Josep M. Fullola (UB): 'Els Homo Sapiens ens imposem als Neandertals perquè tenim més cohesió del grup'

Josep Maria Fullola, al Claustre

Societat

Publicat el 13/abr/16 per Marc Sala

La cohesió del grup va ser un dels elements diferencials entre l'Homo Neandertal i l'Homo Sapiens, fet que va permetre la supervivència d'aquest últim. Aquest és un dels arguments que s'explica en la mostra 'Neandertals a Catalunya' que ha obert les portes aquest dimecres al Museu del Monestir. La tecnologia i una història en comú són altres aspectes que intervenen en aquest procés, segons el catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona (UB), Josep Maria Fullola.

Escolta-ho

Algunes de les frases més destacades de l'entrevista:

'És un homínid que apareix fa 300.000 anys i que domina gairebé tot el continent Europeu i part de l'Orient Mitjà des de fa 100.000 anys i fins fa 30.000'.

'Són homínids com nosaltres. Si pentinem un Neandertal, el vestim bé i el posem al metro, per exemple, passaria com una persona qualsevol'.

'A Catalunya tenim tres restes humanes. En aquesta exposició en tenim una, la Mandíbula de Sitges. Tenim moltes restes d'indústria lítica, restes d'ossos, de focs, d'aliments... Tenim molts jaciments d'aquesta època a casa nostra'.

'Sabem què menjaven, hem trobat restes culinàries d'ossos cremats i tenim restes dels animals que caçaven, de llavors i de pol·len que consumien. Sabem que vivien en un clima molt fred. Possiblement, a la zona de Catalunya el clima era similar al que té avui dia Dinamarca o el nord d'Alemanya'.

'S'organitzaven en petites bandes i tenien campaments centrals però es desplaçaven en el territori segons l'època. Eren nòmades i vivien en coves, en abrics i a l'aire lliure'.

'No són els nostres antecessors directes. S'extingeixen i nosaltres venim d'una mutació que arriba a Europa fa 40.000 anys i desplacem els Neandertals. Va haver-hi convivència i va quedar petjada neandertal en el nostre genoma'.

'Físicament, els Neandertals son més baixets, més adaptats al fred o més grassonets. Els Cromanyons, és a dir, nosaltres, els Sapiens Sapiens, som més esvelts o tenim el crani més arrodonit'.

'La mida del cervell és la mateixa però les connexions neuronals són més complexes en els Sapiens i donen més possibilitats de comprensió i cohesió mental. Ens imposem al Neandertal perquè tenim més cohesió del grup o tenien històries que els lligaven. Els Neandertals no ho tenien'.

'Els Cromanyons tenen una tecnologia més avançada i poden caçar de manera més efectiva. Això desplaça els Neandertals a zones més marginals'.

'Els Cromanyons tenien històries de cohesió que s'expliquen en les pintures rupestres i no tenim evidències que els Neandertals en tinguessin'.