Els noms santcugatencs que es podran beneficiar de la llei d'amnistia

La llei abasta del 2012 a l'actualitat i exclou el terrorisme i els tractes inhumans

Imatge d'arxiu de l'1 d'octubre de 2017 a Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia

Política

Publicat el 13/nov/23 per S Morales / P Vazquez / Acn

La proposició de llei d'amnistia que s'ha registrat aquest dilluns al Congrés dels Diputats abasta els fets des de l'1 de gener del 2012 a aquest 13 de novembre, amb tots els actes previs i posteriors a les consultes independentistes del 2014 i el 2017. Així, està previst que es beneficiïn del text gairebé 400 persones: des d'exmembres del govern fins a alts càrrecs de la Generalitat, passant per persones encausades per les protestes per la sentència del procés. Cugat Mèdia recull santcugatencs que podran beneficar-se de la llei.

  • Raül Romeva: exconseller santcugatenc va formar part del govern que va impulsar l'1-O. Va ser condemnat a 12 anys de presó i 12 d'inhabilitació absoluta per sedició amb un delicte de malversació de fons públics agreujat per quantitat. El mateix 2017 va ser empresonat i va ser indultat el 2021. Amb l'amnistia, cau la inhabilitació i podrà optar a fer política institucional de nou.


  • Clara Ponsatí: l'exconsellera santcugatenca també va formar part del govern de Carles Puigdemont, amb qui va marxar de l'Estat espanyol després del referèndum de l'U d'Octubre. Des de 2019 és eurodiputada per Junts per Catalunya. El març de 2023 va tornar a Catalunya, va ser detinguda i posada en llibertat després de declarar davant del jutge. Poc després, va deixar plantat el Tribunal Suprem i el jutge Llarena va emetre una ordre de detenció nacional contra ella.


  • Jordi Puigneró: l'exconseller i exvicepresident del govern, actual tinent d'alcaldia a l'Ajuntament de Sant Cugat, va ser implicat per la Guàrdia Civil en la organització de l'1-O i l'activació dels webs de l'1-O. En aquell moment era conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública.


  • Natàlia Garriga: l'actual consellera de Cultura, la santcugatenca Natàlia Garriga, està investigada per un presumpte delicte de malversació pels preparatius de l'1-O; en aquell moment era directora de Serveis de la Secretaria General de Vicepresidència.


  • Albert Royo: l'exsecretari general del Diplocat és un dels investigats pels preparatius de l'1-O, per un presumpte delicte de malversació i falsedat documental. Malgrat que la instrucció va ordenar pel sobreseïment de la causa, l'Audiència de Barcelona va optar per mantenir la investigació.


  • Josep Lluís Alay: el cap de l'oficina de l'expresident Carles Puigdemont està investigat per un delicte d'encobriment i va quedar en llibertat en càrrec després de ser detingut per un delicte de malversació. La Fiscalia es va querellar contra ell per un delicte de malversació i prevaricació per viatges i tiquets de viatge a Nova Caledònia i per anar a la presó de Lledoners. El jutge va arxivar la causa, però l'Audiència Nacional va ordenar reobrir-la.


  • En el període que recull la llei d'amnistia, s'han produït situacions que han quedat resoltes en favor de les persones investigades. Són, per exemple, els casos dels dos detinguts per encadenar-se a les portes del TSJC o de Guillem Padilla, el noi de la dessuadora taronja, que van ser absolts. També va quedar arxivat el cas que va obligar 16 veïns de la Floresta a declarar per les mobilitzacions del 8 de novembre de 2017.

    Què diu el text?

    La proposició de llei d'amnistia que es registra al Congrés de Diputats aquest dilluns podria incloure implícitament diversos casos considerats per part de JxCat com de 'lawfare' o guerra judicial. En canvi, no preveu aplicar-se a les actuacions policials més severes que impliquin tractes inhumans o degradants, al terrorisme o a la tinença i preparació d'explosius. El text abasta els fets des de l'1 de gener del 2012 a aquest 13 de novembre, amb tots els actes previs i posteriors a les consultes independentistes del 2014 i el 2017.

    El primer article de la llei descriu els actes que quedaran exempts de responsabilitat penal, administrativa o comptable, i els circumscriu a tots aquells comesos en el marc de les "consultes" celebrades a Catalunya el 9 de novembre del 2014 i l'1 d'octubre del 2017, en la seva preparació o les seves conseqüències, i executats entre l'1 de gener del 2012 i aquest dilluns, 13 de novembre del 2023. La llei s'haurà d'aplicar en cada cas concret en un termini màxim de dos mesos, sense perjudici de posteriors recursos, que no en suspendrien la seva aplicació. Les resolucions que apliquin l'amnistia a cada fet concret es podran recórrer.

    Entre aquests actes s'inclou, de forma implícita, el viatge del cap de gabinet de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, en el seu viatge a Nova Caledònia com a observador internacional d'un referèndum d'autodeterminació, ja que expressa que s'amnistiaran les actuacions desenvolupades a títol individual o institucional per a "divulgar el projecte independentista, recopilar informació i adquirir coneixement sobre experiències similars o aconseguir que altres entitats públiques o privades donessin el seu suport a la consecució de la independència de Catalunya". Aquest apartat també inclouria aspectes del Diplocat investigats al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona i al Tribunal de Comptes.

    També es podrien veure amnistiats l'exconseller d'Interior Miquel Buch i el sergent dels Mossos d'Esquadra Lluís Escolà, condemnats per facilitar la protecció a Bèlgica de Puigdemont, ja que abasta aquells qui "de forma manifesta i constatada, haguessin prestat assistència, col·laboració, assessorament de qualsevol tipus, representació, protecció o seguretat als responsables" del 'procés'.

    En concret, s'inclouen els actes tipificats com a delictes d'usurpació de funcions públiques, prevaricació o de malversació dirigits a "finançar, sufragar o facilitar" les tasques de preparació de les consultes. També inclou els actes que poguessin suposar delictes de desobediència, desordres públics i atemptat o resistència a l'autoritat, així com els "actes de desconsideració o crítica contra autoritats i funcionaris públics, ens o institucions públiques, així com símbols i emblemes en el curs de manifestacions, assemblees, obres o activitats artístiques" que reivindiquessin la independència de Catalunya.

    En tot cas, queden exclosos de l'amnistia els actes "dolosos" contra persones amb resultat de mort, avortament o lesions al fetus, pèrdua o inutilitat d'un òrgan o membre, la pèrdua o inutilitat d'un sentit, la impotència, l'esterilitat o una greu deformitat. Això exclouria l'amnistia, per exemple, per als policies nacionals investigats per disparar una bala de goma a Roger Español que li va provocar la pèrdua d'un ull.

    També deixa fora de l'amnistia els fets tipificats com a delictes de tortura o tractes inhumans o degradants, "sempre que no superin un llindar mínim de gravetat".

    Els actes tipificats com a delictes de terrorisme també queden fora de l'amnistia sempre que hi hagi sentència ferma i consisteixin en atemptats contra la integritat física o mort d'alguna persona, destrucció massiva d'instal·lacions estatals o públiques, sistemes de transport, infraestructures, sistemes informàtics, llocs públics o propietats privades que puguin posar en perill vides humanes o produir un gran perjudici econòmic. Tampoc no es podrien amnistiar l'apoderament il·lícit d'avions, vaixells o altres mitjans de transport col·lectiu o de mercaderies, o la fabricació tinença, adquisició, transport, subministrament o utilització d'explosius o armes de foc. Tot això, sempre que tinguin com a objectiu "obligar indegudament els poders públics a realitzar un acte o a abstenir-se de fer-lo, o desestabilitzar greument o destruir les estructures polítiques, constitucionals, econòmiques o socials fonamentals d'un país".

    Això podria fer que els CDR de l'operació 'Judes', investigats per terrorisme i tinença d'explosius no es puguin beneficiar de l'amnistia.

    Els delictes de traïció i contra la pau o la independència de l'Estat o contra els interessos financers de la Unió Europea tampoc no s'amnistiaran. Per últim, queden fora de la llei els actes comesos amb motivacions racistes, antisemites, antigitanes o de qualsevol altre tipus de discriminació.

    Responsabilitat i execució de l'amnistia

    La llei també especifica els detalls per aplicar-se i els efectes concrets que té sobre els casos afectats. Així, indica que la llei provoca l'extinció de la responsabilitat penal, administrativa o comptable. Els qui es trobin a presó hauran de ser alliberats immediatament pels jutjats, els antecedents penals quedaran eliminats i també quedaran sense efecte les ordres de recerca i captura, tant les nacionals com les internacionals. També s'aixecaran les mesures cautelars, fins i tot encara que es presenti un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei.

    La responsabilitat administrativa també haurà de ser arxivada definitivament. En el cas de la responsabilitat civil o comptable també quedarà extingida, excepte les que ja s'hagin dictaminat per sentència o resolució administrativa ferma i executada. Totes les responsabilitats civils sobre danys a particulars, quedaran garantides.

    Els treballadors públics sancionats o condemnats podran retornar al seu lloc de feina, se'ls eliminaran les notes desfavorables als fulls de serveis i mantindran l'antiguitat com si no haguessin deixat de treballar, però no se'ls recompensarà econòmicament el temps no treballat.

    L'amnistia tampoc no donarà dret a cap indemnització per als amnistiats o al retorn de les multes imposades.

    L'amnistia s'aplicarà pels òrgans judicials d'ofici o a instància de part o de la fiscalia, i sempre amb audiència prèvia de la fiscalia i les parts, estiguin en el moment processal que sigui. La seva tramitació judicial es farà de forma "preferent i urgent" i sempre abans de dos mesos. Si les resolucions que apliquen l'amnistia són recorregudes, no se suspendran.

    Finalment, la disposició addicional primera modifica l'article 130.1.4 del Codi Penal i afegeix l'amnistia a l'indult com un dels motius per l'extinció de la responsabilitat criminal. La disposició addicional segona modifica l'article 39 de la Llei Orgànica del Tribunal de Comptes, on s'afegeix un tercer apartat que indica que quedaran exempts de responsabilitat els que hagin comès actes que hagin estat amnistiats.