Sofía Ellar: 'Quan em graduo i ja tinc un 'pla b' és quan em tiro a la piscina de cap'

Amb només 25 anys, la cantant Sofía Ellar es va donar a conèixer a través d'Instagram i el 2017 va aconseguir editar el seu primer àlbum, 'Seis peniques', a més de tres senzills. Ellar és graduada en Administració d'Empreses i, després d'assegurar-se aquest 'pla b', va decidir llançar-se de cap a la piscina per provar sort en el món musical. L'artista ha passat pel 'Sant Cugat a fons' per explicar què la va portar a endinsar-se en aquest projecte i quines han estat les claus del seu èxit.

Escolta-ho

Sofía Ellar s'ha estrenat a Sant Cugat aquest divendres al Teatre-Auditori amb les entrades exhaurides. La cantant ha presentat el seu segon treball, 'Nota en Do'.

Primera vegada a Sant Cugat i entrades esgotades. És la confirmació d'un fenomen.
La veritat és que estic sorpresa. A més, en ser asseguts, la gent pensa que pot ser més avorrit i que no es podran aixecar. Però duraran asseguts molt poc perquè a la segona cançó ja arrencaran a ballar i passarem una bona estona.

Els artistes mireu quants seients queden lliures?
A mi m'agrada estar pendent i tots els matins em prenc el cafè, obro l'ordinador, contesto correus... però crec que també s'ha d'estar pendent en tota la feina darrera el teló. Passen moltes coses i cal estar-ne al corrent.

A més, la teva explosió com a artista va venir per la teva feina. Ets conscient del que és necessari per triomfar a través de les xarxes socials. La teva carrera no és una carrera a l'ús.
A l'ús no ho és. Ha estat una aventura com la copa d'un pi. I lluny d'haver estudiat una cosa relacionada amb la música perquè jo vaig cursar Administració d'Empresa. De fet aquest projecte musical surt arran del meu Treball de Final de Grau. És quan vaig decidir fer alguna cosa relacionada amb la música i em vaig posar a investigar com funcionava la indústria i era un moment molt bo en què les xarxes socials estaven començant a cremar. Una cosa va portar a l'altre i, això, o ho faig ara o el meu tren passarà per davant. Amb la meva carrera acabada i el cap una mica moblat vaig pensar que era el meu moment. I aquí estic, complint el meu somni.

Quan començaves a compartir aquest projecte, t'imaginaves que podria passar alguna cosa així?
No. Sóc una persona que viu molt el dia a dia i en lloc d'estar amb un somni o meta, pensant quin serà el proper objectiu, sóc de les que gaudeix i assaboreix cada moment. Cal gaudir de totes les petites coses que ens brinda aquesta professió. Mai hauria imaginat això, però ha tocat, està succeint, s'ha d'aprofitar la tirada, treballar molt i deixar-se la pell, però sobretot no deixar de gaudir-ho.

Són dos discos ja autoeditats en aquest projecte propi com a empresària i com artista. Mirant enrere, què has après en aquestes experiències?
He après a delegar. En el primer disc vaig estar en tots els processos i al final et tornes boig. Quan aconsegueixes un equip del qual et refies ja deixes anar una mica més la mà i els deixes fer.

Als inicis d'aquests projectes, et va costar decidir-te a tirar endavant?
Hi ha molts casos en què no saps què vols. Jo, per exemple, vaig entrar a Administració d'Empreses perquè no ho tenia tan clar, i podria haver estudiat música i marxar a l'estranger, però no em generava estabilitat en un món de tanta competitivitat. Et genera vertigen a tu mateix posant-te en una cosa tan inestable com és la música. És per això que en el moment en què em graduo i ja tinc un 'pla b', és quan em tiro a la piscina de cap. El 'pla a' s'ha d'intentar, amb molt esforç, dedicació i sacrifici. A mi m'ha sortit i, per descomptat, sóc una afortunada.

A més dels teus èxits, d'entrades esgotades i gires per Espanya, també has mostrat una cara més solidària conscient de la influència que teniu els artistes en el vostre públic.
M'agrada que utilitzis la paraula influència i no tant l''influencer', per mi la influència ha de ser una cosa positiva i que arribi a la gent que et té com a referent. Jo considero que els que hem de ser altaveus ho hem d'utilitzar de manera positiva. A mi m'agrada fer-ho així. Intento bolcar-me en les coses bones i crec que s'ha d'arribar positivament els joves.

Les xarxes socials en el teu cas t'han ajudat molt. Veus algun costat més obscur en aquest món?
Totalment. Les xarxes socials són una arma de doble fil. Jo encara no em crec la família que tinc perquè tinc pocs comentaris cruels i danyós. Toco fusta perquè tinc una família educada, respectuosa i crítica quan ho ha de ser, tenim una relació de proximitat i crec que és el que em pot diferenciar d'altres artistes. Estic tot el dia enganxada al mòbil i m'encanta llegir els missatges que la gent m'envia.

Quina diferència hi ha entre la cara pública de Sofía Ellar i la Sofía de veritat?
La Sofía de veritat i Sofía Ellar són força similars i és una de les coses que m'agrada més. Hi ha gent que ha de fer un paper musical jo, a través de les xarxes socials m'he adonat que la Sofía que agrada a la gent és la Sofía despentinada, la boja dels gats amb la seva guitarra. Això m'ha facilitat ser jo mateixa. Per descomptat hi ha coses que em guardo per mi i els meus perquè no pots mostrar el teu costat més vulnerable. Crec que està bé que la gent et conegui i no et tingui tan deshumanitzat a través de les xarxes socials.