Miguel Pajares: 'Tenim el deure d'acceptar les sol·licituds d'asil dels refugiats'

L'escriptor i president de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR), Miguel Pajares, ha subratllat en una entrevista a Cugat.cat que 'tenim el deure d'acceptar les sol·licituds d'asil dels refugiats'. Pajares ha visitat la ciutat aquest divendres convidat per la Unipau per presentar el seu llibre 'Crímenes de hambre', sobre desigualtats socials. En aquest sentit, ha explicat que al món cada dia moren entre 25.000 i 40.000 persones de fam. 'Les últimes dades indiquen que hi ha 825 milions de persones passant gana'. El també antropòleg ha parlat de la Unió Europa i s'ha mostrat preocupat per l'augment de la xenofòbia.

Escolta-ho

'Crímenes de hambre' posa de relleu desigualtats i injustícies del món actual a través d'una història de ficció, oi?
Efectivament. És un història de ficció, però jo sempre em baso molt en la realitat social per escriure. La gent que la llegeixi trobarà una novel·la negra en què hi ha un investigador policial que fa referència a realitats profundes vertaderes com les desigualtats extremes i la fam al món, per això es diu 'Crímenes de hambre'. Per una banda, hi ha l'elit capitalista que concentra la major riquesa mundial i a l'altre extrem hi ha gent que es mor de gana. Al món, cada dia moren entre 25.000 i 40.000 persones de fam. De fet, les últimes dades indiquen que hi ha 825 milions de persones passant gana. A la novel·la apareixen els dos extrems i de quina manera les decisions de l'elit capitalista generen desigualtats.

Tot plegat explicat a partir de l'assassinat d'una activista anomenada Susan Moore al port de Barcelona.
Sí, he volgut apropar la història. Moore és un personatge de ficció, però no deixa de fer referència a activistes que han mort com a conseqüència de la seva lluita. Per exemple, l'activista hondurenya Berta Cáceres, que lluitava pels recursos naturals del seu país.

A part d'escriptor i antropòleg, també és president de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR). Una altra de les injustícies al món són les vulneracions que pateixen les persones refugiades i migrants que arriben a l'Estat espanyol. Què cal fer perquè les polítiques migratòries canviïn?
Vivim un moment molt estrany: la xenofòbia està creixent a Europa. Ha crescut la sensació que hi ha molta immigració i refugiats, que hi ha el risc de viure una invasió. I això és una fal·làcia. Si mirem on hi ha refugiats, veurem que sobretot són al Líban o altres països. Per exemple, només Turquia té tants refugiats com el conjunt de països de la Unió Europea. És a dir, a la UE n'hi ha un percentatge mínim. Les polítiques xenòfobes no tenen cap mena de sentit i a més van en contra dels drets que se suposava que havia de garantir la Unió Europea. Estem bloquejant les fronteres i tots els països som signants del Tractat de Ginebra. Per tant, tenim el deure d'acceptar les sol·licituds d'asil dels refugiats.

Cap on va la Unió Europea?
S'està evolucionant cap a una direcció lamentable. L'extrema dreta està creixent. Per exemple, si al Regne Unit el Brexit va triomfar va ser per motius xenòfobs. Però al mateix temps també cal dir que estan sorgint moviments contestataris a aquest auge de la xenofòbia. A Estats Units, per exemple, hi ha el moviment de les dones contra Donald Trump i a l'Estat espanyol el moviment feminista també ha aconseguit tenir força i ara mateix també han sorgit manifestacions en contra de l'extrema dreta. Per tant, sorgeixen moviments esperançadors que ja veurem cap on ens porten. No vull ser pessimista.