El Consell de Governs locals reuneix les peticions per portar la reforma local al TC

El Consell de Governs Locals ha lliurat aquest dimarts a l'Ajuntament de Barcelona les peticions necessàries per portar la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL) al Tribunal Constitucional després de rebre 803 adhesions dels ajuntaments catalans, entre ells Sant Cugat, i 700 més de l'Estat espanyol. Això suposa superar el topall necessari per recórrer aquesta reforma al Constitucional, fixat en 1.159 ajuntaments de tot l'Estat espanyol, que representin uns 7,2 milions d'habitants. L'Ajuntament de Barcelona és l'encarregat de formalitzar el recurs perquè és el consistori amb més població.

El Consell de Governs Locals ha lliurat a l'Ajuntament de Barcelona una trentena de caixes que contenen la documentació de 803 ajuntaments catalans per portar la Llei de règim local del govern espanyol al Tribunal Constitucional. Aquesta és la quantitat que ara per ara ha rebut el Consell de Governs Locals, però s'espera arribar com a mínim als 855 consistoris del total de 947 ajuntaments catalans.

Els 23 consistoris de més de 50.000 habitants, entre ells Sant Cugat, i els 41 situats entre els 20.000 i els 50.000 han aprovat mocions per recórrer la reforma local al TC. El percentatge es redueix com més petits són els municipis, però mai baixa del 81%, que és la quantitat d'ajuntaments de menys de 500 habitants que han fet els tràmits necessaris per adherir-se a aquesta iniciativa.

Ara, l'Ajuntament de Barcelona reclamarà dictamen del Consell d'Estat a finals de la setmana que ve, i aquest tindrà dos mesos per pronunciar-se de forma no vinculant però sí preceptiva. Acte seguit, es procedirà a presentar recurs d'inconstitucionalitat davant del TC, sumant-se així al de la Generalitat i al del Parlament.

El president del Consell de Governs Locals i de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, ha constatat que un 90,28% dels ajuntaments catalans, la pràctica totalitat, donen suport a l'Ajuntament de Barcelona perquè lideri el rebuig del món local català a una llei 'retrògrada, que vulnera, ataca i atempta contra l'autonomia local i que va a fer mal als ciutadans'.