La Falange a Sant Cugat, 'camisas nuevas' per controlar un poble

La secció local de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, partit únic del franquisme, a Sant Cugat va néixer de pressa. Al febrer del 1939, els vencedors de la Guerra Civil van haver de crear a corre-cuita estructures de poder per gestionar els pobles i ciutats. En alguns casos, com el de la nostra ciutat, amb més dificultats, ja que no hi havia militants del partit abans del conflicte. Així ho explica l'historiador José Fernando Mota al seu bloc, Historias de Sant Cugat. Mota ha fet un repàs al seu treball al 'Sant Cugat a fons'.

Escolta-ho

La jerarquia local la van formar antics militants de la Lliga Catalana i d'Unió Democràtica de Catalunya, de la catòlica i catalanista Federació de Joves Cristians i membres d'Acció Catalana, partit nacionalista català que oscil·lava entre el suport a les dretes o a les esquerres i que a Sant Cugat es decidia per la dreta. Bona part dels nous falangistes eren joves que havien patit la repressió a la rereguarda republicana.

Alguns havien estat detinguts, d'altres havien hagut d'amagar-se, havien perdut el negoci amb les col·lectivitzacions o havien perdut familiars. D'altres, havien passat al costat franquista i tornaven amb les forces vencedores. Mota ha explicat que la implantació de la Falange va ser ràpida i que va engolir tots els espais de la ciutat. El local del partit era a Cal Barbany, a l'avinguda de Rius i Taulet, a tocar dels Quatre Cantons, havia estat la seu d’Acció Catalana, l’Ateneu Santcugatenc i el Comitè de Milícies Antifeixistes. A la Unió Santcugatenca hi van fer els menjadors socials i de seguida van organitzar activitats per enaltir el seu concepte d'Espanya i per adoctrinar joves i dones.

Auxili Social, l'Organització Juvenil i la Secció Femenina van ser les eines principals per implementar el seu ideari, amb activitats constants. Mota ha assenyalat que aquesta mena d'actes van ser la prioritat al principi del franquisme i que eren d'assistència recomanada per a la ciutadania, ja que el partit controlava les activitats per buscar possibles desafectes.

El Doctor Villar, la plaça desapareguda
Un dels primers líders del partit a la ciutat va ser Nicolás Villar, un dels noms retirats del nomenclàtor aquest novembre. Va arribar a la ciutat el 1926 després de llicenciar-se en Medicina a Barcelona per ajudar al dispensari municipal. El 1928 és metge auxiliar i després és nomenat metge interí el 1932 i aconseguir la plaça definitiva el 1935.

Simpatitzant del món catòlic i militant del partit únic de la dictadura de Primo de Rivera, Unión Patrótica, durant la República va apropar-se al món catalanista, del qual s'allunyaria definitivament durant la guerra. S'afilia a la Falange Española Tradicionalista amb el número 17.917 el 1939 i recupera el seu lloc com a metge, del qual havia estat destituït amb l'esclat del conflicte civil. Va tenir càrrecs durant les Juntes Gestores que van liderar l'establiment del franquisme a Sant Cugat i en va ser el primer alcalde definitiu, el 1940.