[Entrevista] Gemma Garcia: 'Cal canviar la percepció de la societat sobre les dones científiques'

Millorar la situació de la dona a la ciència passa per canviar la percepció de la societat cap a les científiques. Aquesta és una de les conclusions de l'entrevista que 'El Pou', la secció de ciència i tecnologia que Cugat.cat produeix per a la xarxa, ha fet a dues membres, Ana González Ramos i Gemma Garcia, d'AMITcat, una associació que agrupa dones que es dediquen a aquests àmbits coincidint amb la setmana del Dia Internacional de la Dona. Eliminar privilegis adquirits pels homes i aprofitar 'la perspectiva diferent' que poden oferir les dones pot contribuir a reduir unes desigualtats que, especialment a les parts altes de la jerarquia, encara és molt acusada.

Escolta-ho

Ha millorat la situació de la dona en la ciència i la tecnologia en els últims anys?
A.G: S'ha cridat l'atenció sobre la diferència, s'estan fent més coses, sobretot per aconseguir que hi hagi més dones a les carreres masculinitzades i perquè puguin arribar a les posicions de responsabilitat. Però segons les últimes dades, aquests dos elements es troben més o menys igual que en anys anteriors. És cert que ha millorat si mirem més enrere en el temps, l'escletxa s'ha fet més petita en posicions més altes de la jerarquia. No a dalt de tot, però sí a les intermèdies.

G.G: Ha augmentat la conscienciació sobre aquesta qüestió, però esperem que també creixi a partir d'ara més enllà dels 8 de març. Tenim els 365 dies de l'any per parlar d'aquests temes.

El 8 de març de l'any passat va servir per posar la dona al primer pla polític. Creieu que es pot ser optimista?
A.G: Al món de la ciència crec que hi haurà un canvi sí o sí, sobretot perquè els més grans s'aniran jubilant, i la majoria són homes, i el seu lloc s'anirà ocupant de manera més paritària. Però seguirem reivindicant problemes del dia a dia, en coses molt subtils però que no ajuden a que les dones joves vulguin perseguir una carrera científica i, també, tecnològica.

G.G: I això és important, perquè no només hi ha la segregació vertical, sinó també hi ha la horitzontal en àrees de coneixement. S'està intentant fer un gran esforç en aquest sentit, perquè si durant el segle XXI el món laboral se centrarà en la tecnologia, és crucial que les dones siguin en aquests àmbits. Si no, tornaran a quedar enrere.

A més de les grans desigualtats, també n'hi ha de petites que es van sumant.
A.G: Més enllà de la maternitat, que és molt important, jo destacaria la sensació de trobar-se sola durant la carrera. Els homes tenen la tendència de reunir-se, fer xarxa, ajudar-se els uns als altres a pujar. Les dones també en teixim, però no per intentar detentar el poder. Ens han dit que no hem de ser ambicioses i sempre hi ha més càrrega d'estereotips negatius cap a la dona ambiciosa que cap a un home que ho és.

G.G: Hi ha estadístiques a nivell europeu que demostren que hi ha un percentatge molt alt de la població europea que manifesta que les dones no estan preparades per la ciència. Això crea un imaginari que fa que ens trobem amb articles d'opinió que asseguren que, per exemple, serà un problema la feminització de la medicina, perquè s'està veient que cada vegada hi ha més estudiants dones.

Cal preguntar-se per què els Col·legis de Metges, que bàsicament són tot homes, expressen aquesta preocupació. Una raó pot ser que una professió altament feminitzada perd prestigi i normalment això s'acompanya d'una baixada de sous. Per mi això és el que hem de canviar, la sensació que té la gent de els dones científiques i tecnòlogiques.

La ciència és una professió precària en la seva majoria i les dones s'enfronten, per tant, a una doble precarietat.
A.G: Les dones estan en les posicions més precàries de la ciència. Per una qüestió històrica i també de qui puja en la jerarquia. Però és que per al grup d'homes que tenen el poder, és dolent que només hi hagi dones en una professió. No només ho diuen pel prestigi, també ho fan com un reflex del que passa a la societat. Tothom està molt d'acord amb la igualtat, però quan toca a casa seva, comencen les discrepàncies.

Quins han de ser els propers objectius de la dona en la ciència?
A.G: Per mi, treballar amb tota la societat per remarcar que la feina de les dones és diferent o pot donar una perspectiva diferent i per això és valuós. La ciència es va adonant que marginar a una part de la població és dir les coses de la mateixa manera sempre.

G.G: Jo passaria un missatge cap als homes. Hi ha un pastís que cal repartir entre tots. Si fins ara només se l'estaven menjant uns, si entren uns altres, algú haurà de deixar de menjar. Aquí és on hem de ser tots conscients que cal repartir-ho, també en les cures i altres aspectes de la societat.