Els ajuntaments només podran prestar els serveis marcats per llei
El ministre de Cristóbal Montoro després del consell de ministres / Font: Font: Lamoncloa.gob
Política
Publicat el 26/jul/13 per Anna González
La reforma estatal de l'administració local elimina competències municipals i les limita en funció de la seva sostenibilitat econòmica. Així ho recull el projecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració local, que el consell de ministres ha aprovat aquest divendres. Els ajuntaments només podran prestar els serveis marcats per la llei i aquelles competències delegades que estiguin acompanyades de partida pressupostària i no suposin una duplicitat.
El projecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració local s'articula sota quatre objectius. Clarificar i simplificar les competències municipals per evitar duplicacions, racionalitzar l'estructura organitzativa, garantir el control financer i pressupostari, i afavorir l'activitat econòmica local.
El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha qualificat aquest divendres la reforma com a 'promunicipalista' i ha aclarit que vol posar les corporacions locals al lloc que es mereixen.
Cristóbal Montoro
És una reforma promunicipalista. Vol situar les corporacions en el lloc on es mereixen, ja que històricament se les ha tractat com a l'administració menor.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Competències locals
La reforma estatal vol posar fi a les competències 'impròpies' dels ens locals i precisar les seves competències pròpies. En aquest sentit, defineix quines són pròpies i quines delegades, tant per l'Estat com pels governs regionals, i només podran exercir les que estan previstes a la llei.
D'aquesta manera, atribueix als ajuntaments serveis 'd'interès exclusivament local' en matèria d'habitatge, turisme, serveis socials, sanitat i educació. En el cas dels serveis socials, els limita a l'avaluació i informació de situacions de necessitat o atenció immediata per exclusió social; mentre que en el cas de l'educació els hi atorga el compliment de l'escolarització obligatòria i la cooperació amb les administracions competents en l'obtenció de terrenys per a nous centres.
Només quan estigui garantida la prestació dels serveis obligatoris els ajuntaments podran prestar altres serveis, sempre que sigui sostenible financerament i no hi hagi duplicitats. Aquesta delegació de competències ha d'estar acompanyada d'una dotació pressupostària que cobreixi el 100% del cost i de garanties del seu cobrament sota la signatura d'un conveni.
A més, s'introdueixen mesures liberitzadores per afavorir l'activitat econòmica local, ja que no caldrà l'obtenció de llicència excepte aquelles que per la seva necessitat i proporcionalitat quedin justificades.
Terminis
El projecte també preveu uns terminis per a la reorganització de les competències. En matèria de salut, les competències relatives a la participació en la gestió de l'atenció primària corresponen a les comunitats autònomes i s'estableix un termini de cinc anys per materialitzar-ho. En el cas de la prestació de serveis socials, també ho atorga a les comunitats autònomes i marca un termini d'un any. Pel que fa a la inspecció sanitària, el termini serà de sis mesos i ho assumiran els governs regionals.
Racionalització del sector públic local
Un altre dels eixos de la reforma és racionalitzar el nombre i l'estructura del sector públic local com a mesura d'estalvi. Per això, es limiten les retribucions i els càrrecs de direcció en funció de la població.
En un municipi com Sant Cugat, amb més de 80.000 habitants, els càrrecs públics hauran de cobrar 25.000 euros bruts anuals. Això correspon al 25% del sou dels secretaris d'Estat, que és de 100.000 euros bruts anuals, tal com fixa el projecte. Pel que fa al nombre de càrrecs electes amb dedicació exclusiva, no podrà superar els 15, un requisit que Sant Cugat ja compleix. El personal eventual també estarà limitat en funció de la població i haurà de ser publicat, tot i que es potenciaran els funcionaris de carrera.
Control financer
Tots els ajuntaments tindran l'obligació de fer públic el cost 'efectiu' dels serveis que presten. De la mateixa manera, es reforça la funció interventora i s'habilita al govern espanyol per establir normes sobre procediments de control. A més, es regula el règim dels funcionaris estatals que seran seleccionats, formats i sancionats, en casos greus, per l'Estat espanyol.
Amb tot plegat, el govern espanyol preveu estalviar amb aquesta reforma més de 8.000 milions d'euros fins al 2019.
Altres aspectes
La reforma també preveu altres aspectes que en cas d'aplicació no afecten la nostra ciutat. És el cas de la potenciació de les diputacions per a la coordinació de la prestació de serveis mínims obligatoris en els municipis de menys de 20.000 habitants. En aquests casos, també s'incentiven les fusions voluntàries entre ens locals i s'augmenten les traves per a l'escisió i creació de nous municipis. A més, aquells que promoguin la gestió coordinada de serveis i generin uns estalvis mínims rebran més finançament.
Després de l'aprovació del projecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local pel consell de ministres, ara el text iniciarà la seva tramitació parlamentària.