El confinament des dels punts de vista d'un infant amb altes capacitats

El confinament, sobretot aquells mesos en què les restriccions han estat més dures, ha estat un període feixuc no només per als adults, sinó també per als infants, a qui se'ls va obligar a quedar-se a casa davant l'amenaça de convertir-se en transmissors de la Covid-19. La psicòloga i directora del centre Despierta Sant Cugat, Montserrat Pinillos, posa llum a qüestions relacionades amb el desenvolupament educatiu durant el confinament al col·lectiu dels infants amb altes capacitats.

Escolta-ho

Els infants amb altes capacitats han entès millor el perquè havíem d'estar 'tancats a casa' durant els mesos més durs de la pandèmia?
Depèn. Els infants amb altes capacitats són un grup molt heterogeni i tot depèn del nivell de maduresa del nen, de l'entorn que ha tingut, de l'acompanyament que ha rebut o de si els han mancat o no recursos acadèmics. Tot plegat dependrà que el nen ho hagi gestionat millor o pitjor.

Quines són les inquietuds que més t'han fet arribar els pares i mares?
Les inquietuds principals han estat, sobretot, en el cas dels alumnes que estaven enmig d'adaptacions curriculars i del seguiment que es faria d'aquestes des dels centres educatius. La manca de recursos digitals a casa o la falta de llibres per seguir el ritme de l'escola també ha estat un dels problemes que més ha preocupat a les famílies. Hi ha nens a qui els ha anat molt bé i d'altres que la manca de relacions socials ha significat una trava. Hem tingut des de nens molt tranquils i calmats fins a nens amb crisis d'angoixa.

La tasca que ha fet l'escola (enviant tasques, fitxes, deures, fent classe en línia) ha estat suficient per a aquests infants?
Hi ha hagut escoles que pràcticament no han donat senyals de vida, per tant ha sigut un veritable problema per aquests nens a no ser que a casa haguessin tingut recursos per aprendre de forma autònoma o de forma acompanyada i guiada. En canvi hi ha hagut escoles que han complert les expectatives de sobres. Tot i això no m'agradaria generalitzar.

Si el confiament s'hagués allargat més mesos, hauria suposat un perjudici en el desenvolupament educatiu?
És possible que sí perquè al final els recursos que poden tenir les famílies a l'hora d'ajudar o acompanyar als seus fills és limita i molts mesos més a casa sense una guia, una pauta o quelcom que indiqui als pares cap a on seguir, o com complementar els aprenentatges del nen hagués acabat sent un problema.

Durant el confinament les llars s'han convertit en l'oficina, l'escola i el parc. Com ha afectat les famílies aquest desdibuixament dels límits?
Pels pares ha sigut caòtic, a part de la seva feina han hagut de gestionar l'aprenentatge, sobretot dels infants més petits, i fer de mig mestres. S'han creat crisis en l'àmbit familiar i personal perquè tots necessitem el nostre espai i durant el confinament ha estat difícil mantenir-lo. Les famílies han acabat desbordades.

Les famílies han notat algun retrocés en els processos d'aprenentatge dels infants?
Ens hem trobat amb un percentatge d'alumnes que s'ha desmotivat. En lloc de beneficiar-se del fet de treballar des de casa tranquil·lament i al seu ritme no els ha funcionat aquest sistema. Les famílies s'han desesperat en veure com els seus nens, que potser anaven força bé acadèmicament de cop i volta han començat a baixar el rendiment, a desmotivar-se i a agafar una certa apatia educativa.

Alguns infants han pogut tornar a l'escola. Com ha estat el retorn a aquesta 'nova normalitat'?
No crec que aquesta tornada a l'escola amb tantes normes sigui del tot beneficiosa perquè als infants encara els ha despistat una mica. Tot i que sí que és cert que per aquells que tenen espais reduïts a casa, sortir a fora els ha permès tenir un espai més ampli i fer un canvi d'aires.

DECLARACIONS

Montserrat Pinillos

Ens hem trobat amb un percentatge d'alumnes que en lloc de treballar des de casa tranquil·lament i al seu ritme s'han desmotivat i han començat a baixar el rendiment.

Your browser doesn’t support HTML5 audio