Els ajuntaments deixaran de prestar serveis d'educació i sanitat en cinc anys

La reforma estatal de les administracions locals continua avançant amb l'objectiu de fixar les competències dels consistoris i evitar la seva duplicitat. La futura llei per a la racionalització i sostenibilitat de l'administració local aposta per reduir regidors amb dedicació exclusiva i càrrecs de confiança, així com fixar els salaris dels càrrecs electes. D'aquesta manera, els ajuntaments estaran controlats financerament per l'Estat espanyol, que limitarà els serveis que poden oferir, entre els quals no hi ha prestacions socials, sanitàries ni d'educació. Només els consistoris que compleixin amb els requisits de dèficit podran oferir serveis no obligatoris.

El consell de ministres ha iniciat aquest divendres els tràmits per a la reforma de l'administració local. Amb aquesta nova regulació, el govern espanyol vol clarificar les competències municipals, racionalitzar l'estructura, garantir el control financer i pressupostari, i afavorir la iniciativa econòmica privada.

Competències municipals

L'avantprojecte de llei busca deixar clares les competències locals exclusives per evitar 'duplicitats' amb altres administracions. La reforma recull que es donaran cinc anys a les comunitats autònomes per oferir els serveis en sanitat i educació que fins ara tenien els consistoris i un any per agafar les prestacions de serveis socials.

Només quan estigui garantida la prestació dels serveis obligatoris, les administracions locals podran assumir altres serveis no obligatoris. Això significa que aquells ajuntaments que no compleixin amb el límit de dèficit no podran exercir serveis més enllà dels obligatoris.

D'aquesta manera, la reforma proposa suprimir les 'competències impròpies' dels consitoris per a les quals no compten amb el finançament adequat.

Tot i així, es podrà delegar competències als municipis per una durada superior als cinc anys que haurà d'anar sempre acompanyada del finançament necessari. Per evitar l'impagament es permetrà la compensació de deutes entre administracions, renunciar a la delegació i l'Estat espanyol podrà retenir transferències a la comunitat que no pagui.

A més, el ministeri espanyol d'Hisenda sotmetrà a avaluació els serveis municipals per conèixer el cost real.

Racionalització de l'administració

Els pressupostos generals de l'Estat espanyol (PGE) fixaran el límit màxim que poden percebre els membres dels consistoris, tant per a personal públic i regidors, com per a directius d'empreses públiques, segons criteris de població. Així, s'estableix que el 82% dels regidors no cobraran, ja que redueix el nombre de regidors amb 'dedicació exclusiva', cosa que afectarà també el personal eventual.

A una població com Sant Cugat, els assessors no podran superar el nombre de regidors. A més, els regidors amb 'dedicació exclusiva' se situen en 15.

Amb relació al límit salarial, els alcaldes de les ciutats de més de 500.000 habitants tindran un sou màxim d'entre 95.000 i 100.000 euros anuals bruts. El salari es reduirà segons la població del municipi i en els més petits els batlles no cobraran. En el cas de la nostra localitat, el salari per a l'alcalde serà d'un màxim de 75.000 euros bruts anuals amb els complements inclosos.

Viabilitat de les EMD

Una altra de les accions que preveu la reforma afecta directament les entitats locals menors, com les EMD, i les mancomunitats. Aquestes administracions seran també avaluades per l'Estat espanyol i tindran un termini de tres mesos per presentar els seus comptes. En cas de no superar l'avaluació seran dissoltes i els seus serveis els assumiran les diputacions o els ajuntaments.

La reforma en xifres

El govern espanyol estima que l'impacte de les mesures suposarà un estalvi de més de 7.000 milions d'euros fins el 2015. D'aquest total, el 31% correspon al canvi en les competències locals, el 46% a l'eliminació de duplicitats, el 2% a la limitació en el personal eventual i alts càrrecs i prop del 20% a la redimensió del sector públic local.

Afectació a les administracions catalanes

Catalunya està pendent de l'entrada al Parlament d'una llei pròpia de reforma de l'administració local. El govern espanyol ja es va comprometre a respectar la futura normativa catalana.