Inicia sessió 
Registra't
L'exconseller santcugatenc, Raül Romeva, en una imatge d'arxiu / Foto: ACN (Marta Vidal)
Argumenta que la noció tradicional de patrimoni personal no només inclou l'actiu (bens i drets susceptibles d'estimació pecuniària), sinó també el passiu (deutes i obligacions). La resolució posa l'exemple d'un funcionari que contracta la celebració del banquet de casament d'un fill, assumint una obligació de pagament. "Si abona l'import amb fons públics, l'obligació que es trobava en el passiu desapareix, el patrimoni (actiu i passiu) s'incrementa i el funcionari s'enriqueix personalment en aquest import", indica.
Aplicant-ho al cas concret de l'1-O, subratlla que el conseller que "fora de les seves competències governatives i sense ni tan sols possibilitat potencial d'haver inclòs aquestes despeses en partida pressupostària", contracta la impressió i difusió d'anuncis, la compra de cartells, la distribució de sobres, l'estància d'observadors internacionals i ho fa per a un fi, "contrau l'obligació del seu abonament i conseqüentment el seu patrimoni personal correlativament decreix amb l'obligació assumida per aquest import". "Si a continuació ho abona amb fons públics i transfereix la càrrega a la comunitat autònoma, el seu patrimoni personal (actiu-passiu) s'incrementa amb els imports que es va comprometre a abonar i s'enriqueix personalment en aquelles xifres", afegeix.
Avisen que l'aplicabilitat mecànica del dret és pròpia dels absolutismes
Els magistrats avisen que les lleis "no poden interpretar-se com un mandat verbal dirigit pel poder polític als jutges", i remarquen que l'imperi de la llei "només pot garantir-se un cop el text legal publicat és sotmès a una interpretació judicial". "La imatge del jutge com a boca muda que ha de limitar la seva funció a proclamar conseqüències jurídiques que flueixin de la literalitat de la norma representa una imatge passada de moda que els recurrents presenten ara com l'ideal democràtic d'una justícia respectuosa amb el poder legislatiu", continuen.El Suprem afegeix que els termes en què s'ha publicat la llei d'amnistia "no degraden aquesta sala a la condició de simple vehicle formal per a una resposta algorítmica, aliena a l'hàbit de l'argumentació que presideix les seves deliberacions". La sala rebutja "l'aplicabilitat mecànica del dret", i subratlla que és una teoria que ha "captivat els absolutismes al llarg de la història".
En aquest sentit, constata que "no n'hi ha prou amb la voluntat política per amnistiar un fet". "És necessari que el text legal que tradueix aquell ideari defineixi el seu àmbit objectiu amb la precisió reforçada que és exigible a una norma que tan radicals efectes produirà en principis estructurals del procés penal", remarca la resolució del Suprem.
Pel que fa a l'al·legació de les defenses que argumenten que la llei d'amnistia s'ha d'interpretar en el sentit més favorable al reu, replica que la interpretació i aplicació de les normes excepcionals "no tenen res a veure amb el principi pro reu", tal com estableix l'article 4.2 del Codi Civil. Aquest principi, manté, s'ha d'aplicar quan el jutge tingui dubtes respecte a la suficiència probatòria d'una condemna, que no és el cas.
Una magistrada veu una "entelèquia" dir que hi ha benefici
La sala que ha emès la resolució està formada per Manuel Marchena (president i ponent), Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana Ferrer. Aquesta última ha emès el vot particular discrepant, que defensa que cal atendre el mandat emanat del legislador, que té "l'inequívoc propòsit d'amnistiar l'aplicació de fons públics a la celebració dels referèndums del 2014 i 2017".Ferrer considera que els exemples que posa la resolució "poc tenen a veure" amb el cas de l'1-O. "En aquest cas no pot apreciar-se l'ànim d'obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial, previst com a causa excloent de l'amnistia, ni encara menys que aquest benefici es materialitzés", diu la magistrada.
Al seu parer, el raonament de la resta "es mou en el terreny de la ficció jurídica" i considera que l'increment del patrimoni que s'assenyala és una "entelèquia".
"No podem apreciar un altre benefici personal que el de donar satisfacció a un projecte polític legal", continua Ferrer, que considera "alambinada" la interpretació que fa la sala de forma majoritària. "Podem discutir la constitucionalitat de la llei o la seva adaptació al dret comunitari, però el que no podem els jutges és fer interpretacions que impedeixin la vigència de la norma", conclou.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.