[Entrevista] Josep Pimentel: 'Hi ha testimonis de la Guerra Civil que, per por, demanen que no mencioni el nom del seu poble'

La història de la Guerra Civil espanyola i les seves conseqüències humanes i polítiques sovint han estat tractades a través del negacionisme i l'oblit, herència d'una dictadura establerta durant gairebé 40 anys. Així ho afirma l'historiador Josep Pimentel, del Centre d'Estudis Llibertaris Federica Montseny, autor del llibre 'Refugiats. Una història de l'exili de 1939', que recull fins a 75 testimonis d'aquest període. Pimentel, que ha passat pel magazín 'Connectats', ha presentat aquest dimecres el llibre a El Celler de Llibres a dos quarts de vuit de la tarda.

Escolta-ho

Per què decideixes aprofundir en aquesta història?
Aquest any fa 80 anys d'aquell exili, quan prop de mig milió de persones en 15 dies va fugir de Catalunya. És un tema que no s'ha tractat en profunditat i ara ja queden molt poques històries, es tracta de donar veu a aquestes persones.

Queden poques històries perquè hi ha poca gent viva. S'ha d'aprofitar?
Sí, és així, s'ha de preservar. Les persones que he entrevistat tenien vuit o 10 anys en aquell moment. Hem tingut la mala sort que en el procés d'aquest llibre han mort tres persones de les quals vaig entrevistar; d'aquí ve una mica la pressa. No és l'únic material que he fet servir, també entrevistes inèdites del Centre d'Estudis Federica Montseny que es van realitzar l'any 2002 a França.

Per tant, combines material propi amb documents?
Sí, també hi ha material d'arxiu. Hem anat a arxius a Madrid, a Amsterdam, a Barcelona i a altres localitats. Tot això complementat també amb memòries autoeditades i inèdites.

Quantes persones has entrevistat?
Aquest treball té més de 100 històries de vida però al final han quedat en 78.

Encara continua sent molt desconeguda, aquesta part de la història?
Sí, molt. Hi ha hagut oblit i també hi ha molta por. Fins i tot m'he trobat persones que he entrevistat que em deien: 'si us plau, no mencionis el nom del poble, no mencionis el meu cognom'. Això, vuitanta anys després.

Amb aquesta investigació, què és el que has descobert?
Sobretot que és una part de la història molt desconeguda. Sobretot la part més humana. Jo havia tractat amb altres llibres la part més política i, amb aquest, he copsat històries de persones anònimes que han expressat tots els seus neguits, les seves pors, les seves esperances. Va ser un exili molt cru.

És inevitable fer un paral·lelisme entre les històries d'aquest llibre i la situació actual...
Totalment! Per això també al pròleg s'intenta que tinguem present que avui dia hi ha persones que surten dels seus països i que es troben en situacions molt similars, tant a Sudamèrica com a l'Àfrica i a altres llocs del món.