[Entrevista] Jofre Llombart: 'Malament aniríem si una població no tingués mitjans públics'

El periodista santcugatenc Jofre Llombart és contundent sobre el paper dels mitjans de comunicació públics: 'Són imprescindibles'. En una entrevista a Cugat.cat, el sotsdirector d''El Món a Rac 1', també president Consell Consultiu i Assessor d'aquesta casa, ha posat en valor la capacitat del mitjà públic multimèdia de Sant Cugat per adaptar-se als nous temps i a les noves eines. Llombart ha ofert aquesta setmana la xerrada 'La ràdio ahir, avui, aquí i allà. Una mirada a les ones', organitzada pels Amics de la Unesco Sant Cugat.

Escolta-ho

En quina situació es troba el món de la ràdio?
Dolça, però canviant. Si hem de fer cas a una cosa tan freda com les xifres, la ràdio en català es troba en un bon moment. És canviant perquè ha de competir amb xarxes socials, com Twitter i Facebook, i amb els mitjans digitals, però se'n surt prou bé. Ara, he utilitzat la paraula 'competir' d'una manera una mica tramposa. Realment no hi competeix, sinó que es complementa. Ara pots escoltar la ràdio i navegar per Internet alhora, i és un gran avantatge.

De fet, veig la ràdio del futur per aquest camí. Per exemple, qui ens havia de dir fa un temps que existiria un format com el 'podcast'? A aquesta novetat potser només els puristes s'hi podrien oposar.

Pot ser que als més joves els costi escoltar ràdio?
Si és amb transistor, et puc donar la raó. Però hi ha un programa com és 'La competència', per exemple, que l'escolta la gent jove, segons els estudis de mercat. I l'escolten des de la universitat, a la nit... Els estudis d'audiència de Rac 1 situen la mitjana d'edat de l'audiència als 45 anys.

Per tant canvien les formes de consum però no l'audiència?
El que s'ha acabat és una gran audiència per a tothom i sempre. Hi ha gent que només escolta un trocet i ho fa després que s'hagi emès. El cas és escoltar la ràdio. És com llegir. S'està perdent llegir? Ara es llegeix d'una altra manera.

Ets president del Consell Consultiu i Assessor d'aquesta casa. Què et sembla la feina que fa Cugat.cat?
Cugat.cat ha sabut fer molt bé aquesta simbiosi que et comentava: saber que Ràdio Sant Cugat, com a estricta emissora de FM podia tenir un futur complicat. Si prens tot el potencial periodístic i de recursos de Ràdio Sant Cugat i ho complementes amb una televisió, imatges i amb un portal web que funciona com un tro, la situes al segle XXI.

Cugat.cat és a un click de distància de la BBC, del 324, de Rac 1. I, a més, amb 'newsletter', amb presència a les xarxes socials perquè la gent ho trobi. Abans el públic havia de buscar la informació a Ràdio Sant Cugat. Ara pots estar fora de la ciutat i saber què va passar al ple d'ahir.

Si a això li sumes la possibilitat de treballar amb sinergies amb La Xarxa, tot plegat acaba tenint una dimensió molt professional.

I no vull oblidar que, sense voler, Cugat.cat fa d'escola de periodistes. Crec que és la millor escola que pot tenir algú que es dediqui als mitjans. Sempre dic que vaig aprendre més aquí que durant tota la carrera.

Quin rol ha de tenir un mitjà públic?
Ha de tenir un paper imprescindible. Malament aniríem si una població, sigui Sant Cugat, Catalunya o Europa, no tingués mitjans públics. Un mitjà privat el poden muntar tres persones amb molts diners. Aquests diners, si els dona l'administració pública, han de garantir la pluralitat, la transversalitat, arribar on no arriben els altres... Això ho hem d'exigir.

Has estat proposat per dirigir Catalunya Ràdio. Com afrontes aquest repte?
He sentit el meu nom, però de proposta formal encara no en tinc cap. Per tant, no em puc posicionar més. Sí que estic molt content que algú hagi pensat en mi per dirigir Catalunya Ràdio, però no hi ha cap proposta formal i tampoc s'ha fet encara la renovació del consell de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Per tant, prefereixo no entrar en més valoracions perquè és una cosa que encara no existeix.

Ara mateix ets el sotsdirector d''El Món a Rac 1'. Quina és la importància dels mitjans privats?
En el cas de la ràdio, l'existència de Rac 1 ha fet millorar Catalunya Ràdio, ja que s'han obligat a competir. El cosmos de la ràdio catalana ha millorat. Una competició que, jo que he estat a les dues emissores, he de dir que és molt sana i que t'obliga a fer-ho millor. A uns i als altres.