La llista de fills predilectes de Sant Cugat va creixent. Es tracta de la màxima distinció honorífica que atorga la ciutat. Amb la incorporació aquest dimecres, una vegada ho aprovi el ple, de Montserrat Obiols i Carmen Rojo, la ciutat haurà distingit amb aquest reconeixement una desena de personalitats, a més dels membres de la Penya Regalèssia.
Els fills predilectes de Sant Cugat
Gabriel Ferrater (2018) Nascut a Reus el 1922, el poeta, traductor, lingüista i crític cultural es va establir a Sant Cugat el 1966, on va desenvolupar la trajectòria literària fins els darrers anys de la seva vida. Figura clau per entendre la renovació de la poesia catalana a la segona meitat del segle XX, Ferrater va deixar una gran empremta a la ciutat. Mostra d'això en són la Biblioteca Gabriel Ferrater, el Premi de Poesia Sant Cugat que porta el seu nom i l'Associació Gabriel Ferrater, que vol reivindicar el llegat de l'artista.
Rudolf Häsler (2018). El pintor i gravador suís, que va residir del 1970 al 1999 a la ciutat. Nascut el 1927 a Interlaken, Häsler va aprofitar els seus viatges per retratar els paisatges i la gent que els habitava en uns quadres de realisme minuciós, quasi fotogràfic, que el van catalogar com a pintor hiperrealista. Autodidacte de formació, Häsler va ser director nacional d'artesania a Cuba i posteriorment va estudiar el muralisme mexicà amb David Siqueiros. Després d'haver viscut a una desena de països com el Japó, els Estats Units, Holanda i el desert d'Algèria, Häsler es va instal·lar a Sant Cugat el 1970. Va morir als 71 anys.
Joan Tortosa (2017) Va néixer a Sant Cugat el 15 de gener del 1929 i va estudiar Procediments Pictòrics a l'escola Llotja de Barcelona. Va ampliar estudis a l'Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània de la Diputació al Monestir de Sant Cugat i va treballar en murals de diversos edificis de la ciutat, així com a l'estand marroquí de la Fira de Mostres barcelonina. Tortosa va ser professor a les escoles Illa de Sabadell, a diverses acadèmies de Sant Cugat i també a l'Escola d'Art i Disseny.
Pere Grau (2015). Nascut a Pacs del Penedès el 1932, el religiós procedia d'una família pagesa. Una vegada ordenat sacerdot, va treballar amb persones amb risc d'exclusió social des de diverses parròquies mentre cursava estudis per a tècnic sanitari en radiologia. El 1967 va ser destinat a la parròquia de la Mare de Déu de la Salut de les Planes, on va exercir una tasca destacada com a impulsor en les millores socials del districte. Va crear l'escola parroquial amb llar d'infants i aules d'EGB, un esplai, el centre d'acollida Ca l'Avi, que va ser el primer centre barceloní d'atenció a la gent gran, i el centre juvenil Nostre Club. La seva preparació mèdica el va portar a crear l'espai de socors de la Creu Roja amb ambulància, que va donar lloc a l'assemblea local de la Creu Roja. En l'àmbit cultural, va fundar una tuna infantil i la sala de festes per als joves que no podien desplaçar-se a Barcelona o al centre de Sant Cugat per divertir-se, com ell mateix explicava al documental 'La Muntanya', produït per Cugat.cat. La seva labor a les Planes va ser reconeguda el 2007 amb un Premi Ciutat de Sant Cugat i la Medalla d'Honor de Barcelona.
La Penya Regalèssia (2014). Amics d'infantesa, el grup va néixer el 1939. La seva implicació amb el municipi està estretament vinculada amb el manteniment del patrimoni, especialment de l'ermita de Sant Medir, de la qual en són organitzadors de l'aplec. Un treball al llarg dels anys que també s'ha vist reconegut amb l'honor de ser pregoners de la Festa Major.
Pilar Gefaell (2012). Col·laboradora de Cugat.cat, va estar vinculada al grup municipal de comunicació des dels seus inicis com a ràdio local. Durant la trajectòria a la casa, Gefaell va ser una de les veus més representatives de l'emissora en protagonitzar bona part de les falques i programes com 'Pares i nins' i 'Sant Cugat a fons'. La seva vessant educativa també va ser significativa a la ciutat, ja que va ser membre de l'AMPA de l'escola Collserola i va impulsar diverses iniciatives a través dels Plans Educatius d'Entorn. En la seva darrera etapa professional, la col·laboradora estava al capdavant de l'àrea comercial de Cugat.cat, que compaginava amb el doblatge de pel·lícules, una faceta que va iniciar de ben jove.
Pep Blanes (2011). L'artista és conegut, sobretot, per la seva dedicació a dibuixar el Monestir i més concretament els capitells del Claustre als quals ha dedicat 32 anys de la seva vida. Nascut a Terrassa el 1930, l'artista també ha dedicat gran part de la seva trajectòria a dibuixar la catedral de Tarragona i el patrimoni arquitectònic de Terrassa, la Bisbal d'Empordà i Girona. L'artista va morir a finals del 2018.
Joan Fàbregas i Joan Llamas (2006). Joan Llamas va fundar l'Agrupació Teatral Maragall, la companyia Fila Zero i el grup professional Tetrateatre. A més, va dirigir el grup de teatre del Club Natació Sant Cugat i va col·laborar en els espectacles de Tetrateatre i de l'Associació d'Amics de Pedra i Sang. Llamas va participar també en muntatges fora de Sant Cugat, com ara al Teatre Lliure, i també en diverses sèries de TV3. De la seva banda, Joan Fàbregas, va ser col·laborador històric de Ràdio Sant Cugat, va tenir una dedicació plena a diferents entitats de la ciutat com l'Agrupació Teatral Joan Maragall, Fila Zero, Tetrateatre i Amics de Pedra i Sang. També va col·laborar, conjuntament amb Joan Llamas, a la creació de la secció teatral del Club Natació Sant Cugat, i a la Unió Santcugatenca i l'Esbart. Des del 1983, en 'Fabri' va ser col·laborador de Cugat.cat, amb el qual va mantenir un vincle afectiu i professional fins a la seva mort.