[Entrevista] Borja Franco: 'Els mapes mostren els temors o els interessos de qui els crea'

El professor de la UNED Borja Franco ha assegurat, en la seva conferència al 34è Curs d'Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau), que les fronteres i els mapes són 'una construcció humana' que respon a 'la concepció particular' de la persona o institució que els impulsa. Franco ha repassat l'evolució de la cartografia des de l'Edat Mitjana fins a ben entrat el segle XX en una conferència on s'ha remarcat el caràcter 'religiós i ideològic' del traçat de les fronteres. Cugat Mèdia l'ha entrevistat.

MIRA-HO A CUGAT TV

Els mapes menteixen?
Una de les idees que més s'ha repetit a la historiografia durant els últims anys ha estat que tot mapa és una mentida. El que veiem representat no és la realitat, sinó una construcció feta per la societat que ha gestat aquell mapa. Les primeres imatges que tenim d'Europa, Àsia o Àfrica del món medieval no són més que construccions fetes pel poder polític o religiós per expressar la idea que es tenia del món. Cada estat, cada govern va creant i modificant els mapes segons el seu interès.

Qui va fer els primers mapes i quan?
El primer mapa del que tenim notícia o el més conegut és el de Ptolomeu. En el món egipci, en algunes tombes o enterraments, apareixen representacions del món, però són representacions vinculades als astres i el moviment dels planetes. No està ben clar si aquestes representacions són realment imatges cartogràfiques o qüestions personals vinculades al més enllà i a l'altra vida. El moment en el qual hi ha una consciència més clara de crear una imatge del món que sigui real va ser amb els grecs i més tard amb els romans.

Com representaven el món en aquesta època quan encara no el coneixien al 100%?
En primer lloc hi havia el que ells anomenaven el món habitat, allò que coneixien o que havien escoltat parlar a alguns dels viatgers que arribaven a les seves cases. El primer que es marcava al mapa era el seu territori. A partir d'allà, anaven construint un món a vegades ideal.

És curiós com gran part dels mapes inclouen una zona amb monstres. Cada cultura utilitza uns monstres per mostrar la por a allò desconegut. Més endavant, ja per qüestions militars i estratègiques, es va creant un món més objectiu. Quan l'Imperi Romà volia conquerir un nou territori, enviava primer un espia o intel·lectual hàbil en el dibuix per anar marcant i dibuixant els obstacles i les fronteres que l'exèrcit podria trobar-se. Una de les vies fonamentals de la cartografia va ser conquerir l'espai i l'altra mostrar allò que ens envolta, real o imaginari.

Durant la conferència ha explicat que en aquella època es mentia a propòsit en els mapes, en alguns casos.
Un dels aspectes més interessants que he estat treballant en els últims anys és com s'enviava a alguns enginyers a territori enemic per difondre mapes falsos del seu propi pais o territori. Així, els altres creien que estaven aconseguint material molt important per planificar la conquesta i no era així. També s'elaboraven mapes muts, mapes que estaven molt ben desenvolupats però deixaven espais buits on en realitat hi havia un castell o una emboscada per als enemics. Aquest ús de la mentida era ben conegut des de l'antiga Roma.

Com ho feien per imaginar i plantejar mapes?
Era la seva visió pròpia del món. En el món medieval entenien que ells eren el que eren gràcies a Déu i que el món era com era perquè Déu l'havia creat d'aquesta manera. Per una banda està la concepció del món i per l'altra les fonts, com els llibres, que ells coneixien o tenien més a prop. El llibre més important de la cristiandat era la Bíblia, que parla de com Noè divideix en tres parts el seu territori després del diluvi i dóna acada fill una part. La idea que tenia el món medieval del món era el d'un territori dividit en tres zones vinculades amb Noè.

La cartografia va ser una eina de dominació durant el colonialisme?
Totalment. Els colonitzadors utilitzaven l'ajuda dels colonitzats per crear mapes. Arribaven allà i amb totes les armes i poder sotmetien els primers indis o habitants de territori. Després els forçaven a que els acompanyessin durant el procés de colonització de la resta de territoris. Aquests indis anaven creant un mapa o una descripció del territori que servia per planificar les futures campanyes. En aquell moment eren molt importants aquestes fronteres perquè s'havia de crear una nova administració occidentalitzada del territori.

Per tant, el lloc on es creava una barrera importava pel fet no només des del punt de vista administratiu, sinó també dels egos dels colonitzadors. Els finançadors de les campanyes o els que lluitaven a primera fila volien un tros de terra colonitzada. La frontera no neix per una qüestió de disseny gràfic, sinó com a eina de poder de possessió i de control del territori.

En el cas dels mapes, quan comença la gent ha traçat les fronteres d'allò que es meu i allò que és teu?
Des de l'antiguitat hi ha el concepte de dividir el territori. De fet, des del món romà i grec existien unes escultures que marcaven el terme de les ciutat i que també es marcaven als mapes. El concepte de frontera tal i com l'entenem ara, però, és un concepte creat al segle XVIII i XIX quan ja hi ha l'interès del nacionalisme de crear una diferència molt més marcada amb el país del qual m'he independitzat o del qual em vull distingir. Sí que existia la idea de separar territoris en el món antic, però la idea de possessió i distinció tan clara nacionalista neix al segle XIX.

Es van fer mapes amb desconeixement absolut de que es el que s'estava cartografiant?
Els mapes mostren els temors o els interessos de qui els crea. Durant el segle XIII i XIV comença aquest interès en saber què sóc jo en relació a allò que m'envolta. Això comença a fer-se palpable i visible al segle XI i XII, on veiem diferents tipus d'altres. Des de l'altre aliat, com els musulmans que ens ajuden a conquerir una ciutat; a l'altre enemic, el musulmà que va contra mi.

És curiós com aquest altre es va deformant fent-se més lleig i monstruós a mesura que ets més contrari a la meva ideologia. En gran part dels mapes es barreja el coneixement de la terra que ve descrit pels cartògrafs o els enginyers que viatgen a aquell territori amb el coneixement de l'artista o l'ideòleg d'aquell mapa. Quant més enemic siguis, més deformat se't representa. És molt habitual trobar enemics amb el cap en forma de porc o de gos, sempre amb animals amb un caràcter molt negatiu en la cultura que es gesta.

Quan es comença a incorporar la visió científica als mapes?
La idea que els mapes representen la realitat podem dir que existeix des de l'antiguitat. L'altra cosa és que realment tinguessin les eines i els instruments per fer-la real. Durant el renaixement, quan s'intenta recuperar aquest passat romà i el coneixement de Plató, Aristòtil, etc, hi ha una intenció de ser més versemblant, de presentar la realitat. Es reprenen tractats de biologia, de zoologia... Des de llavors és quan hi ha una vessant molt més nodrida d'experts que fan ciència a través de la cartografia.