Inicia sessió 
Registra't
Sant Cugat ja és conegut en molts àmbits i és referent a nivell europeu per molts temes. Temes empresarials i d'innovació industrial perquè tenim un teixit molt potent d'empreses líders. En aquest sentit, internacionalment ja és conegut, i també des del punt de vista acadèmic i des del punt de vista social. Però sí que és cert que volem alinear totes les accions que puguin ajudar a visibilitzar i atraure oportunitat, ja sigui a escala de poder portar recursos o de poder estar present en aquells espais on, realment, hi puguem ser i de manera planificada. Per tant, des d'aquest punt de vista sí que és un tema que el nou govern hi creu i, per això, ha creat aquesta regidoria, per poder alinear totes aquestes oportunitats que puguem captar a l'exterior. Això no ho podem fer pas sols i necessitem l'ajuda d'entitats, d'institucions i d'empreses de la ciutat amb qui fer equip. Aquest és un eix important de la nostra regidoria: fer equip de manera transversal amb aquells referents de la ciutat amb els que puguem trobar-hi suport o ajudar.
Tenen la mirada posada en el que s'anomena el Mapa de Fons Europeus. Per què és important això i per a què servirà?
Com deia, cal tenir una planificació, un objectiu i un horitzó. Hem de pensar en les oportunitats que la ciutat pot anar a buscar, veure en quins sectors podem ser potents, i alinear-los amb aquelles línies de fons europeus que ja existeixen i que la Comissió Europea posa a disposició de les administracions públiques o de les entitats. Això, col·loquialment, són els programes europeus i n'hi ha molts. Per facilitar aquesta captació d'oportunitats, el govern, el primer que va fer, va ser elaborar aquest mapa d'oportunitats, que el que fa és intentar connectar l'oportunitat amb aquella línia de fons que podem assolir. Ho fem amb oportunitats internes de l'Ajuntament, amb les seves àrees, però també amb les externes per poder donar suport a aquelles entitats que vulguin fer el pas, així podem compartir tots aquells recursos, que al final són recursos públics que posem a l'abast de les entitats i la ciutadania.
Un dels objectius, també, és actualitzar el Pla d'Internacionalització de l'Ajuntament i marcar les línies que s'han de seguir fins a l'any 2027. Quines són les línies més estratègiques?
Sant Cugat ja té un Pla d'Internacionalització, passat pel ple i aprovat a finals del mandat 2015-2019. El govern de llavors va deixar un Pla, acordat per tot el ple, per poder-ho tirar endavant. Pel que fos, durant el mandat passat no es va desenvolupar, però nosaltres creiem que com a punt de partida està bé, perquè posar-nos a fer un altre pla ara mateix, perquè requerirà el seu temps i, segurament ho farem, però ens agafem a aquell acord de ple que és vàlid i del qual podem començar a treballar. Dit això, aquí hi ha diverses línies, però, la més immediata, pel fet de poder alinear aquestes accions que comentava abans, seria la de poder organitzar-nos internament amb un equip de coordinació municipal que sigui transversal per poder anar a captar aquestes oportunitats que dèiem i, després, externament amb una Taula d'Internacionalització de la qual formaran part aquelles entitats referents amb les quals ens podem ajudar. Creiem que aquesta feina feta entre la coordinació interna i l'externa és la que ens ha de donar potència per poder, posteriorment, emprendre les accions que calguin. Hi ha accions de tota mena en aquest Pla d'Internacionalització del 2018, algunes que segurament són atemporals, que són en les que ens hi fixem, i hi ha d'altres que eren temporals, que les haurem de substituir. Per tant, feina n'hi ha i la podem anar fent a mesura que anem avançant en aquest tema. Ara l'estem iniciant i creiem que valdrà la pena, i que serà una feina molt profitosa.
Qui formarà part d'aquesta Taula per a la Internacionalització? I quin calendari tenen previst?
Tant la taula com la coordinació interna de l'Ajuntament hauria de quedar tota establerta aquest any per poder tenir ja acordades les accions que s'han de fer el 2025. Formaran part aquelles entitats que ja tenen una experiència amb la internacionalització i que poden ajudar a l'Ajuntament. A més, també aquelles que tinguin interès a formar-ne part perquè estem oberts a què hi siguin. Però, inicialment hem volgut identificar i seleccionar els "locals heroes", aquella gent que ja està participant amb projectes europeus. Sant Cugat té un teixit impressionant. Això ho hem de dissenyar i durant aquest any ho tindrem resolt.
Volen incrementar les relacions amb altres ciutats del món. Amb quines s'emmirallen?
Podríem parlar d'Estocolm, d'Hamburg, de París, d'Amsterdam... ciutats que tenen al seu voltant altres ciutats que aglutinen una mirada similar a la que Barcelona està exercint amb el seu voltant. Si saltem del sector econòmic o empresarial, a altres sectors, com pot ser el cultural, l'acadèmic o l'esportiu... doncs també hi són. I aquesta és la labor que hem de fer des d'Internacionalització. És veure en quina posició estem, amb qui ens podem relacionar i amb qui ens podem emmirallar per mirar de ser millors com administració.
Creu que l'oficina d'atenció a l'empresa està desaprofitada?
No està gens desaprofitada. De fet, l'oficina d'atenció a l'empresa de Sant Cugat diria que, des de fa molts anys, acumula una experiència molt positiva. Porten unes 1.000 actuacions anuals, o sigui que realment hi ha una feina molt ben feta des de fa molts anys. Es fa una atenció d'acompanyament i qualsevol emprenedor, comerç o empresa que vulgui iniciar-se a Sant Cugat té aquest acompanyament. Sí que és veritat que cal poder reflexionar sobre què volem que sigui aquesta oficina d'atenció a l'empresa en els pròxims anys i aixecar el cap més enllà, fins i tot, d'un mandat. Avui dia tota la generació d'start up requereix haver d'evolucionar. M'agrada dir aquesta paraula. No vull dir ni repensar, ni redissenyar. El fet d'evolucionar un servei, que s'està donant i que s'està donant bé, significa que només s'ha d'adaptar al que puguin ser els pròxims 15 anys, per exemple, per posar un horitzó.
És doncs l'objectiu donar a conèixer tot el ventall de projectes europeus a través d'aquesta oficina? Per què l'empresa i els empresaris siguin bons coneixedors?
Sí i qui sap, per què no, en el futur poder ser una oficina d'atenció ciutadana d'àmbit europeu, com puguin ser les oficines que hi ha a altres ciutats de Catalunya. Pensa que som gairebé 100.000 habitants i tenim un teixit industrial que va més enllà de la nostra ciutat.
Amb quines entitats tenen pensant treballar-hi?
El patró que segueixen tots aquests fons europeus és el de col·laboració i és el que nosaltres volem traslladar també amb la nostra acció del dia a dia. Aquí entren institucions com Sant Cugat Empresarial, Pimec, Cambra de Comerç, Cecot..., però també universitats, que en tenim i de properes, com pot ser la UAB, l'ETSAV, ESADE, la UIC... tenim centres universitaris importants i ja no només dins el terme municipal de Sant Cugat sinó també a Barcelona, i aquesta vocació de col·laboració amb qualsevol projecte hi serà. Per tant, aquest patró de col·laboració amb aquells agents directes de la ciutat l'hem de tenir, però, més enllà d'aquests agents directes, també hem de poder afrontar els projectes des d'un punt de vista de lideratge des de l'àmbit, fins i tot, català. Sant Cugat té els números per poder-ho fer.
És regidor també d'Energia i un dels objectius, en aquest sentit, és elaborar un pla d'energia per fer una diagnosi de la realitat energètica. Quina creu que és ara aquesta realitat energètica i fins on volen arribar?
És un tema molt interessant i un repte d'aquest govern i en això estem. Hi ha dos grans projectes en els quals ja estem treballant. Un és el desenvolupament de la xarxa de càrregues de vehicles elèctrics, que és un tema que estem desenvolupant. Partim d'un Pla Director de finals de l'any passat que ja estableix que els usuaris de la mobilitat elèctrica creixen i creixen cada any, i de manera exponencial, i se'ls hi ha de poder donar un servei des de la via pública. Hi ha ciutadania que potser no té aparcament i ha d'aparcar el cotxe al carrer i també ha de poder tenir un servei de càrrega pública i, per tant, pugui incorporar-se a aquesta mobilitat verda. Hi ha un pla de desenvolupament molt ambiciós. L'altre gran projecte és tot el que fa referència al que és l'energia solar. Tenim un pla de teulades també fet del mandat anterior, que s'ha de posar al dia. Estem inventariant tots aquells espais municipals que poden ser susceptibles d'incorporar energia solar, veure quin és el volum de producció que podem tenir i creuar les dades amb el consum que ja tenim com ajuntament. Després hem de pensar en aquelles accions que podem fer des del punt de vista social, pensar en el tipus d'accions que, a través de l'energia, també poden tenir impacte en altres àrees de l'Ajuntament. Són dos projectes molt engrescadors i hem de fer un salt important. Creiem que dins aquest any 2024 ja els podríem presentar.
Parlem més sobre el primer objectiu, que està relacionat amb els cotxes elèctrics. Sant Cugat està preparada perquè tothom tingui cotxe elèctric?
No, no. Justament per això ho estem dient. Tenim 11 punts de càrrega a la via pública i el Pla Director el que ens està dient és que l'any 2027 hauríem de tenir unes 50 àrees de connexió. Nosaltres ens emmirallem aquí amb experiències que han fet altres ciutats europees com, per exemple, el que va fer Estocolm en el seu dia. L'objectiu és poder establir el model Sant Cugat d'expansió d'aquesta xarxa de càrrega. Hem de poder fer aquesta expansió al ritme que ens demanaran els usuaris i la ciutadania. Hi estem posant molt esforç. És una feina que és invisible de portes en fora, però que realment requereix un esforç tècnic important. El que s'està fent és establir els punts, les característiques tècniques que té cada un d'ells i quin és el millor lloc a la via pública per poder-se ubicar... per, precisament, poder tenir aquest mapa ben planificat el 2024. Ens hem plantejat una expansió ambiciosa.
On manquen aquests punts? Tenen detectades les zones on podria haver-hi més necessitat?
S'està dissenyant el futur pla en funció dels usos que ha de tenir. És a dir, no és el mateix una xarxa de càrrega pel sector residencial que si és per fomentar el comerç, perquè podem incentivar el comerç o l'activitat econòmica en funció d'aquells punts de recàrrega que tinguem a la via pública, i també és un vector a tenir en compte. Un altre vector pot ser el futur del qual s'està parlant com l'última milla, és a dir, el repartiment logístic dins la ciutat. També hem de tenir present aquest vector per poder dissenyar una xarxa de càrrega que doni resposta a aquelles furgonetes o vehicles lleugers. Igualment hem de pensar en el sector industrial. No ens podem oblidar que tindrem, segurament, autobusos o maquinària que anirà amb xarxa de càrrega elèctrica, també, com està passant a altres ciutats, i hem de tenir un espai on poder-los connectar. També he de tenir en compte la xarxa de càrrega ultraràpida, aquella que està al costat de les grans vies de comunicació com les autopistes. Com veus, hi ha tota una sèrie de sectors diferents. Inicialment, els carregadors es posaven a la via pública per promocionar i que això fos una realitat, i ara creiem que hem de passar al següent pas, dissenyar una xarxa de ciutat que tingui sentit.
I pel que fa a la instal·lació de plaques fotovoltaiques en edificis municipals, en quin percentatge està l'Ajuntament?, i quin recorregut tenen pensat?
En el pla de teulades ja està tot dissenyat. Creiem que s'ha de posar al dia perquè, senzillament, el pla de teulades està fet del 2020 i amb totes aquestes noves tecnologies, quatre anys és molt de temps. Amb els mateixos materials amb els quals pensàvem que tindríem un rendiment d'una instal·lació solar el 2020, ara en podem treure més rendiment. Abans també es pensaven les instal·lacions per autoconsum, quan ara a dos quilòmetres a la rodona podem produir i podem ajudar la ciutadania a què pugui també gaudir d'altres avantatges. Per tant, s'ha de posar al dia aquest pla de teulades. Hem de veure quant podem produir perquè creiem que podem treure més energia de la inicialment prevista i és un recorregut que ha de donar fruits durant aquest mateix mandat. Hem de poder rebaixar el cost de la factura de la llum podent generar energia verda que, a més, podem generar nosaltres mateixos. Tot plegat pot servir per donar suport, també, a gent que està patint des de l'àmbit social. Per tant, no pot ser només un concepte d'autoconsum.
Albert Salarich
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.