Bernat Picornell: 'ERC pot fer l'autocrítica que calgui quan calgui, però no tenim interès a mirar enrere'

Bernat Picornell, tinent d'alcaldia de Drets, Dinamització de la ciutat, Comerç i Seguretat, i portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana, admet a Cugat Mèdia que el seu partit no té interès a mirar enrere, tot i que no defuig l'autocrítica per la situació econòmica actual de la ciutat, que atribueix a factors externs, sobretot. Picornell, això sí, diu que l'augment de sous va ser una petició de Junts, i recorda el pes que tenen dins el pacte de govern. El cap visible dels republicans repassa en aquesta entrevista també temes calents de la seva tinència d'alcaldia, com Ca n'Ametller, la Policia Local o els mercats de la ciutat.

He vist que al cartipàs, les quatre tinències d'alcaldia no estan numerades. Habitualment, sobretot quan hi ha un pacte entre dues forces, el cap visible de la segona força acostuma a tenir la primera tinència d'alcaldia. Això va passar, per exemple, amb el mandat anterior, amb Pere Soler, amb el pacte amb Esquerra i la CUP.
Vam posar damunt de la taula totes les possibilitats. Una negociació és una negociació complexa. Hi havia molts temes a parlar de com vèiem la ciutat, i en el transcurs d'aquesta negociació vaig acabar tenint la segona tinença d'alcaldia, sense més.

Com deia en la presentació, fa 15 dies va passar per aquest plató Carles Brugarolas i ens va pintar un panorama per al 2024 molt negre, en forma d'ajustos o retallades. De qui és culpa aquesta situació? Només de les circumstàncies externes a l'Ajuntament o al govern anterior de Sant Cugat?
Sense circumstàncies externes no estaríem on som econòmicament. Podem buscar culpables mirant darrere i intentar veure de qui és la culpa exactament, però és evident que si no hi hagués hagut la sentència del Tribunal Constitucional privant els ajuntaments de rebre l'impost de les plusvàlues, per exemple, no estaríem en aquesta situació. Tampoc estaríem en aquesta situació si no ens haguéssim trobat una pandèmia com la de la Covid-19, ni si no hi hagués hagut la guerra d'Ucraïna que ha provocat un increment de preus generalitzat que ho ha incrementat absolutament tot. Aquests són factors que ens hem trobat, que no hi podem lluitar i que fan que la situació econòmica sigui la que és. A més a més, en el darrer mandat es van fer una sèrie d'actualitzacions de plantilla, per exemple, la renovació de la relació de llocs de treball de l'Ajuntament, que evidentment feia molts anys que no s'havia fet. Però dit això, mirant enrere i intentant trobar tots culpables, Esquerra Republicana pot fer l'autocrítica que calgui en el moment en què calgui. Nosaltres hem explicat molt bé quina va ser la nostra obra de govern, quin és el projecte actual d'obra de govern i, per tant, nosaltres no tenim interès a mirar enrere. Preveiem que puguem mirar endavant amb les màximes garanties per poder donar resposta a Ciutadania Sant Cugat i treballem en aquesta direcció.

El tinent d'alcaldia d'economia, sí que, sense posar-hi molt d'èmfasi, sí que va assenyalar per un costat Pere Soler, com a responsable econòmic, i l'alcaldessa Mireia Ingla com a responsable de tot. Però alhora, primer, va descartar qualsevol cas de corrupció ni res que se li semblés, i va dir que, entre cometes, que Junts donava com a responsabilitats polítiques assumides el fet que ni la Mireia ni el Pere ara estan en la primera línia política. Està d'acord amb aquesta mirada?
Jo insisteixo, els mandats municipals tenen coses positives, coses negatives, coses que t'hi trobes i pots lluitar, i coses que t'hi trobes i no pots lluitar, com, per exemple, una pandèmia mundial. Per tant, insisteixo, nosaltres no entrem a valorar coses que no hem pogut fer res. Avui som el govern per assegurar que aquesta situació econòmica no reverteixi negativament la ciutadania de Sant Cugat i estem treballant en aquesta direcció, que ni les entitats, per una banda, ni els serveis que ofereix l'Ajuntament, per l'altra, se'n puguin veure perjudicats.

En aquest sentit, una de les coses que s'ha marcat el govern és el repte de revertir aquests 25 milions de dèficit sense apujar impostos. Per això es congelaran les ordenances. La mala situació econòmica dels ajuntaments és generalitzada pels mateixos factors externs que abans explicava. Però molts governs d'altres municipis, també en els quals hi ha Esquerra a dins, el 2024 sí que apujaran impostos i un dels més significatius és l'IBI. Per què a Sant Cugat no ho farà si cal eixugar 25 milions?
Nosaltres som plenament conscients que la situació econòmica de moltes famílies de la ciutat és complexa perquè la situació econòmica que ens trobem a l'Ajuntament també se les troben a les famílies. Poso un exemple molt concret i crec que és rellevant: L'any 2019 l'Ajuntament de Sant Cugat donava 150.000 euros en ajudes alimentàries, i aquest any 2023 el tancarem amb 600.000 euros d'ajudes alimentàries. Per tant, nosaltres som plenament conscients que les famílies també ho estan passant malament i, per tant, el que hem de fer a l'Ajuntament és ajustar-nos internament amb el que calgui, per exemple, amb el capítol d'inversions, intentar que les famílies no surtin perjudicades d'aquesta situació econòmica global.
Parlant-ne amb el tinent d'alcaldia, Carles Brugarolas, tenim clar que el que no podem tocar: són les subvencions a les entitats i que no podem revertir la situació econòmica a les famílies. Entenem que ens en podem sortir fent alguns ajustos dins del mateix ajuntament.

Però si s'acaben fent retallades, també ho notaran les famílies?
La idea és que no es retalli cap dels serveis socials. El que ens hem compromès el Govern de la ciutat, ho vam explicar a la premsa l'alcalde i jo mateix, a no tocar la despesa social. Si som a govern, si ERC és a govern, és per blindar aquesta despesa social, que les famílies no se'n vegin afectades i que els serveis que ofereix l'Ajuntament segueixin intactes. El que ha de tocar l'Ajuntament és l'organització interna i, evidentment, el capítol d'inversions aquest any 2024. Cal ajustar-nos molt el cinturó aquest any, però no fer-ho de portes a fora, fer-ho en la mesura possible amb el projecte de l'equip de govern d'aquests propers quatre anys. Els serveis socials fan una tasca brutal d'acompanyament de moltes de les famílies de ciutat, on també hi ha necessitat de serveis socials potents perquè així ens ho indiquen les xifres. El que hem treballat amb el tinent d'alcaldia és justament que aquesta bonificació d'IBI, que s'amplia a les famílies nombroses perquè també segurament tenen moltes dificultats, posem uns topalls molt clars per rebre aquesta bonificació, no només per valor cadastral, sinó també per renda.

Estan ara en la fase d'al·legacions, que és quan es concretarà com seran aquests topalls en l'IBI a les famílies nombroses, que ha rebut algunes crítiques, ja que precisament els partits d'esquerres, entre els quals hi havia el govern anterior, el que van fer és posar el topall de 50.000 euros per unitat familiar per poder rebre aquesta bonificació. Si això ha canviat, entenc que no serà en 50.000, sinó que aquesta xifra pujarà.
Fer polítiques des d'un despatx de qualsevol Ajuntament o de qualsevol administració és molt fàcil. El que necessitem és baixar el detall i veure quina és la situació econòmica de moltes famílies de Sant Cugat. I, evidentment, si hi ha una sola família nombrosa, que té dificultats per arribar a final de mes, nosaltres l'hem d'ajudar. I, evidentment, aquelles famílies que no tinguin aquesta dificultat, hem de posar uns topalls màxims. L'Ajuntament té el deure de fer una redistribució de riquesa com toqui. Jo sempre dic que qualsevol persona que vulgui viure a Sant Cugat ha de poder viure a Sant Cugat. I poder viure a Sant Cugat vol dir poder accedir a un habitatge digne, poder arribar a final de mes, etc. Aquest és l'objectiu que ens marquem des de serveis socials.

Abans deia que una de les justificacions per entrar al govern amb Junts va ser, prèviament, blindar algunes de les polítiques del govern anterior. Una és el blindatge dels drets socials, però què més han aconseguit blindar de l'anterior govern? Per què en aquest context de retallades, moltes coses cauran.
S'ha aconseguit blindar i això ho hem fet d'acord amb el tinent d'alcaldia, les subvencions a les entitats, que no és menor. Les entitats fan una aportació social incalculable al municipi, tant les culturals, les esportives, les socials... I això no ho podem tocar, ho hem de potenciar. Tindrem dificultats, però insisteixo, els problemes econòmics de l'Ajuntament els hem de tractar internament a l'Ajuntament i hem d'intentar, la mesura possible, no traspassar-los a fora. Hi ha alguns projectes que s'estan deixant de fer, però projectes que no afecten directament a les entitats. En un altre municipi no ho sé, però a Sant Cugat, l'aportació que fan aquestes entitats és d'un valor incalculable i ho hem de posar en valor.

Si no retallem en ajudes socials, no retallem en entitats, no s'apugen els impostos, només amb desinversions, és a dir, frenant les inversions, s'eixugaran 25 milions?
Primer que no s'han d'eixugar 25 milions, la diferència entre ingressos i despeses són 7 milions d'euros i, per tant, hem d'ajustar-nos aquí. Evidentment, tota la resta va vinculat a una qüestió de comptabilitat, que qualsevol administració o qualsevol empresa, per petita que sigui, té. Econòmicament, el que necessitem és frenar el que anàvem a fer en aquest inici de mandat. Per exemple, la necessària actualització del pla d'equipaments de la ciutat per veure què és el que necessita la ciutat, frenem aquest proper any 2024 per tenir un 25, un 26, un 27 ja recuperats. Insisteixo que molt bona part de la disminució d'ingressos de l'Ajuntament ve de deixar de cobrar l'impost de les plusvàlues. Això és una sentència del Tribunal Constitucional, i el Partit Socialista, el govern espanyol, es va comprometre a arreglar-ho i no ho tenim arreglat avui dia. L'Ajuntament de Sant Cugat era un dels principals ingressos d'aquest impost de les plusvàlues. Per tant, és una qüestió externa que hem de combatre, però, en tot cas, com deia, no hem de revertir cap a fora que va la ciutadania.

Sobre això de les plusvàlues, el Partit Popular explicava, i ho ha explicat en públic, que fa molt de temps que avisava que això acabaria sent així i que els ajuntaments, en aquest cas el de Sant Cugat, s'anessin preparant i anessin modificant, perquè això acabaria així, perquè precisament, que el cop no fos tan dur. Aquest és un retret que sí que es pot fer, l'Ajuntament, no?
El Partit Popular també ha governat moltíssims anys a l'estat espanyol i ha utilitzat també les plusvàlues en moltíssims ajuntaments. Per tant, avisar d'una qüestió que ha de dictaminar al Tribunal Constitucional, jo no li donaria massa credibilitat perquè ja sabem com se les gasta el TC amb moltes de les coses que passen al nostre entorn i a la nostra societat. Dit això, sabíem que podia caure, però evidentment, una sentència, fins que el jutge no sentencia, no saps com acabarà.

En el pla d'equipaments, aquest que s'ha de replantejar, hi ha la biblioteca central? Aquest és un projecte que el govern anterior al tripartit tenia bastant madur, estava pressupostat fins i tot. El govern d'Esquerra, PSC i la CUP el va guardar en un calaix perquè va considerar que no era prioritari. Ara, en aquest context, torna a ser prioritari o hauria de ser-ho?
-En primer lloc, fa 20 anys o més que les Joventuts d'ERC reclamàvem millores amb la biblioteca, i és evident que des de fa 20 anys la ciutat ha canviat moltíssim, ha ampliat molt la seva població
i, per tant, Sant Cugat necessita una nova biblioteca central i necessita reforçar, segurament, les biblioteques ja existents dels diferents barris. Haurem de veure de quina manera podem finançar aquesta biblioteca i de quina manera altres administracions ens ajuden a poder construir-la. Haurem d'analitzar tot això en relació al que et deia del pla d'equipaments. Fer obres puntuals sense veure el conjunt crec que no beneficiarà la ciutat. El que ha de fer la ciutat és veure fins a on creixerà, de quina manera augmentaran els barris i veure quins equipaments que necessaris. Per tant, que Sant Cugat necessita una nova biblioteca central, és evident, fa 20 anys que la JERC ja ho reclamàvem i Esquerra Republicana. Per tant, haurem de veure i haurem de treballar com ho fem possible.

En aquest context econòmic que estem dibuixant, Ca n'Ametller i altres projectes per augmentar l'habitatge social poden quedar també en un calaix?
Nosaltres ens marcàvem que, per aquest mandat, l'horitzó aproximat de construcció era d'uns 300 habitatges. Alguns d'aquests projectes ja estan en marxa, com el de Benet i Moixó i el de la Floresta [dimarts el van presentar als veïns], i l'objectiu és seguir creixent. Hi ha diferents maneres de construir habitatge públic oficial, un és mitjançant l'empresa pública [Promusa] en format inversió, però també podem buscar altres col·laboradors i entitats que estiguin interessades i disposades a construir habitatge de protecció oficial. Nosaltres ens vam marcar com a objectiu que l'any 2030 el 10% de l'habitatge de Sant Cugat fos de protecció oficial. Evidentment, això no ho farem amb quatre o cinc anys, sinó en propers dos mandats. En el mandat que acaba l'any 31, veurem si això ho hem aconseguit. Si hi ha una sola persona que se sent expulsada perquè ha de dedicar un percentatge altíssim del seu sou a l'habitatge, hem d'intentar que no sigui així. De fet, el nom de la tinència d'alcaldia, la primera paraula és Drets, que crec que recull molt bé molta de la feina que fem, i també és un dret l'accés a l'habitatge, i avui dia hi ha molta gent que ha de marxar a Sant Cugat.

Aquest 10% d'HPO pel 2030 inclou els 2.000 habitatges de Ca n'Ametller. Ara mateix, què passarà amb Ca n'Ametller? Per què durant la campanya, des de Junts vam qualificar aquest projecte de fum. Ara, Junts recull aquest projecte? Veurem alguns passos en breu respecte a aquest tema?
Com amb moltes coses, ho estem treballant i parlant internament. És evident que és l'última zona de construcció de Sant Cugat. Ara, aclareixo una cosa, amb cap dels projectes de l'anterior mandat és fum. Si hi havia un projecte de construcció determinat a Ca n'Ametller és perquè durant molt de temps es va fer molta feina des de moltes regidories. Per tant, hem de seguir en aquesta direcció. Si tenim un últim espai de construcció hem de veure com construïm aquest espai, com donem resposta a moltes de les demandes que ens fa la ciutadania. I, insisteixo, si tenim un problema, un gran problema, jo diria que és dels principals problemes que té la ciutat, que és l'habitatge, hem de fer polítiques per pal·liar aquest problema. Veurem on arribem. Fer futurologia amb qüestions com l'urbanisme és molt complicat, però que la prioritat és avançar en aquesta direcció, no en tingueu cap dubte.

Per tancar-me al tema més estrictament econòmic, en aquest context d'ajustos, a la ciutadania crec que li costa molt d'entendre la pujada de sou del juliol del govern i assessors. Més enllà del pes real global d'aquesta pujada, i de si això afecta més o menys en el pressupost, però costarà potser fer-li entendre a la ciutadania 'miri, això no ho podrem fer'. Serà un retret que els hi podran fer sempre: 'Ah, no fem això, però vostès han pujat al sou', saben que això serà una cantarella habitual, més enllà de l'oposició. Potser no és una qüestió real, sinó estètica, si s'havia de fer.
Hem de ser molt conscients, i crec que és important visualitzar-ho, que Esquerra Republicana té quatre regidors sobre els 13 que formen el govern. Per tant, la nostra força no és majoritària o definitiva. Nosaltres no tenim l'alcaldia, som un dels dos socis del govern i, per tant, totes les polítiques que puguem fer han d'anar en consonància amb això. Nosaltres ja voldríem tenir 25 regidors de 25, però no és possible. Nosaltres, ara fa quatre anys, Esquerra Republicana va abaixar els sous quan vam entrar al govern de ciutat quan teníem l'alcaldia. Avui dia, per aquest mandat Junts ens va expressar la voluntat d'actualitzar els sous, posar-los a la mitjana dels municipis del voltant. Sobre això, la nostra aportació va ser clara, que és si apujàvem els sous del govern, evidentment havíem de dignificar els sous de l'oposició. I aquí va ser on vam poder fer la nostra aportació, tota la resta són qüestions relacionades amb el pes que tenen qualsevol dels dos socis de govern en relació amb el govern sencer.

Per tant, deixi'm que l'interpreti, vostès no ho haguessin fet.
Això és la seva interpretació. Nosaltres tenim quatre regidors sobre 13 i intentem condicionar el govern amb totes les qüestions que tenen a veure amb la nostra tinença d'alcaldia i no hi podem anar més enllà.

Parlem ara de seguretat, un altre dels seus negociats. En la roda de premsa dels 100 dies de govern va explicar que estaven a punt d'incorporar-se vuit agents amb els quals arribarien als 86. Ja estan treballant, aquests vuit agents?
No estan treballant, estem acabant el procés d'incorporació i en unes setmanes segur que els podem incorporar. Però també vaig explicar que n'incorporarem vuit més, per tant, ens acostarem a la xifra de, més o menys, el centenar d'agents a la ciutat. Jo volia posar en valor tota la feina que fa la Policia Local, perquè és una tasca moltes vegades invisible, moltes vegades silenciosa, però que evita moltíssimes molèsties a la ciutadania i amb aquest reforç segur que anem molt més enllà amb molts dels àmbits que volem reforçar.

Amb el tema dels 100 agents, en el mandat anterior, el regidor d'Esquerra de Seguretat, en Francesc Carol, sempre deia que estàvem a punt d'arribar, però la realitat és que en tenim 78 avui. Què ha passat? Hi ha hagut jubilacions que no s'han cobert?
La qüestió relacionada amb les plantilles de les policies locals de qualsevol municipi és una qüestió molt delicada per diferents motius. En primer lloc, perquè tenim la llei de racionalització de l'administració pública local que no ens permet ampliar la plantilla a tot el que voldríem, fins als estàndards que toca. En segon lloc, les jubilacions a la policia local no es poden preveure, perquè en qualsevol moment un agent en edat, perquè tenen uns anys que es pot jubilar, se't pot jubilar. I, a més, no pots preparar el seu relleu abans que s'hagi jubilat. Això ens obliga a treballar amb uns marges de no previsió que fa que passin aquestes coses. De cop tens 90 agents i en pocs anys o mesos, redueixes molt. Nosaltres intentem treballar amb tota la previsió del món, però no ho pots formalitzar fins que la gent es jubili. Per tant, des de la regidoria de seguretat, amb el director de seguretat, però també amb l'inspector, amb el sotsinspector, amb els comandaments de la policia local treballem molt intensament i fa moltes setmanes que hi estem deixant moltíssimes hores perquè aquests processos arribin a un port.

Vostè sap, segurament igual que sé jo, que al mandat anterior la sintonia de la Policia Local amb la regidoria no era la millor, es van generar alguns malentesos i es va arribar al punt que la nit de Cap d'Any de l'any passat no hi va haver agents, no hi va haver patrulles. La meva pregunta és, això tornarà a passar o pot tornar a passar?
Jo no tinc coneixement d'això que m'està explicant, però estic absolutament convençut que no passarà. La sintonia amb els comandaments de la Policia Local és molt bona, fan una feina excel·lent, però no només amb els comandaments, sinó també amb la totalitat de la plantilla de la Policia Local.

Hi ha data per a l'obertura de la subcomissaria de Valldoreix?
No hi ha data, però l'objectiu, no només a Valldoreix, sinó de Mira-sol, la Floresta, Les Planes, és millorar sempre la sensació de seguretat de tots els veïns i veïnes. Per tant, treballarem en aquesta direcció, intentant sempre que, en el cas de Valldoreix, si es pot tirar endavant aquest projecte, el tirarem endavant. Hi ha una cosa que explico sempre que és important i rellevant. Nosaltres intentem, en la mesura del possible, que el model de seguretat que apliquem de cara a la ciutadania sigui de col·laboració compartida amb tothom. És evident que la policia fa una tasca molt important, però sense l'aportació de la ciutadania aquesta tasca segurament es veuria molt minvada. Si podem aportar a tots els barris i districtes de Sant Cugat una sensació de seguretat, primer perquè hi ha dotacions presents, però després també perquè donem sortida a moltes de les preocupacions dels veïns, aquest és un dels nostres principals objectius.

Com està la seguretat al tram de Francesc Moragas, on s'han retirat les pilones del carril bici? Ja li vam preguntar per les dades, va dir que volien esperar final d'any per fer un còmput, per tant, no li tornaré a demanar, però la sensació és que s'ha pitjorat, ha millorat, com està?
El nostre objectiu és que la sensació de seguretat a dins de casa, amb vehicle o anant amb bicicleta o amb patinet a Sant Cugat i conduint, sigui màxima per tothom. Si hi ha un sol vianant, un sol ciclista, un sol usuari de patinet que no se sent segur, nosaltres no estarem tranquils. Per tant, treballem en aquesta direcció, la Policia Local dedica esforços en aquest tram de l'Anella Verda, i l'objectiu és que les properes setmanes puguem instal·lar definitivament unes càmeres dissuasives i que multin si hi ha algun cotxe o moto que envaeixi el carril bici. L'objectiu és fer-ho per intentar millorar la sensació de seguretat del ciclista o de la persona que transiti pel carril bici adequadament.

Parlem ara una mica de comerç, ja estem acabant l'entrevista. Com està la denúncia que va anunciar el propietari de Peixagogo contra l'arribada d'Origen Ametller al Mercat Vell? Segons ell, Origen Ametller és un supermercat i no es pot posar un supermercat dins d'un mercat municipal.
-Sabeu que la gestió del Mercat Vell està cedida a uns gestors i la relació entre els gestors i els paradistes que tinguin, és una relació entre privats, nosaltres aquí no hi entrem. Hi entrem des del punt de vista públic, perquè nosaltres ens preocupa la situació del Mercat Vell, ja que volem que sigui un bon mercat i avui estem lluny que funcioni bé. Les relacions que puguin tenir entre un paradista i el gestor, les hauran d'arreglar en l'esfera del contracte que tinguin ells dos. Però nosaltres hi som, ens interessem, parlem amb totes les parts i intentem, en la mesura del possible, conduir les situacions que vagin sorgint en cada moment.

Precisament sobre aquest fet, és a dir que l'Ajuntament no pot intervenir en aquest conflicte, sent un equipament municipal, va fer que un dels projectes que tenia l'Elena Vila, que era la regidora responsable de mercats en el mandat anterior, era precisament canviar aquest conveni perquè l'Ajuntament pugui tenir una mica més de mà, i ella es va quedar a mitges d'aquest projecte que tenia. Vostè l'ha pogut reprendre?
Com sempre, tots els problemes de la ciutat, si els tractem individualment no ens en sortirem. Nosaltres hem d'ampliar el focus i hem de fer una fotografia general dels mercats de la ciutat. Avui, a Sant Cugat tenim diferents mercats gestionats de diferents maneres. Per tant, l'Ajuntament de Sant Cugat ha de veure de quina manera gestiona millor els mercats per poder tenir més capacitat d'entendre quan un mercat funciona i quan no, i fer les actuacions que pugui.
I som aquí, redactant un pla de mercats. La regidora Esther Madrona ho està liderant, i en els propers mesos segur que anem avançant en aquesta direcció. Hi ha alguns mercats que funcionen a la ciutat, alguns que no, i podríem parlar també del mercat de Volpelleres. L'objectiu és revertir la situació i hi estem treballant.

Tornem al pacte de govern, els governs de coalició amb més d'un partit, en general, no són fàcils de gestionar. Si els partits es reparteixen les carteres i cadascú fa la seva, se'ls acusa habitualment que això és un regne de taifes, que no estan coordinats, etc. En canvi, si es compenetren més, la força principal moltes vegades acaba eclipsant la segona o la tercera. En aquest context, sabent que això és així, des del primer dia l'alcalde Josep Maria Vallès ha dit que no és el govern de Junts i d'Esquerra, sinó que és el govern de Sant Cugat i, fins i tot en els plens, quan suma vots, diu que el que ha votat el govern no diu els vots de Junts i les d'Esquerra. Té por d'una certa invisibilització d'Esquerra?
-L'objectiu de l'Esquerra Republicana és treballar per la ciutadania de Sant Cugat i, per tant, tenim molt clar quins són els nostres objectius i responsabilitats. Algunes d'elles les hem citat avui. Nosaltres no tenim por de fer feina per blindar els drets de la ciutadania, per blindar el dret de l'accés a l'habitatge, etc. Evidentment, els governs s'han d'entendre, el govern treballa col·laborativament quan cal coordinar més d'una regidoria i, per tant, por cap ni una.

Serà l'alcaldable d'Esquerra el 2027?
Això ho haurà de decidir Esquerra Republicana. Crec que estem molt lluny de les eleccions del 27. Encara que els mandats municipals passen molt ràpid, encara queden bastants mesos per davant.

Quan el van situar de número dos a les llistes d'aquestes municipals, crec que tots vam pensar: es rodarà en la política municipal quatre anys i el 27 serà el seu moment.
Això ho dirà el temps. Res més a afegir.

DECLARACIONS

Bernat Picornell

Esquerra Republicana pot fer l'autocrítica que calgui en el moment en què calgui, però nosaltres no tenim interès a mirar enrere.

Your browser doesn’t support HTML5 audio

Bernat Picornell

Nosaltres tenim quatre regidors sobre 13 i intentem condicionar el govern amb totes les qüestions que tenen a veure amb la nostra tinença d'alcaldia i no hi podem anar més enllà.

Your browser doesn’t support HTML5 audio