Raquel Barandiarán: 'La sordesa és una discapacitat invisible'

La directora l'acadèmia de llengua de signes Lescroniques.cat reclama adaptar l'espai públic i l'administració a les persones sordes


  • Comparteix:

Raquel Barandiarán / Foto: Guillem Babitsch (Cugat Mèdia)

Raquel Barandiarán / Foto: Guillem Babitsch (Cugat Mèdia)

Les persones sordes topen constantment amb barreres invisibles que compliquen la seva vida quotidiana. Caldria repensar completament els serveis i l'espai públic per adaptar-lo a les seves necessitats i això requereix primer d'una sensibilització a tots els nivells perquè la societat s'adoni del problema que representa per a una persona sorda, per exemple, avisar una ambulància o per anar al metge sense intèrpret. La directora de l'acadèmia Lescròniques.cat i presidenta de l'Associació de Premsa de la Comunitat Sorda, Raquel Barandiarán, ha parlat de tot plegat en una entrevista al programa 'Sant Cugat a fons' de Ràdio Sant Cugat.

ESCOLTA-HO

Per què és necessari un projecte com aquest?
Sant Cugat està molt ben comunicat. Al voltant hi ha molts cicles superiors i universitats i l'objectiu és sensibilitzar sobre la llengua de signes. A més ,hi ha molts professionals en l'àmbit social i la majoria viuen per la zona.

Quina mena de gent s'interessa per la llengua de signes?
No hi ha un perfil específic, però per exemple hi ha professors, psicòlegs, policies, metges i treballadors de l'Ajuntament. Persones que necessiten comunicar-se i tenen barreres de comunicació. També persones amb discapacitats mentals a les quals els costa expressar-se.

Ets professora de llengua de signes catalana. Hi ha diferències entre llengües?
Són llengües diferents. A la resta d'Espanya s'utilitza la llengua de signes espanyola i a Catalunya la catalana. A França es fa servir la francesa, tenim l'anglesa també... Cada país té la seva llengua. És una qüestió cultural. És una expressió que surt de la mateixa cultura. Els costums i la història són diferents i per tant també ha de ser diferent. No existeix una llengua universal de signes. A més, la gramàtica és diferent i depèn també de la cultura.

També hi ha plurilingües en llengua de signes?
Cal tenir en compte també que hi ha dialectes en llengua de signes. A Lleida tenen el seu, Barcelona i Tarragona també. És igual que la llengua oral.

Caldria algun tipus de presència als instituts o que la gent tingués petites nocions d'aquesta llengua?
És molt necessari. És com un idioma, hauria de ser una assignatura més. No només per les persones sordes, també per gent amb problemes de llenguatge. La llengua de signes és una eina molt, molt útil, també per les persones oients. Per exemple, els nens petits sords no desenvolupen el llenguatge fins als tres anys i això fa que tinguin un menor desenvolupament cognitiu. És la seva llengua materna.

Quina mena de barreres es troba una persona sorda en el seu dia a dia?
Fer servir el telèfon, accedir a serveis públics, a les recepcions del metge, dels Ajuntaments... No hi ha una bona comunicació i tampoc en el cas del transport, on tot està pensat per escoltar-se. Fins i tot quan et trobes amb algú al carrer. Amb la mímica podem arribar més lluny, però no deixa de ser una comunicació molt bàsica.

Caldria per tant un replantejament sencer de l'espai públic?
Falta sensibilització, sense això no hi ha cap canvi possible. Es necessita una transformació total. La llei compleix, però a la pràctica això no s'aplica a la societat i per això falta la sensibilització prèvia.

Quines serien les mesures més urgents?
Un metge adaptat. És una qüestió molt primordial i quan tens una emergència i una persona sorda ha de posar-se en contacte amb el 061, per exemple, ella no pot trucar i no hi ha alternativa. La tecnologia ha canviat molt però encara no està adaptada a aquestes necessitats.

O si algú cau al carrer i no hi ha ningú. No pot demanar ajuda. Avisar a un intèrpret pot suposar encara més temps de demora. O tens una avaria a l'autopista. No hi ha l'opció de fer una videotrucada per comunicar-te en llengua de signes. A vegades és difícil accedir a un intèrpret perquè cada vegada n'hi ha menys. Haurà d'anar canviant.

Els intèrprets només hi són en situacions molt concretes, al dia a dia no n'hi ha.
Res de res. Zero. A la vida quotidiana t'has d'espavilar tu, un intèrpret l'has de demanar per al servei puntual que vulguis. Una vegada acabi, ni el coneixes, marxa. És una desgràcia realment.

Són barreres que les persones oients no patim i que donem per fetes. La sensibilització ha d'anar més enllà de l'emergència per passar cap al dia a dia?
Són petites 'tonteries' que són un problema d'accés molt gran per les persones sordes. Potser les persones oients no hi cauen, perquè és una discapacitat invisible, si no la pateixes ningú t'informa. Quan es tracta d'assumptes oficials, es vulneren els drets de les persones.

Quina mena de suports té una persona sorda?
Només ens caldria que la gent tingués uns coneixements bàsics de llengua de signes. Seria suficient, no cal que siguin tècnics en el tema, ja ens canviaria el dia a dia.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.