Les urbanitzacions aïllades reclamen més atenció de les administracions i una solució definitiva a la seva legalització
Els barris demanen més cas de l'administració / Foto: Cugat Mèdia (Lluís Llebot)
Societat
Publicat el 28/gen/20 per Albert Prat
Les urbanitzacions aïllades reclamen atenció de les administracions. Volen més i millor manteniment i accessos, la potenciació del transport públic i l'impuls definitiu per poder legalitzar la seva construcció. Sol i Aire, Colònia Montserrat i Can Cortés han passat pel 'Sant Cugat a fons' per parlar de la vida en aquests barris, construïts inicialment per part dels mateixos veïns i que ara volen sentir-se part de la trama urbana de la ciutat. Plácido Cuenca, de l'Associació de Veïns de Sol i Aire, Concha Yuste, de la de la Colònia Montserrat, i Marcelo Ymbern, de la de Can Cortés, han fet una radiografia d'aquests barris santcugatencs.
Escolta-ho
El creixement urbanístic a Collserola durant el segle XX no va ser precisament ordenat. El Pla General Metropolità (PGM) del 1976 va ser un intent d'ordenar els assentaments, però va deixar en terra de ningú moltes petites urbanitzacions autoconstruïdes, que es trobaven que de cop eren il·legals. Successives modificacions han anat posant pegats a aquell pla, però encara queden moltes cases i carrers que el planejament no reconeix, un fet que no permet fer-hi actuacions importants ni als propietaris ni a l'Ajuntament. Això implica alguns carrers sense asfaltar i propietaris que no poden reconstruir o ampliar les seves cases, com ha explicat Concha Yuste, membre de l'Associació de Veïns de la Colònia Montserrat.
Aquest és el cas de Sol i Aire i la Colònia Montserrat, però no de Can Cortés, que va ser construït inicialment com una urbanització privada i que va ser assumida per l'administració municipal fa sis anys. Això va implicar, per exemple, que es comencessin a cobrar nous impostos als propietaris a canvi de la gestió i manteniment dels carrers i serveis. Unes taxes que, de moment, no han portat cap retorn, es queixa Marcelo Ymbern, president de l'Associació de Veïns de Can Cortés. De fet, assegura que el barri paga 'més de la meitat' dels impostos de les Planes.
També troben a faltar més atenció per part de les administracions Sol i Aire i la Colònia Montserrat, encara que reconeixen que tenen una relació 'fluïda' amb els governs locals, l'Ajuntament en el cas del barri proper a la Rabassada i l'EMD de Valldoreix, en el cas de la Colònia Montserrat. Volen sentir-se part del teixit urbà i de la xarxa de transport públic que, al territori valldoreixenc arriba només fins a la part baixa d'un barri amb una pendent molt pronunciada i que a Sol i Aire és inexistent.
El barri de Sol i Aire, adscrit al Consell de Barri a la Floresta, es troba a l'espera d'un Pla Director que ordeni urbanísticament Collserola i volen formar part de l'elaboració d'aquest pla. Ho ha explicat Plácido Cuenca, de l'Associació de Veïns del Barri. L'entitat espera que la comunicació segueixi sent funcionant com fins ara per poder tenir veu en un pla que ha de servir per legalitzar tot el barri.
La vida als barris aïllats Fora dels nuclis urbans, el dia a dia està molt lligat al cotxe, com explica Concha Yuste, de la Colònia Montserrat. Una dependència que és difícil de paliar sense un servei de transport públic i que també va lligat a la manca de serveis als barris, que no disposen de botigues de consum diari. Això sí, aquestes zones acaben generant també sentiment veïnal i de comunitat i els veïns acaben responent a moltes de les necessitats del barri. En són exemple el Grup d'Autoprotecció de Sol i Aire, nascut per prevenir incendis que poguessin afectar el barri, o de l'ofensiva de Can Cortés per guanyar pes al Consell de Barri de les Planes.
DECLARACIONS
Marcelo Ymbern
Paguem més de la meitat dels impostos que es paguen a les Planes. És més greu encara amb els problemes que tenim. Fa sis anys que no es fa manteniment de voreres i no tenim autobús.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Concha Yuste
Quan es va fer el PGM l'any 76, el 50% o més de les parcel·les quedaven fora de llei. No es podia fer absolutament res allà, només mantenir el que estava fet.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Plácido Cuenca
Una capacitat de comunicació com la que hem tingut fins ara i poder participar en aquest procés des del moment en que es plantegen les primeres idees fins que es faci realitat.
