El Congrés aprova definitivament la llei d'amnistia amb 177 vots a favor i 172 en contra
Cinc santcugatencs podran beneficiar-se d'aquesta nova llei
El ple del Congrés dels Diputats aquest dimecres durant l'aprovació de la Llei d'Aministia / Foto: Congrés dels Diputats (ACN)
PolíticaPublicat el 30/maig per Acn
El Congrés dels Diputats ha aprovat definitivament aquest dijous, 30 de maig, la llei d'amnistia. Després de cinc mesos de tramitació i d'un veto del Senat, la llei ha obtingut 177 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, Podem, PNB, BNG i Ábalos) i 172 en contra (PP, Vox, CC i UPN) i ha quedat llesta per a la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Un cop publicada al BOE, la norma quedarà en mans dels jutges, que disposen de dos mesos per aplicar-la, però que tenen la possibilitat també de plantejar qüestions prejudicials a la justícia europea per entorpir el procés. En el transcurs del ple, la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso ha anunciat un recurs al Constitucional.
L'aprovació, que afectarà a cinc santcugatencs, s'ha fet efectiva després d'un debat que ha durat poc menys de dues hores i que ha anat seguida d'una votació nominal i a peu dret. Des de les forces que donen suport a la norma han celebrat la llei qualificant-la "històrica" i, segons el PSOE, necessària per facilitar un canvi de cicle en la política espanyola. L'independentisme català, en canvi, ha remarcat que l'amnistia suposa un acte imprescindible de reparació de les "injustícies" comeses durant la "repressió" al procés independentista.
ERC i Junts hi veuen un acte de "reparació" i derrota del 78
Als seus torns d'intervenció, Junts i ERC han celebrat l'aprovació de l'amnistia, però han recordat que el seu objectiu final no és la desjudicialització ni la normalització política a Catalunya, sinó la independència. En primer lloc, ha parlat la portaveu de Junts Míriam Nogueras, que ha qualificat la llei de "victòria democràtica", però ha advertit que aquesta no és una norma "de pacificació", sinó "de reparació".El portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, que ha manifestat que la llei representa "la primera derrota del règim del 78" i és el resultat de la força del sobiranisme quan actua unit. A més de situar el referèndum com el pròxim objectiu a assolir, Rufián s'ha dirigit als "demòcrates espanyols" i els ha demanat que estiguin atents a la resposta que el "partit judicial" doni a la llei. "L''a por ellos' era en realitat un 'a por todos'", els ha avisat.
En mans dels jutges
Després de la votació d'aquest dijous, la llei d'amnistia passarà al despatx del rei Felip VI, que l'ha de refrendar per complir amb el darrer pas formal abans de la publicació de la norma al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Superats aquests passos reglamentaris, l'amnistia quedarà en mans dels jutges que tenen causes relacionades amb el procés. Ells seran els encarregats de dictar "l'aixecament immediat" de les mesures cautelars que pesen contra els investigats pel procés, i també l'extinció de "totes les ordres de detenció internacionals i estatals".Amb tot, els magistrats poden presentar també qüestions prejudicials sobre aquest punt amb l'objectiu d'aturar l'aplicació de la norma, tal com recomana la guia anti-amnistia de 126 pàgines que l'autodenominada Plataforma Cívica per la Independència Judicial va fer arribar a tots els jutges de l'Estat a través del correu corporatiu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la setmana passada.
Del resultat d'aquestes maniobres en depèn l'aplicació de la norma a centenars d'encausats i condemnats pel procés (372, segons el ministre de la Presidència, Félix Bolaños). Entre aquests, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, així com els exconsellers Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i el santcugatenc Raül Romeva, que deixaran d'estar inhabilitats. També hi ha altres santcugatencs afectats com Clara Ponsatí, Natàlia Garriga, Albert Royo i Josep Lluís Alay.