Creix l'atenció de pacients per addiccions a Sant Cugat
L'any passat el CAS de Sant Cugat va atendre 342 persones, el registre més alt de la seva història
Societat
Publicat el 24/jul/19 per Roger Cuartielles
El Centre d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) de Sant Cugat va atendre 342 persones l'any passat, la xifra més elevada de la seva història. Fins ara, el registre més alt era el del 2011 amb 317 pacients. La majoria de persones van ser ateses per addicció a l'alcohol (173), seguida de la cocaïna (65) i el cànnabis (47). Els pacients registrats per consum d'heroïna van suposar una quarantena i els atesos per altres substàncies com els ansiolítics una desena.
Des de Mútua de Terrassa, entitat gestora del servei, atribueixen les dades del 2018 a una fluctuació 'normal' dels consums problemàtics de drogues i també a la utilitat del servei. 'Les xifres ens demostren que el CAS de Sant Cugat respon a una necessitat i que cada vegada és més conegut', ha reflexionat a Cugat Mèdia el doctor de Mútua de Terrassa, Miquel del Río, que recorda que el centre es va posar en marxa al costat del CAP La Mina el 2006.
Tot i que el registre de pacients atesos l'any passat al CAS és el més elevat, del Río aclareix que això no suposa més casos nous d'addicció ja que el 2018 els inicis de tractament es van situar en 120, una xifra 'recurrent' en l'històric de dades del centre i que queda lluny, per exemple, del màxim històric registrat el 2009, amb 140 inicis de tractament.
En l'històric registrat també s'observa que la substància que més protagonsime s'endú és l'alcohol. De fet, és la que més pacients atesos ha registrat en els últims anys, així com més inicis de tractament. La segueixen de prop el cànnabis, que en els darrers anys s'ha anat imposant a la cocaïna amb diverses fluctuacions.
Unes tendències que del Río, explica, són generalitzades al conjunt de Catalunya. La psicòloga Núria Palau, treballadora al CAS, situa el 'sorpasso' del cànnabis també per damunt del tabac: 'Els joves el veuen com una cosa més natural'. Palau també adverteix que l'edat d'inici de consum s'ha avançat i ara se situa entre els 14 i 15 anys. Les xarxes socials i la consegüent immediatesa social han induït, segons la psicòloga, a un consum més precoç.
Com atendre les addiccions a Sant Cugat?
Des del 2006, el CAS de Sant Cugat atén persones amb consums problemàtics de drogues. Es tracta d'un servei amb un equip multidisciplinar format per una infermera, un psiquiatre, un metge, un educador i una treballadora social, a banda de Palau, que n'és la psicòloga. L'atenció és personalitzada i s'hi fa tant tractament com assessorament. 'És un servei molt acollidor ja que l'usuari mateix pot venir i demanar hora', detalla Palau.
Des del 2015, i com a part del Pla de Drogues 2013-2018, Sant Cugat també disposa d'un servei d'assessorament a joves i a famílies en la prevenció i atenció a les addiccions. Es tracta d'una assessoria ubicada al Casal Torreblanca, on hi ha l'Oficina Jove, que lidera el preventòleg Xavier Vaquero. Des de la seva obertura, Vaquero calcula que ha atés unes 200 famílies aproximadament ja que, explica, el servei tracta les addiccions des d'un punt de vista sistèmic. És a dir, atén tant la persona afectada com el seu entorn. El servei és totalment voluntari i té l'objectiu de fer un assessorament psicològic a través de sessions d'acompanyament en què s'aprofundeixen en qüestions com la identitat de la persona. Fins ara, explica, un dels consums més atesos ha estat el de cànnabis. En els darrers anys també ha despuntat el de pantalles: des del gener n'ha atés 30 casos del centenar que ha tractat durant l'any. El consum de pantalles és justament un dels aspectes que es vol incloure en el nou pla d'atenció a les addiccions, que es troba pendent de renovació després que el vigent hagi caducat.
'En el context adolescent, les drogues poden esdevenir un ritual de pas entre etapes vitals', explica Vaquero, que posa d'exemple el consum d'alcohol en alguns adolescents quan per exemple s'inicien en 'el món nocturn'. L'especialista també remarca que l'assessoria atén persones que no tenen un consum problemàtic de drogues ja que, quan això passa, és el CAS qui s'encarrega de l'atenció. Tot i així, afirma que els dos serveis poden ser complementaris.
El centre Eines
Un altre servei, en aquest cas privat, és Eines. El va fundar fa vuit anys el santcugatenc Àlex Florensa després de rehabilar-se d'una addicció. La filosofia del centre, ubicat al carrer Vallès, és donar suport a les persones que pateixen el que Florensa defineix com una 'malaltia'. Un dels pals de paller del tractament és la teràpia en grup: 'És la medicina de l'addicte', diu. Per això, al centre els usuaris segueixen una rutina diària que comença a les nou del matí i s'allarga fins a les vuit del vespre. Combinen l'exercici físic amb la teràpia cognitiva-conductual, a més de fer diferents tallers.
'Des que soc aquí em sento una altra persona', explica Eduard Culí, un usuari que des de fa un temps és al centre. Jose Miquel Andrade n'és un altre. Va començar a Eines al febrer i ràpidament ha notat el canvi: 'L'exercici físic t'ajuda a no pensar i a generar endorfines, que et fan sentir millor', reflexiona. Per a Florensa, el suport i l'acompanyament són vitals per fer front a les addiccions. Justament amb aquest premisa i amb l'objectiu de desestigmatizar les addiccions, Florensa també organitza des de fa uns anys la iniciativa TransEines.Cat, que un estiu més recorrerà Catalunya a peu durant aquest agost.
DECLARACIONS
Miquel del Rio
La lectura més immediata és que el servei correspon a una necessitat.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Núria Palau
Al servei, les persones poden venir a demanar hora lliurement. No cal una derivació del metge. Se'l tracta amb respecte i confidencialitat.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Àlex Florensa
Els usuaris fan tallers de tot tipus per treballar la part cognitiva. També fan teràpia de grup, que és la medicina de l'addicte.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Usuaris Eines
Avui mateix m'he llevat amb malsons de consum, d'ansietat, però he fet la rutina i ara estic una mica millor. / Des que soc aquí he aconseguit tenir objectius i il·lusions.