L'Arxiu Nacional publica la llista de 66.590 persones i 15 entitats condemnades pel franquisme

L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), ubicat a Sant Cugat, ha publicat la relació de persones i entitats a les quals es va instruir un procediment judicial militar durant la dictadura franquista, en aplicació de la Llei aprovada per unanimitat al Parlament la setmana passada. Concretament, s'hi inclouen 66.590 persones ordenades alfabèticament -algunes de les quals van tenir més d'un procediment- i 15 entitats. La llista inclou el nom i cognoms de la persona represaliada, sexe, tipus de procediment -consell de guerra, diligències prèvies o similars-, número i data d'inici de la causa, data d'aprovació de la sentència o altra resolució, pena imposada i commutació o l'indult demanat. S'hi indiquen també les persones que van ser executades.

Per facilitar la consulta de la documentació original que es conserva a l'ANC del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, s'hi afegeix una referència numèrica. La llista, de 2.569 pàgines, es publica en format PDF i és recercable.

El procés de publicació
Des dels seus inicis, l'any 1980, l'ANC ha treballat per preservar testimonis documentals de la repressió, facilitar l’accés a les fonts i difondre'n el contingut. És el cas de la catalogació dels procediments judicials militars de l'arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona.

Entre 2003 i 2013, arran d'un conveni de col·laboració amb el Tribunal Militar i el Memorial Democràtic, l'Arxiu Nacional va tractar els expedients instruïts amb finalitats repressives. La Guia de la sèrie documental procediments judicials militars -sumaríssims- 1939-1980, publicada el 15 d’octubre de 2015, resumeix el treball fet, ofereix informació estadística, mostres de documents i la relació de les 3.358 persones executades entre 1938 i 1975.

Ara la Llei 11/2017, en la seva disposició final primera, autoritza i encomana a l'Arxiu Nacional de Catalunya a fer pública una relació de persones a les quals es va instruir procediments judicials militars -consells de guerra, diligències prèvies i similars. La Llei també autoritza a actualitzar la llista si l'Arxiu Nacional té coneixement, per qualsevol causa, de l’existència de processos que per no haver-se’n conservat testimoni en l'arxiu dels tribunals militars a Catalunya no s’han inclòs en la relació inicial.

La dictadura va considerar enemigues les persones que, per raó de la seva afiliació política, sindical, associativa, per les seves idees o creences o per les seves opcions vitals, no eren afins al règim. I per eradicar tota forma de pensament antagonista o dissident de la ideologia franquista, va crear institucions amb finalitats exclusivament repressives, com ara els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació, el Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques de Catalunya, el Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, el Tribunal d'Ordre Públic, entre d'altres.