L'acció humana, principal causa de la invasió d'espècies forasteres a Sant Cugat

El rossinyol del Japó, un ocell al·lòcton de Collserola / Foto: CC - Zeddammer

Societat

Publicat el 28/jul/16 per Paula Casadesús

Sant Cugat presenta les condicions idònies per acollir espècies invasores, que afecten tant al medi ambient com a la salut pública, i l'única manera de fer-hi front és prevenint i actuant com més aviat millor. L'activitat humana és la principal causant d'aquestes invasions, i a mesura que augmenta la densitat de població hi ha més possibilitats que animals i plantes foranes s'instal·lin a la ciutat. Espècies, com l'ailant o el mosquit tigre, estan tan arrelades al municipi que es fa difícil eradicar-les, i des de l'Ajuntament s'actua per reduir el seu impacte. Els principals afectats per aquestes invasions són els ecosistemes aquàtics, com la fauna del pantà de Can Borrell.

El sotsdirector i investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Joan Pino, ha explicat que és important que els ciutadans siguin conscients que les invasions són producte de l'activitat humana.

Joan Pino

Els responsables som els humans. Hem de tenir present que no acabarem amb aquestes espècies si no canviem la manera de viure. Com que això és molt difícil, hem d'aprendre a conviure amb elles.

Your browser doesn’t support HTML5 audio



Segons l'informe EXOCAT del CREAF, Sant Cugat es troba en un dels àmbits més envaïts de Catalunya, l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El clima mediterrani, subhumit i tèrmicament favorable, crea bones condicions per l'establiment d'espècies al·lòctones. Però la principal causa és l'elevada densitat de població, per una part les constants modificacions del territori, com les obres i els canvis d'usos urbans, i moviment de persones i mercaderies afavoreixen la penetració d'espècies exòtiques; d'altra banda el factor humà elimina les espècies natives i propaga les de fora.

L'impacte de les espècies invasores pot generar problemes de salut pública, com el cas del mosquit tigre o la vespa asiàtica. Des de l'Ajuntament es fan actuacions per controlar-les. Principalment s'intenta reduir les probabilitats de la seva aparició a partir de la conscienciació ciutadana i el control de finques privades i públiques perquè no s'acumulin restes de brutícia. Pel que fa el mosquit tigre, es controla que no hi hagi andròmines que acumulin aigua o piscines sense tractament.

Tot i així, el principal problema de la penetració d'espècies exòtiques són les implicacions per al medi ambient, ja que posa en perill els ecosistemes locals. Pino ha explicat el cas de Collserola.

Joan Pino

És un espai que protegit que sempre haurà de lluitar contra les invasions, però que conserva uns valors naturals que cal que no es vegin afectats.

Your browser doesn’t support HTML5 audio



Al parc, els organismes aquàtics són els que es veuen afectats per la introducció d'espècies exòtiques. És el cas del cranc americà, que va desenvolupar una malaltia fúngica que ha eliminat el cranc ibèric; o la tortuga de Florida, que ha estat alliberada per particulars i ha afectat la tortuga de rierol i la gambúsia, també de l'Amèrica del Nord, que competeix amb el fartet. L'Ajuntament preveu buidar el pantà de Can Borrell per deixar que el fang s'assequi i així eliminar aquestes espècies.

Amb les plantes també es fan campanyes d'eradicació de les espècies invasores amb el suport de veïns i voluntaris. El focus d'atenció està en l'ailant, molt estès per Collserola, ja que en un inici l'acció humana va eliminar molta vegetació autòctona, i això ha afavorit la introducció d'aquesta planta provinent de la Xina. Els ocells ajuden a propagar les llavors d'aquestes plantes, com per exemple les de la troana, un arbre provinent del Japó, plantat a jardins públics i privats, que produeix petites baies disseminades pels ocells.

Els ocells al·lòctons també són abundants al municipi, com el rossinyol del Japó, una au de gàbia introduït al parc per alliberaments que instal·lat la població als fondals del parc; o la cotorra argentina, molt comú a la ciutat, que genera molèsties. Per controlar que les cotorres i els coloms es propaguin per Sant Cugat, des de l'ajuntament es retiren nius, es col·loquen elements dissuasius o, en alguns casos, s'apliquen mètodes d'esterilització.

Al setembre sortirà el nou informe d'EXOCAT que recollirà les novetats de les invasions d'espècies forànies a Catalunya i des de Collserola s'ha creat un nou espai web sobre les invasions biològiques al parc. L'objectiu principal de les entitats i l'àrea de Medi ambient de Sant Cugat és reduir l'impacte de les espècies forànies.