L'amnistia es fa esperar per als santcugatencs afectats per causes judicials del procés
Bona part de les causes estan pendents de la interpretació del Tribunal Constitucional
Imatge d'arxiu d'una urna de l'1-O / Foto: ACN
PolíticaPublicat dimarts per Anna González
Els cinc santcugatencs afectats per causes judicials vinculades al procés independentista i a la celebració del referèndum de l'1-O encara hauran d'esperar per veure els efectes de la Llei d'Amnistia. La norma; fruit de l'acord del PSOE amb Junts i ERC i aprovada amb el suport també de Sumar, Bildu, PNB, Podemos i BNG; exonera de tots els actes comesos entre l'1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023. Per tant, inclou les consultes del 9-N i de l'1-O, tot i que deixa fora actes de terrorisme segons la directiva europea, delictes que hagin provocat mort o lesions greus i tractes inhumans. Tot i aquests supòsits, la llei, que ja ha superat els dos mesos de termini marcats per a la seva execució, encara no s'ha aplicat a la gran majoria de processos que afecten santcugatencs i estan parats a l'espera de la resolució de les diferents qüestions d'inconstitucionalitat presentades al Tribunal Constitucional (TC) o prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Aquest dilluns s'ha viscut el darrer episodi amb el rebuig del Tribunal Suprem de tots els recursos i, per tant, manté que no aplicarà l'amnistia per als delictes de malversació.
L'exconseller santcugatenc va formar part del govern que va impulsar l'1-O. Va ser empresonat el mateix 2017 i condemnat el 2019 pel Tribunal Suprem (TS) a 12 anys de presó i 12 d'inhabilitació absoluta per sedició amb un delicte de malversació de fons públics agreujat per quantitat. El 2021 va ser indultat, però només de les penes de presó, mentre que la d'inhabilitació s'ha mantingut, tot i la revisió de la sentència a conseqüència de la reforma del Codi Penal. Amb l'amnistia, haurien de caure tots els delictes i penes, però el Tribunal Suprem no ho ha aplicat a la malversació. De fet, just aquest dilluns s'ha sabut que el TS ha rebutjat tots els recursos presentats en aquest sentit, un d'ells del mateix Romeva. Ara com ara, Romeva continua inhabilitat fins al 2030, a l'espera del pronunciament del Tribunal Constitucional sobre les qüestions plantejades i dels recursos presentats.
L'exconsellera santcugatenca també va formar part del govern de Carles Puigdemont, amb qui va marxar de l'Estat espanyol després del referèndum de l'U d'Octubre. Des del 2019 ha exercit d'eurodiputada per Junts per Catalunya, fins a les eleccions europees d'aquest any. El març de 2023 va tornar a Catalunya, després que la reforma del Codi Penal suprimís la sedició i quedés acusada només per desobediència, que no comporta penes de presó. Llavors va ser detinguda i va quedar en llibertat provisional fins a la seva citació davant el tribunal. Poc després, va deixar plantat el Tribunal Suprem i el jutge instructor va emetre una ordre de detenció nacional contra ella. Ponsatí està ara a l'espera de conèixer el tribunal que portarà la seva causa encara oberta, ja que, a més, es dona la circumstància que no és eurodiputada i, per tant, ja no és aforada.
L'exconsellera de Cultura, la santcugatenca Natàlia Garriga, està investigada per un presumpte delicte de desobediència pels preparatius de l'1-O. En aquell moment, era directora de Serveis de la Secretaria General de Vicepresidència. La seva causa l'ha portada el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a aforada -en qualitat, fins ara, de consellera-, i ja ha rebut diverses peticions d'amnistia. Així i tot, de moment, el tribunal no l'ha aplicat perquè ha presentat una qüestió prejudicial al TJUE, així com una qüestió d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional.
L'exsecretari general del Diplocat també està pendent de l'aplicació de la Llei de l'Amnistia al seu cas. Royo és un dels excàrrecs de la Generalitat investigats tant a la 'Causa d'Exteriors' per la consulta del 9-N, com a la vinculada als preparatius de l'1-O per un presumpte delicte de malversació i falsedat documental. Malgrat que la instrucció del cas d'exteriors va ordenar el sobreseïment parcial de la causa, l'Audiència de Barcelona va optar per mantenir la investigació i l'ha reenviat al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona que aglutina tot el procediment de l'1-O i que haurà de concretar l'aplicació de l'amnistia.
El cap de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont ha estat implicat en quatre causes judicials diferents vinculades al procés. Dues d'elles estan tancades. Es tracta del cas per terrorisme 'Tsunami', que l'Audiència Nacional ha arxivat per un error del jutge Manuel García-Castellón, i la causa per malversació i prevaricació relacionada amb un viatge a Nova Caledònia que jutjava l'Audiència de Barcelona i que sí que ha quedat amnistiada.
El santcugatenc té encara dos procediments més pendents, vinculats al jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona amb el titular Joaquín Aguirre al capdavant. Són l'anomenada 'trama russa' per alta traïció, que el jutge ha traslladat al Tribunal Suprem, i el cas per revelació de secrets, al qual encara no s'ha pogut sol·licitar l'amnistia.
Llei d'Amnistia
Segons la llei que va entrar en vigor l'11 de juny, els jutges i tribunals tenien un termini de dos mesos per aplicar-la. Aquest temps ja ha expirat i encara queden pendents bona part de les causes. A les qüestions d'inconstitucionalitat o prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) presentades pels jutges -com el Tribunal Suprem o el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya-, se sumen les iniciatives presentades per governs i parlaments autonòmics, majoritàriament del PP.Des del Constitucional indiquen que primer s'abordarà la resolució de la qüestió de fons de la Llei d'Amnistia presentada pel Tribunal Suprem, que ja ha estat acceptada, i que esperen resoldre en un termini d'entre sis mesos i un any. La resta de recursos es faran per separat.