Rogeli Pedró demana que les campanes del Monestir repiquin cada dia en suport 'als presos polítics i al govern exiliat'
Les campanes del Monestir / Foto: Web de l'Ajuntament
Societat
Publicat el 29/nov/17 per Alba Triadó
L'escriptor santcugatenc Rogeli Pedró fa una crida al bisbat a fer repicar les campanes del Monestir de Sant Cugat i de les esglésies de tot Catalunya cada dia a les 17.14 hores durant cinc minuts com a mostra de suport als 'presos polítics i al govern exiliat'. Per demanar-ho, Pedró ha enviat una carta als bisbats de tot el país on recorda el paper social que han tingut les campanes 'en situacions adverses i convulses d'alertar i anunciar contratemps'.
De fet, l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ja ha respost a la petició de Pedró. Tot i no explicar si les campanes repicaran o no, 'lamenta el patiment que està provocant tota aquesta situació'. En aquest sentit, afegeix que 'seguirà treballant, com ho ha fet fins al dia d'avui, a favor de la justícia i la concòrdia al nostre poble'.
Pedró reivindica que les campanes no només tenen un simbolisme religiós, sinó que al llarg de la història han complert una funció social. Segons Pedró l'església 'ha d'estar al servei del poble'.
Rogeli Pedró
Això ho diuen els mateixos sacerdots, la mateixa església i el Papa. Per tant, l'església que acull els fidels creients, plurals i diversos, hi ha una cosa que no es pot saltar, que és la justícia, la democràcia i la llibertat. Aquests són valors implicits en l'evangeli i la doctrina eclesiàstica.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
En una carta, que també ha fet arribar als mitjans de comunicació del país, l'escriptor posa sobre la taula l'equidistància de l'església amb el conflicte polític català. Capítol a part, diu, són els abats de Montserrat i de Poblet, Josep Maria Soler i Octavi Vilar, que van afirmar que 'el dret a la participació en la vida política i social ha d'estar garantida en un estat democràtic'.
També destaca el paper d'alguns capellans i frares que l'1 d'octubre van obrir les portes de les esglésies i sagristies per amagar urnes, van cedir espais per a la votació del referèndum i les escoles cristianes que van servir de col·legi electoral, 'tot i la negativa voluntat de la Conferència Episcopal Espanyola'.