Els successius Ajuntaments han fet un esforç els últims anys per acostar-se a aquests veïnats, que acumulen dècades de greuges
Societat
Publicat el 11/ago/20 per Albert Prat
Els boscos de Collserola i la serra de Galliners són els veïns més immediats de centenars de santcugatencs, els habitants dels barris perifèrics de la ciutat. Els successius Ajuntaments han fet un esforç els últims anys per acostar-se a aquests veïnats, que acumulen dècades de greuges. Densos laberints urbanístics, manca de serveis i inseguretat són algunes de les reclamacions d'aquests barris, que celebren que poc a poc s'han anat posant solució a reivindicacions històriques d'infraestructures i transport públic.
Encara queda molt per fer, però. Fins el PGM del 1976, la construcció a Collserola es caracteritzava per una certa disbauxa. Es va intentar posar ordre, a costa però de deixar fora del pla a barris que estaven més o menys estructurats i de complicar la vida dels seus habitants.
Sol i Aire Un exemple és Sol i Aire, al bell mig de la Serra de Collserola, prop de la carretera de la Rabassada, que va quedar fora de la planificació del Parc i intenta salvar la seva existència. Un barri que viu en permanent pròrroga i on els seus 120 veïns treballen per aconseguir, algun dia, una regularització de les seves cases, on algunes famílies viuen des de fa més de 50 anys. El seu Grup d'Autoprotecció, destinat a fer de primer línia de defensa contra incendis abans que puguin arribar els Bombers, són l'orgull d'un barri on els veïns fan pinya per mancomunar serveis com ara correus o un transport públic inexistent.
Colònia Montserrat Un altre trencaclosques és la Colònia Montserrat, a Valldoreix, creada originalment a les faldes de Collserola, a tocar del terme municipal de Molins de Rei, per caçadors i carboners per establir-hi cabanes i que poc a poc va anar creixent fins a convertir-se en la llar de més de 200 persones. El carrer de la Moreneta de Montserrat articula el barri, on hi ha desenes de parcel·les massa petites per complir amb el reglament urbanístic i on no s'hi pot construir, un fet que els veïns lamenten, ja que consideren que podria donar resposta a alguns dels problemes d'habitatge de la ciutat.
La reivindicació del barri passa, també, per l'asfaltat dels carrers, ja que només el costerut carrer principal ho està, i per més atenció per part de l'EMD. Asseguren que no hi ha hagut una sola inversió del govern del territori des de fa anys i reclamen, per exemple, el soterrament de les línies elèctriques i de telecomunicacions, que encara aprofiten els pals de fusta originals.
Can Barata Menys problemes urbanístics tenen a Can Barata, situat a l'extrem nord del terme municipal de Sant Cugat, ben a prop de la serra de Galliners, amb més de 300 veïns. Anys de reivindicacions, i l'esforç econòmic dels veïns, han deixat enllestit el planejament urbanístic i ara el barri celebra l'arribada d'aigua de la xarxa pública. Fins l'any passat, l'aigua del barri arribava amb camions cisterna, amb els inconvenients que això generava.
Ara, el cavall de batalla dels veïns és l'entrada al barri, situada a la carretera que uneix Rubí i Sant Quirze, una via que en hores punta té molt de trànsit. Això complica i converteix en molt perillosa, segons els veïns, l'entrada i la sortida del barri en aquells moments. El projecte està en marxa, però no s'acaba de concretar del tot i els veïns esperen trobar-hi una solució.
Can Cortés A l'altre extrem del terme municipal, a la frontera amb el de Barcelona, hi ha Can Cortés, on també hi viuen unes 240 persones. Construït originalment per una companyia farmacèutica com a urbanització privada, té parcel·les grans i atreu professionals i empresaris, que volen gaudir del contacte amb la natura a 10 minuts de Barcelona i de Sant Cugat.
Els seus habitants, però, també demanen més atenció per part del consistori. Per exemple, la cobertura de mòbil és minsa i això dificulta algunes gestions en un món tan connectat com l'actual. També reclamen més seguretat amb la instal·lació d'altres càmeres de control d'accés al barri per evitar robatoris i més cura en la gestió de les parcel·les buides. Els veïns alerten que s'embruten i això genera riscos importants d'incendi. Una altra de les peticions de l'associació de veïns és la pacificació de l'avinguda de Can Cortés, on assenyalen que l'excés de velocitat és una constant.
DECLARACIONS
Marco Simarro
Independentment dels consells de barri, i amb la creació d'un de nou, fet que ens facilita més proximitat pel que fa a la participació ciutadana, volem donar un especial èmfasi als nuclis aïllats atenent-los particularment per aquells necessitats que tinguin independentment al consell de barri que pertanyen.