Lluís Mont (cardiòleg): 'Fer que els pacients es prenguin tota la medicació no és una tasca fàcil'
Imatge de Lluís Mont en una conferència. / Foto: Sociedad Española de Cardiologia
SocietatPublicat el 3/set/17 per Sergi Laliga
El cardiòleg santcugatenc Lluís Mont valora la normalització progressiva de la polipíndola cardiovascular, una única càpsula que permet prevenir la formació de coàguls de sang controlar la pressió arterial i el remodelat ventricular i també els nivells de colesterol. En aquest sentit, el doctorat en Medicina i Cirurgia i especialitzat en Cardiologia ho veu com una bona alternativa als tractaments actuals que consisteixen en múltiples píndoles i així evitar que els pacients no es prenguin tota la medicació. Mont ha participat al Congrés Europeu de Cardiologia que s'ha celebrat a Barcelona aquesta setmana.
Escolta-ho
Algunes de les frases de l'entrevista
'Hi ha dues vies d'actuació, una és millorar els hàbits de la població, només amb això faràs que la malaltia surti més endavant. L'altra és conèixer com es pot tractar al pacient per afrontar millor el tractament.'
'A Catalunya s'està aconseguint molt amb el codi d'infarts. Quan algú truca al 112 se l'intervé immediatament, se li fa una angioplàstia. Tots aquests processos progressen adequadament.'
'Al Congrés s'ha presentat que la combinació d'aspirina més anticoagulant redueix la incidència en els accidents cardiovasculars, és un gran avenç.'
'El Congrés fa que es posi en contacte gent de molts llocs diferents, comparteixin visions, preparin nous estudis... Més enllà de les presentacions, té una funció de socialització.'
'Fer que el pacient es prengui cada dia tota la medicació, no és una tasca fàcil. Si combines els medicaments necessaris en una sola pastilla, fas que el grau de compliment del tractament sigui més alt.'
'Molta gent pren molta menys medicació de la que teòricament s'ha de prendre. És un problema clar al que hem parat molt poca atenció i és una cosa a tenir en compte.'
'La cardiologia i la medicina tenim un repte, volem allargar la vida, però de quines persones? Fins a quines edats? Aquest és el problema.'