El Consorci del Parc de Collserola vol conscienciar de la importància del bosc amb sis bancs amb missatge fets per Domestik Wild
Societat
Publicat el 19/jul/20 per Betevé / Redacció
Donar una segona vida als arbres caiguts. És l'encàrrec que el Consorci del Parc Natural de Collserola ha fet a dos artistes perquè els arbres morts es converteixin en obres d'art i disseny, en concret, en bancs per seure. Ariane Patout i René Müller són els dos encarregats de materialitzar aquesta iniciativa, que cristal·litzarà amb la construcció de sis bancs que s'instal·laran a diferents municipis de l'àmbit de Collserola.
Patout i Müller, de Domestic Wild, treballen amb arbres morts que troben al mateix bosc i els transformen en art i disseny. La peça finalitzada, en aquest cas un banc únic, l'acaben col·locant en espais públics o espais naturals per fomentar una relació més respectuosa entre l'ésser humà i la natura.
'Sempre treballem amb recursos locals de quilòmetre zero, guardant el costat natural i salvatge de la fusta perquè es vegi l'origen i la seva història', explica Patout en declaracions a Betevé. Treballen 'in situ' perquè moure arbres de mitja tona és complicat i costós, però també perquè 'crear el banc al mateix indret on ha caigut l'arbre fa que la gent que passegi pel parc formi part del procés de construcció i transmet un missatge molt més potent', afegeix l'artista.
Els sis bancs es col·locaran a les entrades del parc dels diversos municipis que el conformen durant aquest any. El primer banc ja s'ha instal·lat al Turó d'en Cors a Vallvidrera, i el segon s'està construint a Sant Medir. Gràcies a aquesta iniciativa s'han reaprofitat arbres morts que d'altra manera no tindrien cap utilitat. Es tracta d'arbres que o bé s'han hagut de talar per prevenir incendis o que van caure durant el temporal Gloria el gener passat. En aquest cas la fusta s'ha convertit en bancs, però d'altres projectes han aprofitat la fusta per construir refugis de biodiversitat.
DECLARACIONS
Ariane Patout
Amb aquesta filosofia de treballar in situ, amb recursos de quilòmetre zero, amb la idea de guardar el costat natural.