[Entrevista] Martí Petit: 'La Xina està guanyant la batalla de les dades'

La protecció i l'ús de les dades és un dels aspectes que més comprometen els estats a l'hora d'elaborar les seves polítiques digitals. També és un camp que marca la diferència, segons el cap de projectes del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), Martí Petit, que ha impartit una xerrada al 16è Seminari d'Hivern de la Unipau. Petit considera que actualment hi ha dos blocs, pel que fa a les polítiques digitals: el d'Occident, on les empreses privades tenen l'opció de mantenir-se al marge de l'Estat; i el de la Xina, que té el control de les seves companyies i, per tant, pot convertir el país en 'una granja de dades'.

Escolta-ho

Aquesta legislatura Catalunya ha canviat el nom al departament de Governació i ja se li diu de Polítiques Digitals. És un canvi significatiu?
El que cal tenir present és que a Europa hi ha la iniciativa del Mercat Únic Digital, és a dir, tornar a fer el que es va fer el 1992: mercat únic per a totes les mercaderies físiques 'off line', però ara amb el mercat digital connectat. Així Europa podrà ser un gran actor, un gran mercat, un gran interlocutor en els debats. A partir d'aquí, de manera coordinada, caldrà que el continent es posicioni en la revolució digital.

Quins reptes té el país en aquest sentit?
És un repte europeu que abasta qüestions molt tècniques, com la distribució dels usos de l'espectre radioelèctric o la TDT, que poden afectar molt directament les polítiques. Si es considera que tots hem de viure connectats hi ha tot aquest bagatge de polítiques audiovisuals que podrien quedar en fals.

La protecció de les dades dels usuaris és una de les preocupacions centrals, a nivell global, en aquesta matèria. Qui està guanyant la partida: els estats o les empreses com, per exemple, Facebook?
Aquí dono les meves opinions. Crec que qui guanya la batalla de les dades és la Xina. Occident té un sistema digital on hi ha grans empreses com Google, Amazon i Facebook. Els governs tenen una especial atenció si aquestes dades es poden aplicar per desenvolupar intel·ligència artificial. Hi ha hagut casos de treballador de Google que s'han negat a treballar amb el Pentàgon, en aquest sentit.

A la Xina, en canvi, les grans empreses digitals són públiques o participades per l'Estat. Per tant, les dades són del govern, que les utilitza com vol. A això se li ha de sumar que no hi ha una cultura de la privacitat. A la Xina no hi ha hagut ni la Il·lustració, ni la Revolució Francesa, ni el Maig del 68. Per tant, és una granja de dades.

Ara que estem a les portes del Mobile World Congress, potser és un bon moment per posar el focus sobre aquest tema...
Sí, però el que cal constatar és que en l'àmbit connectat hi ha dos blocs que cada vegada són més com l'aigua i l'oli. Si vas a la Xina tindràs molts problemes per enviar un Whatsapp, per accedir a Facebook o per fer una cerca a Google. El govern xinès pot exercir una tutela sobre tota l'activitat en aquestes plataformes americanes.

El món connectat està dividit: l'occidental i el xinès-oriental. I aquest últim és un mercat amb unes potencialitats més grans que als Estats Units. Al país nordamericà, hi ha un 90% de la població connectada (uns 300 milions de persones). A la Xina hi ha 800 milions de persones, connectades, que suposen només una mica més de la meitat de la població. Hi ha molt de potencial.

Amb aquest escenari, el món digital ens pot fer més lliures?
(Riu) Sócrates, a 'Fedra', es fa aquesta mateixa pregunta al respecte de l'escriptura. Ens pot fer més lliure, l'escriptura? I conclou que no, que la saviesa i la memòria que presumptament conté l'escriptura és una externalització de les nostres capacitats i, per tant, qui llegeix molt té una presumpció de saviesa i coneixement que en realitat no té perquè no ho té interioritzat.

En relació a la tecnologia i a la intel·ligència artificial, aquest plantejament es pot fer. Crec que la humanitat encara no ha decidit si la intel·ligència artificial li comporta més avantatges que inconvenients. En el plat dels aventatges incloc el de guanyar guerres, el del desenvolupament del poder.

A la teva ponència, precisament, parles d'intel·ligència artificial. Es pot utilitzar per fer la pau?
Sí, però no des d'unes estratègies que serveixin als exèrcits. Cal repensar les estratègies de la pau davant d'aquesta revolució tecnològica que, de moment, només està anunciada. No podem quedar com uns cavallers caminants davant un exèrcit de pólvora que reclama la justícia i la pau quan la tecnologia els ha avançat molt.