Núria Fernàndez, sobre el quart CAP: 'La Generalitat ha dit que amb l'hospital de dia n'hi ha prou per ara'

L'hospital de dia que la Generalitat té previst construir a Rubí, i que també donaria servei a Sant Cugat i Castellbisbal, és el pla més immediat, de moment, a la nostra ciutat en equipaments sanitaris. Això va traslladar la conselleria en una reunió divendres passat amb l'Ajuntament, on la regidora de Salut, Núria Fernàndez, va reivindicar el quart CAP en vorejar ja els 100.000 habitants. Tot i així, Fernàndez sosté que l'hospital de dia, que encara no ha entregat el pla funcional, 'seria una forma de tenir un quart CAP'. En la ronda d'entrevistes de Cugat Mèdia als regidors de govern, Fernàndez ha explicat novetats en Política Lingüística com la futura creació del Pacte Local per la Llengua, una bústia per denunciar discriminacions lingüístiques i el trasllat a Sant Cugat de la seu territorial del Consorci per a la Normalització Lingüística. La regidora també ha avançat una reformulació de l'Oficina del Voluntariat i la celebració d'una trobada d'entitats al novembre. Com a presidenta del consell de barris de les Planes, la juntaire s'ha reunit aquest dilluns amb les famílies descontentes amb el canvi de model del casalet, mentre aborda queixes endèmiques dels veïns: manca de neteja i manteniment, i deficiències en transport.

(Aquesta entrevista es va enregistrar el 14 d'octubre)

És el primer mandat en què trobem una regidoria de Política Lingüística?
Hem començat amb una regidoria que és nova. Els inicis són difícils, hem de saber cap a on anem, el que volem, com fer-ho, i per tant, aquest primer any ha estat un any molt de treballar-ho, de buscar informació, de saber jurídicament què es pot fer, què no es pot fer. I a partir d'ara tenim moltes coses per explicar perquè la gent comenci a veure que ja ens hem posat en ferm i que a la ciutat valorem molt que el català sigui la llengua principal de Sant Cugat.

Una de les iniciatives més destacades va ser crear la Taula del català amb diverses entitats i molts agents. Volen reforçar-la amb un Pacte Local per la Llengua.
La setmana passada vam tenir una altra vegada reunió amb la Taula pel català. Vam explicar a la taula tot el que estàvem fent. Perquè de vegades si no s'explica sembla com si no es fes res. Una de les coses que estem preparant amb la taula és aquest Pacte Local per la Llengua. Des de la Generalitat s'està treballant i esperem que en breu ja es pugui presentar el Pacte Nacional per la Llengua, però creiem que Sant Cugat és tan important que ha de tenir el seu propi pacte.

Una de les propostes que vam explicar és aquest Pacte Local per la Llengua de Sant Cugat. on puguin entrar tothom, no només les entitats també clubs esportius, comerços, empreses, AFA... Tots són benvinguts en aquest nou pacte i esperem que aviat començarem a fer una comissió de treball. Perquè tothom digui el seu parer i cadascú digui els temes que creu que són més importants, que entrin en aquest pacte i esperem que aviat començar a treballar-lo i que tothom que vulgui s'hi adhereixi.

Amb una regidoria de Política Lingüística, quin creu que ha de ser el rol de l'administració pública en termes de l'ús del català?
Primer de tot, fer que la llei es compleixi. Hi ha una llei tant del Codi de Consum de Catalunya com una llei del català. I nosaltres aquí com a Ajuntament tenim el RUIC, que és el Reglament d'Ús Intern del Català, que s'ha de treballar perquè sigui efectiu.

Estem treballant en una actualització perquè és de l'any 96. Però tot i ser de l'any 96 és un reglament que està molt avançat i creiem que és molt oportú actualment. tot i així el volem actualitzar. I per tant, des de l'Ajuntament, hem de fer que aquestes normatives, que són unes reglamentacions que estan escrites i que existeixen, siguin efectives.

La Taula pel català té l'encàrrec de fer propostes de millora de l'ús social del català a partir de les conclusions del Consell de Joves. Les dades del consell exposaven que la meitat dels joves quan surten de les aules abandonaven el català. La Taula ha arribat a la mateixa conclusió?
El Consell de Joves, que va fer una enquesta, va presentar els resultats a la Taula pel català. Aquí veiem el que dius, que els joves, ja no només és quan surten de l'aula, és que fins i tot a la mateixa aula... L'altre dia vam estar reunits amb diferents personals de les escoles. A la mateixa aula, a la classe ja parlen en castellà. Encara que el professor parli en català, s'hi dirigeixen en castellà. Per tant, la feina és important. Ja no diguem als patis i quan surten i en els clubs esportius. En els clubs esportius també tenim una problemàtica molt forta. Tots saben català, perquè tothom sap català.

I tenim una ciutat de les que més es parla català a Catalunya.
Exacte, però l'ús social, l'ús de fomentar que els nens entre ells parlin català, això és la feina més gran que hem de fer en aquests moments. Què passa? Que els nens, tot el que són xarxes, tots els jocs en línia, tots són en castellà, o en anglès. I aquí tenim una problemàtica. Ells valoren l'oci en castellà, no valoren l'oci en català.

Aquí què hem de fer? Buscar noves eines i noves coses perquè els nois vegin que l'oci és català, no només en castellà. Des de l'Ajuntament és difícil, però ho treballarem, perquè ara estem treballant un protocol del català en l'esport, perquè una de les coses que es va entrar en un dels darrers plens era que qualsevol entitat esportiva que necessiti un espai o qualsevol entitat han de tenir un protocol escrit i oral en català.

I ara estem treballant en aquest protocol i de la mateixa forma que els exigim que tinguin aquest protocol, des de l'Ajuntament estem treballant en un protocol marc perquè molts no saben com fer-ho, Volem presentar-los a totes les entitats esportives. Perquè l'Ajuntament els pugui cedir espais hauran de tenir aquest protocol.

Per tant, comencem per aquí, una mica exigint. Les coses, quan s'exigeixen si no hi ha darrere algú que ho controli, de vegades queda en paper mullat.

Crearan una bústia per denunciar casos de discriminació lingüística.
Exacte. Estem treballant-ho jurídicament com es pot fer, des de l'OAC i des d'informàtica, per fer aquesta bústia que no serà anònima. És important que quan algú faci una denúncia puguem saber quina persona és perquè de vegades no vinguin falses denúncies o que no enviïn coses que no són.

En sanitat he rebut mails de gent particular al meu mail dient que han anat a tal centre, no els han volgut atendre, el fet d'ells parlar en català, els han dit que no, que havien de parlar en castellà. Totes aquestes discriminacions que puguin arribar a una bústia i des d'allà poder-les treballar.

Per suposat, no podem exigir que la gent parli en català, però sí mirar de fer un enteniment. En sanitat si hi ha alguns metges que són nouvinguts i no entenen el català, des de l'Ajuntament posem a la seva disposició cursos especials de sanitat per a aquesta gent. Si és un comerç, un restaurant o un bar, posar-los aquests cursos que són gratuïts perquè puguin aprendre el català i puguin almenys entendre i poder parlar en català.

Tenen quantificats els casos? Si creen aquesta bústia podran tenir un mesurador per veure fins a quin punt aquesta situació que exposen és preocupant o no.
Sí, però pocs. M'arriben a mi per WhatsApp. La gent moltes vegades es queixa, però no ens fan arribar aquestes queixes. Per tant, aquesta bústia serà una bústia perquè tothom pugui queixar-se. De vegades queixar-se o també perquè no, per dir: "Mira, en aquest kebab on tots eren de fora han parlat en català!". Això també, agrair-ho, per què no?

Sant Cugat és dels pocs municipis, com Girona, Terrassa, Vic i Reus, que tenen una regidoria pròpia de Política lingüística. Ja s'han reunit amb el conseller de Política Lingüística, el santcugatenc, Francesc Xavier Vila?
Amb Vila vaig estar reunida, aquí a l'Ajuntament, el mes de juny, abans que fos conseller, perquè ell era el director del Consorci per la Normalització Lingüística. És una persona que és lingüista, és filòleg. Estic molt contenta que sigui ell el nou conseller perquè no comença de zero, sinó que ha estat treballant i té les idees molt clares. Hem demanat una reunió amb ell, esperem que sigui al més aviat possible.

La retolació en català ja l'aborden amb la Taula de comerç. Això com ho pensen desenvolupar partint de l'argument del seu partit que el català no sigui una llengua imposada, sinó que sigui una opció "natural i atractiva" per als castellanoparlants.

Hi ha el Codi de Consum Català, que és un codi que té rang de llei i, per tant, és d'obligat compliment. Vam fer ja una reunió amb els companys fa mesos per treballar com fem que aquest codi es compleixi. Hem començat amb què les noves llicències que es donin hauran de seguir la reglamentació del Codi de Consum de Catalunya. Per tant, no es donarà el vist-i-plau si la retolació mínima no és en català.

Pot ser en català, castellà, en anglès... Però ha de ser mínim en català. Per tant, ara en totes les noves llicències es controlarà això. I després anirem fent inspecció de les llicències. El que farem primer, a tot el que ja està obert, és informar del codi, que la gent sàpiga que han de seguir-lo. I en principi, no hi haurà encara multes ni res de tot això.

Obro un comerç a Santiago Rusiñol i no compleixo amb aquesta normativa. Què passaria?
Primer se'ls va informant i se'ls dona un temps perquè vagin canviant i després ja mirarem com anar-ho fent. Hem començat amb les noves llicències i tot la resta anirem treballant-ho. Estarem també mirant si poder fer un enviament de correu a tots els comerços i restaurants perquè rebin el codi i vegin quina és la reglamentació que han de seguir.

Vostè és voluntària per la llengua?
Sí.

Un novetat important per a la ciutat serà el trasllat a Sant Cugat de la seu territorial del Consorci per la Normalització Lingüística, fins ara ubicada a Cerdanyola.

Al Consorci per a la Normalització Lingüística formem part del Vallès Occidental 3. Està format per Cerdanyola, Sant Cugat, Ripollet, Badia, Barberà, Montcada. I Sant Cugat, com és la que aporta més diners, tenim la presidència. Quan vam parlar amb Vila, abans de ser conseller, vam estar parlant sobre que Sant Cugat fa molta més aportació de diners i no només això, sinó que té moltes més peticions de cursos i té molt més habitants que Cerdanyola.

Vam demanar que la seu del Consorci passés aquí a Sant Cugat i ens van dir que sí. Això a nosaltres ens ajuda? Sí. Tindrem més serveis, més personal i esperem tenir més cursos perquè actualment en tots els cursos només hem tingut una o dues persones en llista d'espera. A Sant Cugat hem pogut donar tot el servei de la gent que ha fet una petició de cursos en el consorci. En principi seguirà a la Casa de Cultura.

Vostè és regidora també de Salut. A punt de fregar els 100.000 habitants. Són partidaris d'un un quart cap a la ciutat?

Sí, sí, clar, per suposat, sempre volem un quart CAP. Per altra banda estem esperant el Centre d'Alta Resolució (CAR), que seria, si el tenim aviat i estant molt a prop de Sant Cugat... Seria una forma de tenir un altre CAP, perquè al final allà també hi haurà metges, hi haurà especialistes. I d'una forma seria també tenir aquest CAP més a prop de Sant Cugat. Ara, la petició del quart CAP també la vaig fer, però això ja em sembla que va quedar una mica... que no ens van fer cas... Bé, ens van dir que amb el CAR ja n'hi havia prou per ara.

Vol dir que ja s'ha reunit amb la conselleria.
Sí, em vaig reunir el divendres. No, amb la consellera, sinó amb el director de la zona.

Posats a tenir llum verda per fer un quart CAP, estarien d'acord en fer-lo al barri del Sant Francesc-Monestir, que és el que sosté el PSC local, partit que ara governa a la Generalitat?
Encara no ho hem parlat, això. Perquè el més important en aquest moment és que es faci el CAR. Llavors, si fem el CAR, ja també treurà una mica de volum als altres CAP. Per tant, esperem una mica com evoluciona el CAR, que ara també tenim nova conselleria, nou director d'aquí del Vallès, per tant, a veure com va la cosa.

Sobre l'hospital de Rubí ha dit "que seria una forma de tenir un quart CAP", però no substitueix la funció d'un Centre d'Atenció Primària.
No, no el substitueix.

Llavors què ha volgut dir?
No, no dic substituir. El que passa és que allà hi haurien especialistes. Clar, seria més fàcil, de vegades en els CAP, no ho sé, ara estic parlant així, en els CAP tenir el que és més medicina general i alguns especialistes. Al centre d'alta resolució hi hauria no només els especialistes, sinó que hi havia radiologia, hi havia anàlisi, seria més complet. Però tot això és una de les coses que vam demanar en el seu moment: que ens donessin tots els serveis que hi hauria en el nou CAR i no se'ns va fer arribar mai.

Tot i que tenim aquest hospital lleuger, vostès continuen mantenint en els seus plans demanar l'inicial l'hospital de referència?
Nosaltres, sí. Passa que com ens van dir que hi havia aquesta possibilitat, que a l'hospital de referència ens van dir que no... Llavors, a veure, si hi ha aquesta possibilitat de l'hospital lleuger, agafem-nos a ella, però seguim reivindicant a l'hospital. El pla funcional, encara no el tenim.

Com està funcionant la Taula de sanitat?
És una taula molt interessant i és a nivell de treball. Hi tenim la Marea Blanca, els pensionistes, les tres directores dels CAP, tenim la delegada de les oficines de farmàcia d'aquí de Sant Cugat. Tenim també la directora d'atenció primària de la MútuaTerrassa i el director del CatSalut de l'àrea de Sant Cugat. I a més, les nostres tècniques. I en aquesta taula de sanitat, que no de salut, perquè l'Ajuntament no hi tenim competències, però és una taula de diàleg.

Si anem a la residència Santa Rosa, allà hi funciona ara un servei gratuït d'odontologia.
Ja ho estem fent. És un pacte, perquè no hi ha res escrit ni res. La UIC, la Universitat Internacional de Catalunya d'Odontologia, té moltes ganes d'ajudar Sant Cugat. Vol tenir serveis comunitaris aquí i nosaltres, encantats. Ens van proposar fer una proposta a la gent gran enllitada, que tenen unes capacitats cognitives molt degradades.

Tractar les boques d'aquesta gent, perquè si hi ha un bon tractament de la boca s'eliminen els problemes gastrointestinals, però també els pulmonars. La boca és una via d'entrada de molts microorganismes que van a nivell pulmonar. La gent gran té molts problemes enllitada, té les capacitats cognitives molt degradades, no poden expectorar, i el fet de netejar la boca i tot això els funciona.

A la residència Santa Rosa, durant dos mesos, cada dimarts, van 19 odontòlegs que estan fent el màster i agafen totes les persones de la residència, els miren la boca, els tracten, El que no fan és empastaments ni res d'això, sinó que el que fan és mirar la boca com la tenen perquè puguin menjar més correctament. És un treball molt de grup, entre els odontòlegs, els psicòlegs, el personal de Santa Rosa... I les famílies, encantades.

I de cara als joves, quines polítiques tenen pensades de promoció de la salut?
A principi d'any vam fer un conveni amb la Diputació per un tema d'oci nocturn dels joves. Cada divendres a la zona de la rotonda que hi ha davant, del Teatre, el Bocca i la zona d'oci nocturn, quan els menors d'edat poden entrar-hi hi havia molts problemes de drogues, d'alcohol, etcètera. Hem posat una carpa que fins al mes d'octubre s'acaba, després mirarem si podem continuar, amb tot de personal que està acreditat per parlar i per explicar tot sobre consum de drogues i alcohol, malalties d'origen sexual...

En un principi els joves eren una mica reticents, ara hi ha cues. Com els nois que estan allà son formadors, no jutgen sinó que els expliquen, se'ls han fet seus. I de veritat que ha estat una experiència molt profitosa. Esperem tenir més dades sobre com han anat totes aquestes coses.

I sobre les caques de coloms al pati de l'escola Turó de Can Mates, tenim una solució?
Sí, també vam anar-hi fa una setmana a veure-ho exactament, perquè nosaltres vam posar, des de prevenció de la salut unes punxes perquè els coloms no s'hi posessin. Els coloms són tan simpàtics i tan seriosos que es posen sobre les punxes, no els hi fas res. Al final la solució és posar xarxes. La façana fa més de 40 metres, haurem de posar una xarxa de 40 metres en tota la façana, i no només en la zona on s'hi posen ara.

Parlem de voluntariat. Actualment 715 persones estan vinculades a l'oficina del voluntariat, una dada que va creixent arran de la pandèmia. A nivell local el voluntariat esdevé una estructura de ciutat?
Exacte. Una de les idees que estem començant a treballar és donar-li un aire totalment nou a l'Oficina de voluntariat.
Més que dir-li Oficina de voluntariat, és fer una Oficina d'entitats. I dins de l'Oficina d'entitats que hi hagi la part de voluntariat, una part també que s'hagi d'acompanyar les entitats a l'hora de captar a fons... Una mica, no només que sigui voluntariat, sinó una mica d'ajuda a totes les entitats.

Sovint aquestes entitats exposen que la seva feina no es visibilitza prou més enllà de celebrar cada 5 de desembre el Dia del Voluntariat...
El dia 16 fem unes jornades per a totes les entitats que vulguin per ensenyar-los a captar fons. Podríem dir captació de fons de qualsevol forma. Ara començarem a mirar d'ajudar-los. Després també el dia 9 de novembre farem una trobada de totes les entitats des de l'oficina de voluntariat també per veure com podem fer aquesta visualització, què podem fer entre tots i que ens donin idees i entre tots treballar-ho conjuntament.

Anem a les Planes. Vam tenir un Consell de Barris una miqueta convuls. Vam tenir famílies amb pancartes demanant posar remei a aquest canvi de gestió del Casalet, que va passar de mans de cultura a drets socials. No han quedat contentes.

Hi ha concessió i, a més, hi ha la nova llei que diu que les persones que han d'estar allà han d'acreditar uns estudis.
exactament avui (14 d'octubre) hi ha una reunió amb el regidor de Drets Socials; la directora de l'àmbit, Maria Ferrer, que és la que porta tot aquest tema, els tècnics, amb les famílies, per abordar el tema plegats. Actualment només hi ha dos nens inscrits en el casalet, però mirarem si podem, tal com em vaig comprometre en el Consell de Barris, vam dir de fer un monogràfic, de treballar-ho, això és el que em vaig comprometre.

La paraula "monogràfic" l'hem sentit molt a les Planes. És un districte on denuncien des de fa molt de temps problemes a la freqüència d'autobusos, a la neteja, en el manteniment... i el "monogràfic" sovint és la resposta per a uns veïns que estan enfadats.
Amb relació a la neteja, hi ha aquesta nova licitació. Una de les coses que hi ha en aquesta nova licitació és que hi haurà una neteja especial per a aquests barris de muntanya, com és la Floresta i les Planes. Per tant, esperem que tot això ja es tingui en compte. Per això es va fer el monogràfic, perquè se'ls va explicar que hi haurien posat els contenidors, que serien diferents, la freqüència seria diferent... Els camions també haurien de ser més petits per poder passar per allà per netejar.

Contenidors anti-porcs senglars?
Això, clar, quan hi hagi una nova empresa ja ho veurem. Això són clàusules que se'ls ha posat. I encara no sabem, no sé si s'ha obert, encara que no s'ha obert el sobre i per tant no sé quina és l'empresa. Estarem pendents. Tenen tota la raó. De vegades es queixen molt de les fulles i tot això, però això no és brutícia, ja ho sé, és el que és viure dins un parc natural, que hi ha molts arbres i clar...

Sí, però han de tenir els mateixos serveis que la resta de la ciutadania, tot i viure en una muntanya.
Per descomptat, però, de vegades hem de tenir en compte això. Sobre els autobusos, la freqüència allà... No només això, sinó que els autobusos no pugen, estan tan fets malbé, estan degradats, que no pugen. A vegades les pujades d'allà a les Planes, tenim uns carrers amb molt descens, també s'ha de mirar. Estem amb els tractes amb l'AMB, estem treballant. Han d'assumir la gestió i estar pendents.

I la reformulació del bus a demanda pendent?
Ja ho sé que sembla que "ho estem treballant" tot, però és així.

Però el "mentrestant" com es resol?
Sobre el bus a demanda, el problema que tenim és que se'n va cap a Sol i Aire, fa molta volta, per això s'ha de mirar. Hi ha unes coses que estem treballant també des de via pública, a veure si podem canviar-ho. Perquè en el bus a demanda, la freqüència la podem posar nosaltres. El que no podem canviar són els autobusos, això sí que encara estem esperant l'AMB que assumeixi la gestió.

Can Borrull. La urbanització d'aquest sector de les Planes, amb 18 anys de reivindicacions veïnals, encara està pendent de la legalització. En quin punt estem?
Es porta des d'Urbanisme.

I a l'espai Pere Grau hi haurem d'anar amb paraigua?
Aquest matí (14 d'octubre) acabo de tenir una reunió per al tema de les goteres també. I hem de mirar-ho. El problema de l'espai Pere Grau és que està molt mal fet. Hi ha goteres perquè la fusta s'està fent malbé, qui ho va fer ho va fer fatal.

Era responsabilitat del seu excompany Joan Puigdomènech...
Exacte, el senyor Puigdomènch (riu). Sí, sí, perquè això és l'Escola d'Arquitectura. Ara estàvem mirant si encara hi ha possibilitats perquè s'ha de canviar tot. El problema és que està mal enganxat i cau l'aigua, es queda entollada, es degrada la fusta i hi ha problemes perquè pugui caure aquella fusta.

Llavors ho tenen tancat d'alguna manera?
No, però s'hauria de mirar. Els tècnics han d'anar a mirar com està el tema. Perquè per pujar dalt, el problema és que no aguanta perquè hi hagi una persona. Per tant, hauríem d'agafar unes grues o alguna cosa per pujar-hi.

Hi veu un problema de seguretat a la zona?
Això ho han de dir els tècnics. Jo no soc tècnica.