suprema lex', per Oriol Farrés.
16 de novembre. 'El deure de tenir cura', per Victòria Camps.
23 de novembre. 'El dret a la fraternitat' per Àngel Puyol.
Consulta la informació de totes les conferències de l'Enraonar a l'agenda de Cugat.cat.
Taller de lectura El taller de lectura té l'objectiu de preparar temàticament les sessions del cicle. Tindrà lloc els dijous, de dos quarts de sis de la tarda a les set, i està coordinat per la doctora en Filosofia Begonya Saez Tajafuerce.
DECLARACIONS
Daniel Gamper
L'interessant de la tolerància, concepte que vull reivindicar malgrat la seva incapacitat i desigualtat en el poder que pressuposa, és que no tolerem allò que ens agrada, sinó allò que ens desagrada.