Entrevista a Pare Benítez-Riera: 'La gent pensa que l'home que té fe és un perfecte imbècil perquè no té raó'

El jesuïta santcugatenc Josep Maria Benítez-Riera considera que la raó i la fe no són contradictòries. De fet, assegura que l''horroritza el fanatisme en qualsevol camp' i que es pot trobar 'l'harmonia' entre 'radicalismes'. Amb aquesta premisa, Benítez-Riera i Valentí Gómez-Oliver han ampliat 'Confesiones de jesuitas', un llibre en què una quarantena de jesuïtes s'obren i reflexionen sobre qüestions socials, culturals, polítiques, personals i religioses. En una entrevista de Cugat.cat, tots dos expliquen algunes de les conclusions d'aquest treball.

Escolta-ho

El llibre és una ampliació d'una edició publicada el 2003, amb noves entrevistes a jesuïtes d'arreu del món. Després d'aquestes dues publicacions creuen que hi ha un perfil de jesuïta, se'n pot treure alguna conclusió?
J.M.B-R.: Es va fer una publicació doble, en castellà i en català, d'unes confessions de jesuïtes que es titulava '31 jesuïtes es confessen' amb només 31 dels molts i diversos que havíem contactat. Va tenir bona rebuda, no només per la idea curiosa, sinó també perquè eren respostes molt diverses que donaven suficient material per reflexions futures. En aquesta nova edició en recollim 24 o 25 d'aquests 31 i n'afegim, amb el Valentí, de nous.

V.G-O.: La base d'aquest treball és el qüestionari 'Imago Mundi'. Passats aquests 15 anys, hem pogut incorporar noves visions. A més, en un context on tothom parla de fer conviure diferents visions i cultures, ens ha semblat molt interessant afegir aquests autors, també en altres llengües com el francès, l'anglès i l'italià, perquè és una 'cosmovisió'. A la pregunta sobre si hi ha un jesuïta típic, en general tots són atípics, perquè hi ha diferents punts de vista, a banda de ser de diferents continents i tenir diferents professions. A més de ser jesuïtes, hi ha científics, artistes, teòlegs, bibliòlegs, sociòlegs... Tot això fa que sigui una gran novel·la sobre els primers globalitzadors i humanistes, personatges com els jesuïtes que tenen molta gent a favor, però també molta en contra. Això ho sap molt més el pare Benítez, que és un gran historiador de la cultura.

Com es compagina l'espiritualitat i fins i tot tenir un càrrec en l'ordre dels jesuïtes, amb una altra professió?
J.M.B-R.: Al llibre n'hi ha un que és astrònom, un altre creador o artista... Hi ha una pregunta que formulem sobre la dialèctica entre art i ciència, traslladable a l'antinòmia, que no contradicció, entre raó i fe. La gent opina, en general, que l'home que té fe és un perfecte imbècil perquè no té raó i creu qualsevol bajanada. Això s'ha de prendre amb respecte, però probablement no es pot comprovar que una persona amb una professió de fe integrada en el seu món interior ja no pugui raonar. I a la inversa, hi ha persones que creuen que el científic, el de la raó, ja no pot ser creient. Això és molt curiós i aparèixer freqüentment als mitjans. Jo evito sempre la confrontació polèmica. M'horritza el fanatisme, en qualsevol camp. Un fideista fanàtic és terriblement perjudicial contra la mateixa fe. I un racionalista radical, que ho vol provar tot, al final li pots demostra que no prova res.

Per tant, són compatibles la fe i la raó.
V.G-O.: Sí, i això és molt interessant. Fins la Revolució Francesa es dona una gran preeminència a la raó, però s'obliden dels tipus d'intel·ligències, l'emocional, la sentimental... On hi ha també la fe. El que necessitem ara per lluitar contra els fanatismes, és trobar un moment harmònic entre els dos hemisferis, el món masculí i el femení, la raó i la mitologia i les coses inexplicables. Moltes vegades els grans pensadors sobre la metafísica són físics i científics. I això es veu en aquest llibre, perquè hi ha un gran ventall de posicions molt diferents. Totes elles inspirades per la figura d'Ignasi de Loiola, però visions completament diferents que conviuen de manera extraordinària. Aquest llibre es pot llegir d'autor en autor, de pregunta en pregunta, de grup semàntic en grup semàntic. Diuen coses complementàries però totalment diferents sobre fets polítics, socials... Fem una pregunta sobre el món femení i hi ha visions completament diferents, però totes elles amb aquesta harmonia de fe i raó.

Aquest qüestionari, l''Imago Mundi', d'on sorgeix? També l'han fet vostès?
J.M.B-R.: Aquí sí que he de dir que no va ser idea meva el qüestionari. Jo la idea que tenia era la de recollir testimonis vius de jesuïtes de primeríssim impacte i volada que anava coneixent a Romà, on m'hi vaig passar més de 30 anys. Quan hi vaig arribar, molt jove, cap al 1965, vaig tenir la sort de poder seguir des de fora de l'aula les discussions del Concili Vaticà II. No hi pintava res, però em colava i ningú em deia res. I comences a descobrir personatges de categoria. Aquesta idea va anar creixent quan vaig fer classes a Roma i hi passaven personatges molt curiosos. Vaig tenir la sort que, a Roma vaig contactar amb el Valentí a través de l'associació Catalans a Roma, que podria donar peu a una altra entrevista i un altre llibre. Vam anar madurant-ho, i ell va tenir la idea de fer un qüestionari amb àrees que contestin tots. Per exemple sobre la dona. Amb el feminisme entrem en fanatismes. Una feminista fanàtica és inaguantable, però és que un masclista fanàtic comet violacions pel carrer, així que el matin o bé, que el tanquin.

V.G-O.: Això talleu-ho.

J.M.B-R.: Aquí no tallen res, perquè llavors la gent es pensa que està preparat i jo parlo amb molta llibertat. El mèrit és del Valentí recollir-ho en àrees. I a mi em va agradar la seva idea, perquè al segle XVII va sortir el llibre 'Imago Primi Saeculi' dels jesuïtes, un segle després de fundar-se. Va ser un llibre que va provocar una quantitat d'enemics a la companyia brutal, que espero que el nostre no els provoqui. Ells es van posar en la tessitura que el jesuïta era un 'tio' genial. Sant Ignasi era genial i d'aquí ve l'estereotip que els jesuïtes són de l'elit. El Valentí a Roma em deia que era la 'CIA' de l'Església. O 'els marines', explica-ho això.

V.G-O.: Va sortir a 'El País'. Era l'època de la guerra de l'Iraq i companys em preguntaven quin interès podria tenir parlar sobre els jesuïtes enmig d'aquest caos. Els jesuïtes han estat la CIA de l'Església i estan per tot el món: Austràlia, la Xina, Amèrica Llatina, Europa... És molt interessant saber quina imatge del món tenen ells i de quina manera se'ls veu. La recepció d'aquest llibre pot provocar crítiques, però una lectura objectiva dels fets obliga a la reflexió i a pensar que no tots són tan dolents, ni tan de dretes, ni tan extraordinaris ni tan d'esquerres. I el que és interessant són totes aquestes veus parlant de coses concretes. Vam estar un any per fer aquest qüestionari, perquè el Josep Maria és una persona que té un gran coneixement i no se'l convenç amb màgia, se'l convenç amb arguments. És un estudiós del segle XVIII, el segle de la Revolució Francesa, i tal vegada el més gran especialista del món sobre el 'Jansenisme', tot i que ell digui que no. Trobar una fórmula per encabir tota aquesta visió és el que fa que aquest llibre t'obri una finestra al futur de la humanitat, t'agradin o no els jesuïtes. Jo els he tingut sempre mania perquè es creien els més llestos i els millors i no és així, hi ha de tot. Ara l'Església té un Papa jesuïta. Valia la pena fixar uns punts dels quals no poguessin fugir per respondre. Si llegeixes entre línies pot haver-hi una previsió d'un futur molt més solidari i on l'Església haurà d'assumir tot el que està passant ara dels abusos. No vam fer la pregunta explícita, però hi ha qui en parla i l'Església ara té una problemàtica molt gran en aquest sentit. Ha valgut molt la pena tota la discussió entre nosaltres, no només per les preguntes, sinó també quan arribaven les respostes. Molts es queixaven, però era impossible posar-los a tots i ha estat un gran esforç que espero que es vegi recompensat.

Parlen sobre qüestions d'actualitat. Què en pensen del moment actual de l'Església, del catolicisme i també dels abusos sexuals a menors?
J.M.B-R.: Aquí hi ha un aspecte previ. La 'cosmovisió' avui en dia està molt condicionada pels esclats que s'han divulgat molt per la premsa en la línia de l'abús sexual i del crim com és la pederàstia. En el moment en què fem el qüestionari no hi havia suficient inquietud, abans de l'any 2000, per fer preguntes explícites.

V.G-O.: Per concretar això, hi ha arguments dialèctics molt diferents sobre el mateix qüestionari. Hi ha moltíssimes respostes, què diuen sobre el futur, ciberteologia, la incultura, la infalibilitat del dogma, la companyia, la litúrgia, el món femení, el Papa, la pederàstia, el crit dels pobres, política... És com un gran diccionari on surt de tot. A molta gent de l'Església no els agradarà, però a molts d'altres els fascinaran aquestes veus polifòniques. És com una finestreta per veure el què pot esdevenir al món si hi ha bona voluntat, respecte i intel·ligència, i no diners, poder i tot el que està passant a Catalunya, Espanya i el món.

No només va dirigit a religiosos i a cristians. Per què pot interessar aquest llibre a una persona que no s'hagi interessat mai per la religió?
J.M.B-R.:Tant de bo el llegís el senyor Putin, jesuïta i que no té un pèl de burro, i en treiés alguna conclusió. Simultàniament se l'haurà de llegir el senyor Donald Trump acompanyat no de la senyora Melania Trump, sinó de la senyora Stormy Daniels, a la qual m'encantaria poder-li dedicar aquest llibre. La senyora Stormy Daniels té un gènere de vida particular, i el senyor Trump té un gènere de vida molt particular perquè té una responsabilitat mundial que se li ha donat. Imagineu que aquest senyor estigués aquí en aquesta taula i parléssim seriosament sobre la migració com a gran fenomen mundial. No sobre la part sentimental, de si ha mort un nen; moren milers de nens cada dia, sinó a la qüestió fonamental. L'últim pas seria que es trobessin el senyor Putin i el senyor Trump no per parlar d'armes nuclears, sinó per parlar de l'ésser humà.

V.G-O.: Per posar una postil·la, per a un agnòstic pot ser molt interessant veure el punt de vista d'aquesta persona creient que són de professions molt diverses. I filant més prim, per a un 'gnòstic' també seria molt interessant pel diàleg que hi ha amb el món interior. Aquest llibre és un mirall, d'alguna manera on, fins i tot persones no creients, tot i que han de creure en alguna cosa, de moment en ells mateixos, s'hi poden veure reflectits. Hi ha moltes pistes per veure quins són els errors i si es podria, utòpicament, millorar, fins i tot per a un ateu.

Presentació a Sant Cugat
Els autors han presentat el llibre aquest dimecres en un acte a la Casa de Cultura. Una trobada amb una vintena de persones que ha comptat amb la presència de l'alcaldessa, Carmela Fortuny. Els autors han posat en valor la quarantena de jesuïtes que han participat al llibre i han definit el treball com una 'novel·la de tesi' que convida a la reflexió. Benítez-Riera i Gómez-Oliver han explicat que els entrevistats aborden qüestions com el celibat, la censura, la teologia i la concepció de l'Església Catòlica.

Els autors amb l'alcaldessa, Carmela Fortuny / Foto: Cugat.cat