Els espais seran accessibles per a tothom o no seran
Les barreres arquitectòniques continuen presents a Sant Cugat i suposen una gran dificultat per al dia a dia de les persones amb mobilitat reduïda
Adela Sánchez, Aurelio Colmenero i Pili Egea, membres de la taula d'accessibilitat universal
Societat
Publicat el 17/des/19 per Anabel Piñar
L'Adela Sánchez fa 30 anys que lluita contra les barreres arquitectòniques. És santcugatenca de tota la vida i membre de la Taula d'Accessibilitat Universal de la ciutat. Com cada dia, surt al seu a fer la compra i a passejar per l'Avinguda Cerdanyola. 'Veus? A aquest edifici ja no podria entrar. La meva mare ja és gran, no surt gaire de casa i jo no la puc anar a veure perquè ni la cadira pot entrar a l'edifici per culpa de l'esglaó, ni tampoc hi cap a l'ascensor'. Passa per davant de la fleca, de la ferreteria, de l'esteticista. Enlloc pot entrar per ella mateixa. O l'ajuden a pujar la cadira o l'atenen des del carrer. L'Adela, igual que totes les persones amb mobilitat reduïda demanen una vida normalitzada. El primer pas és poder moure's per tot arreu amb independència, un fet que les barreres arquitectòniques impedeixen de totes totes.
Escolta-ho
El nou concepte d'accessibilitat universal és la manera en la qual s'han de pensar els entorns en l'actualitat. Es tracta d'un conjunt de característiques que fan possible que un espai sigui inclusiu per al màxim nombre de persones, garantint la igualtat d'oportunitats per a tothom. En aquest sentit, la legislació vigent és la Llei d'accessibilitat del 2014 que ha de ser concretada en un altre document que encara no està fet. Normativament, per tant, encara es juga amb el document de concreció del 1995.
I què diu aquesta llei? Una amplada determinada per assegurar el confort, determinar quina alçada han de tenir les baranes o el pendent de les rampes. 'És posar números al sentit comú de les persones que van en cadira de rodes', ha explicat Rosina Vinyes, membre de l'Agrupació d'Arquitectes del COAC, als micròfons del 91.5 FM.
La llei determina que tota obra nova ha de seguir aquesta norma mentre que els establiments i edificis construïts previament, s'han de convertir en el moment que es reformen. 'De mica en mica, tots els governs municipals estan fent grans avenços; Barcelona i les ciutats de l'àrea metropolitana tenen espais molt inclusius'. La urbanista ha afegit que s'ha produït una inversió 'molt important' per adaptar els itineraris, però reconeix que 'encara falta' feina per fer.
El dia a dia de les persones amb mobilitat reduïda En la mateixa entrevista radiofònica han compartit el seu testimoni l'Adela, l'Aurelio Colmenero i la Pili Egea. Els tres comparteixen situacions viscudes: rampes d'edificis que són de marbre i rellisquen o són massa pronunciades o les botigues amb una rampa que acaba en esglaó. 'Els arquitectes ens haurien de trucar a nosaltres', ha expressat l'Adela.
L'Aurelio ha recordat una altra experiència per a ell desagradable: quan la plaça reservada per a persones amb mobilitat reduïda dels cinemes es troba davant de tot, ben a prop de la pantalla. També han posat sobre la taula les incongruències al transport públic, als lavabos i al comportament ciutadà. Els reptes per l'arquitecta passen per la sensibilització: 'Els espais, o són accessibles per a tothom o no són espais'.
L'Adela va ser una de les persones que va fer el mapa de Sant Cugat amb les barreres arquitectòniques. 'A poquet a poquet es va solucionant, però falta molt encara', ha explicat. Després de 30 anys, això sí, està convençuda que haurà de seguir picant pedra.
Jo porto molts anys treballant per a la mobilitat i crec que s'estan fent coses sense saber, les rampes tenen massa pendent
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Rosina Vinyes
Hem d'entendre tots que els espais, tant públics com privats, seran accessibles o no seran perquè ja no seran per a tothom. Hem d'exigir, tant els arquitectes com la ciutadania que siguin espais accessibles