El confinament de les famílies amb infants amb TEA

L'ordre de confinament pot convertir-se en un tràngol difícil per a la societat però, com ho viuen les famílies que tenen nens amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA)? El més important per combatre haver d'estar a casa tots els dies és canviar les rutines dels infants perquè tornin a sentir-se en un entorn segur i, també, tenir l'oportunitat, si és necessari, de poder sortir al carrer. Aquest dijous, Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme, la presidenta del Grup TEA Sant Cugat, Noemí Vives, i el membre Joan Montserrat, tots dos pares de criatures amb TEA, han explicat al 'Sant Cugat a fons' com viuen aquesta situació, tant els nens com les seves famílies.

Escolta-ho

Com afronta cada infant amb TEA l'ordre de quedar-se a casa depèn de molts factors 'annexos a l'autisme' com la seva funcionalitat o rigidesa mental. Vives ha volgut recordar que 'hi ha tants TEA com persones que el tenen' i, per això, el confinament afectarà de manera diferent cada una d'elles. El primer inconvenient que es troben les famílies dels infants és la impossibilitat de mantenir les rutines diàries que segueixen i el confinament pot 'destruir aquest castell que els dota de seguretat', explica la presidenta del Grup TEA Sant Cugat. La ruptura d'aquesta rutina pot crear, en alguns dels infants, 'angoixa o estrès'.

En aquest sentit, Montserrat, ha assegurat que, durant aquests dies de confinament, estan creant 'una nova rutina' perquè el seu fill, en Marc, 'es torni a sentir en un entorn segur'. El confinament s'ha d'encarar amb 'molt positivisme', recorda Montserrat, ja que si en 'situacions de normalitat' ja es fa complicat, el repte es torna 'més important' en una 'situació excepcional', com la que viuen les famílies amb infants amb TEA.

Sortir al carrer: 'no és un privilegi, és una necessitat'
Des del Grup TEA Sant Cugat, tant Vives com Montserrat, han recordat que per als infants amb TEA, poder sortir al carrer 'no és un privilegi', sinó que és 'una necessitat' i 'un dret' que el govern espanyol els ha atorgat mentre duri l'estat d'alarma. Ells, per sort, s'han trobat que el seu veïnat 'ha entès' que es tracta d'una situació complicada tant per a les famílies com per als nens. Però, arreu del país, gent que desconeixia la realitat d'aquestes famílies les criticava per sortir al carrer amb les criatures. Davant aquest fet, pares i mares van decidir sortir amb un llaç o mocador blau perquè la ciutadania sabés que es tracta de persones amb TEA.

Una decisió que ha creat polèmica i que, des de moltes associacions, s'ha rebutjat. En aquest sentit, Montserrat, ho ha qualificat d''impresentable' i assegura que 'marcar a algú amb una cinta és fer-lo més diferent, no comprendre'l i estigmatitzar'. La lluita de Grup TEA Sant Cugat, i d'altres associacions similars, és 'marcar una diferència positiva' i, amb un llaç blau, Montserrat considera que és 'una diferència en negatiu'.

L'estat d'alarma i totes les mesures que aquest decret ha comportat, com el confinament, esdevé un 'moment difícil per a tothom', explica Vives. Les famílies que tenen infants amb TEA porten 'una motxilla molt gran' cada dia i, per això, en aquesta situació, demanen 'encara més comprensió i solidaritat' de la societat.

DECLARACIONS

Noemí Vives

Les persones amb TEA segueixen unes rutines diàries. De cop i volta, el confinament ha destruït aquest castell que els dota de seguretat i certesa. Aquest canvi radical, en algunes ocasions, pot generar angoixa i estrès.

Your browser doesn’t support HTML5 audio

Joan Montserrat

És estigmatitzar, és marcar una diferència que, precisament, no volem marcar. És una diferència en negatiu i no en positiu. S'ha d'entendre que les sortides, en aquest cas, no són un privilegi, són una necessitat.

Your browser doesn’t support HTML5 audio